Altra vegada ens tornem a trobar! Ens moríem de ganes de poder explicar que havíem descobert tots els enigmes amagats en un dels àlbums il·lustrats que hem llegit aquesta vegada, L’enfonsa pirates, de Jonny Duddle. Un llibre que no us podeu perdre!
Hem recordat perquè, en l’altre
llibre que em llegit, Allà on viuen els
monstres, de Maurice Sendak, les il·lustracions van ocupant més espai a la
pàgina a mida que vas entrant en la història. Hem comentat que, tot i que ja havíem
llegit altres vegades aquest conte, no ens hi havíem fixat mai, ni nosaltres ni
els de casa. Ara, si tornem a llegir aquest àlbum il·lustrat, ens hi fixarem
sempre.
Estem aprenent que, si t’hi
fixes bé, les il·lustracions aporten molta més informació que no ens pensem.
Després hem vist quins àlbums il·lustrats llegiríem
aquest mes. Un serà L’oncle llop de Xosé Ballesteros i il·lustrat per Roger Olmos i Pastor. És un conte popular que
primer fa riure i després tenir por. Les il·lustracions ens han sorprès força.
Es veu que està molt mal traduït al català, li haurem de buscar totes les
faltes mentre l’anem llegint.
L’altre llibre que llegirem és Fatou la nena tossuda, un conte popular
del Senegal escrit en col·laboració entre Fatou Secka, que és narradora de
contes del seu país, i Ramon Girona i Duran. Explica moltes coses sobre com es
viu a l’Àfrica occidental. És una història molt seria que no ens ha acabat de
fer el pès, i és que és molt seria. I el llibre molt negre.
I ara … fins el mes que ve!!!
Avui ens ho hem passat súper bé i, a sobre, hem après un munt de coses i n’hem ensenyat un munt més a la Sessi que no sap fer anar el seu ordinador, ha, ha, ha.
Hem estat parlant sobre d’on és una persona que ha nascut en un país i després se’n va a viure en un altre.
Hem estat parlant sobre els països que envaeixen altres països.
Hem estat parlant sobre els països que antigament va envair Catalunya.
Semblàvem una assemblea de ministres dirigint el món J
I tot perquè Rudyard Kipling, l’autor de Precisament així, el llibre que hem llegit des de la darrera trobada, era anglès però va néixer a l’Índia ocupada pels anglesos i després va anar a Anglaterra. Tot un tema.
Per cert, Precisament així ens ha agradat molt, uns contes més que altres, però és molt interessant.
Ara llegirem El Segrest de la bibliotecària de Margaret Mahy i il·lustrat per Quentin Blake. Té molt poques pàgines però promet molt. Es veu que és divertidíssim.
Ja ens estem morint de ganes de tornar-nos a trobar, i encara falta un mes :( !!! Resistirem?
Que bé tornar-nos a trobar! I és que ens moríem de ganes de poder explicar el que havíem descobert als àlbums il·lustrats que hem llegit durant aquests quinze dies, Els pirates de l’illa calavera i Gegantosaure, tots dos de Jonny Duddle.
Hem trobat totes les diferències que hi ha entre la il·lustració de la guarda de la tapa del davant i la del darrera, que és un mapa de l’illa Calavera i del lloc on està enterrat el tresor. Aquests pirates eren una mica babaus, perquè fins que no va anar a l’illa la nostre heroïna de vacances van estar cavant en un lloc equivocat, ha, ha, ha, ha!!!
En el llibre del Gegantosaure havíem de descobrir quin conte popular hi havia amagat. Primer hem hagut d’entendre bé què és un conte popular i després hem descobert quin conte hi havia amagat. La Sessi ens l’ha explicat. Voleu saber quin era el conte? Doncs… llegiu-vos el llibre, que és súper divertit, i ho endevinareu, hi, hi, hi, hi!!!
I després hem vist quins àlbums il·lustrats llegiríem aquest mes, La Cambra prohibida, que és un conte popular adaptat i il·lustrat per Itziar Ezquieta i Les tres germanes lladres, escrit per Txabi Arnal i il·lustrat per Elena Odriozola.
Aquest últim és una història molt divertida en la que les tres germanes tenen un desig obsessiu d’acumular riqueses, de robar i de poder brillar com el sol d’estiu… O MÉS!
L’Altre, el de La
Cambra prohibida fa una mica de por, però al final tot acaba molt bé
gràcies a una noia molt llesta que soluciona tots els problemes.
Ja ens estem morint de ganes de tornar-nos a trobar, i encara falta un mes :(
!!!
Florenci Crivillé ha fet donació a la Fundació Miquel Martí i Pol de Roda del seu fons particular.
El Sr. Crivillé ens ha escrit per informar-nos-en i deixar-nos l'enllaç on poder-l'ho consultar i també hi trobareu l'entrevista de l'acte de lliurament:
