Aquest dilluns érem menys. Unes quantes nenes del club han dit que no volien continuar amb les lectures i les trobades per comentar i compartir el que havíem llegit. Ens ha sabut molt greu, perquè a nosaltres ens agrada molt. Fins i tots se’ns fan curtes les trobades.
És veritat que no se’ns acudiria triar per llegir alguns dels llibres que la conductora ens recomana, perquè no són llibres que estiguin de “moda”. Però quan ens trobem per comentar-los els hi trèiem molt de suc i si no ens l’hem acabat de llegit, en compartir el que hi hem trobat d’interessant, ens sap greu i voldríem haver-lo acabat.
Avui hem estat comentant Mitologia vikinga: déus i herois, de Brian Branston.
Efectivament, tal
com ens va dir la conductora és un llibre potent. Però com que ella ens
ha anat enviant vídeos per WhatsApp per anar-nos acompanyant a la lectura i
explicant alguns capítols, doncs, no ha estat tan difícil com això.
Hem arribat a la conclusió de “que bèsties i que rars
que eren els víquings”,
però que,
vaja! els grecs i els romans tampoc es quedaven curts. També hem vist que hi
ha molts punts de coincidència entre les diferents mitologies que
hem anat coneixent o que ja coneixíem.
I ara llegirem un llibre amb unes il·lustracions precioses, una història d’amistat entre un noi i una noia i dues colles de bandolers sapastres que són les seves famílies. És una novel·la escrita per Astrid Lindgren (l’autora de la Pippi Långstrump) que es titula Ronja, la filla del bandoler. Com que l’autora era sueca el llibre està ple de personatges de conte suecs.
