Avui a la Sessi, la nostra conductora, ens l’ha hagut de portar la Roser Bibliotecària-taxista 😄. Ha vingut amb un caminador de rodes com el que porten algunes iaies per sortir al carrer. Ja no porta la cama enguixada, però ara ha de portar una bota enorme, com d’astronauta.
Hem estat compartint el que hem anat trobant dins dels llibres que hem estat llegint a casa, Per un botó, de Carles Cano, Joma, Tres germanes lladres, Elena Odriozola i Un niu de problemes de Terence Blacker. A la pregunta de quin ens ha agradat més hi ha hagut diverses opinions, tots tres llibres han tingut els seus aplaudiments. Tots tres llibres els hem trobat divertits i fins i tot ens han fet riure.
Per un botó ens ha ben sorprès, tant perquè hem trobat que està escrit amb valencià com per la manera com està escrit el text, sense seguir cap pauta, ni lineal ni direccional. Ha estat molt interessant. Hem jugat una mica a escriure al revés i, sabeu? no és gens fàcil!
Amb Tres germanes lladres hem descobert que alguns membres del nostre Club de Lectura s’han incomodat una mica per les il·lustracions, perquè s’hi veuen algunes siluetes de nus, tot i que no són gens explícites. Per altra banda ens ha fet molta gràcia veure com una de les germanes acaba robant-li tot al seu veí.
Un niu de problemes és una novel·la de una sèrie sobre la Serafina, mig màgica, mig bruixa. En aquest episodi fa de mestra en una escola, a la classe més difícil del centre. Al final de la història la classe de tercer, la seva, acaba estimant-la molt i essent la millor de l’escola. Es encantaria tenir una mestra com ella, perquè li demanaríem que amb la seva màgia allargués els patis, acabés amb els deures, prohibís els exàmens… ha, ha, ha.
Els llibres que ens hem endut a casa van, tots tres, sobre contes clàssics. Semblen engrescadors. Ja us ho explicarem quan us expliquem com ha anat la propera trobada.
