Estant per la biblioteca de Sant Gregori i al cap d’una mitja hora de buscar i triar un llibre per llegir, la Marisa em va comentar si volia participar en el projecte - activitat El llibre adormit.
I sí, per mi el buscar un llibre per llegir és una acció interessant. N’hi han molts amb ressenyes prometedores de trobar el que no hi ha, i a l’hora de veritat m’he trobat amb llibres que a les poques pàgines els he deixat. Hi també vaig trobant aquells que omplen moments diferents.
Ara us parlaré d’un dels últims que vaig trobar i que sí que m’ha agradat.
EL SALVATGE DELS PIRINEUS de Pep Coll, premi Sant Joan 2005.
Un llibre de 327 pàgines.
Per començar i una vegada llegit el llibre canviaria el títol d “ EL SALVATGE DELS PIRINEUS” pel de l’“HOMO SILVESTRIS” o “L’HOME SILVESTRE”.
El protagonista no es tracta de cap home salvatge, en el sentit literal de la paraula, sino d’un que decideix aïllar-se del mòn convencional per crear el seu propi espai. Establint el seu espai vital en unes feixes (o com es diuen en el llibre feixancs) a dalt de la muntanya.
En el llibre es descriu la voluntat de la persona solitària vocacional, un individu solitari, a superar les dificultats per aconseguir el seu propòsit: viure apartat de tothom.
Les descripcions de l’entorn del Pirineu m’han recordat aquelles de la literatura tradicional catalana - camperola. Encapçalada per la gran obra mestra “Solitud”, de l’escalenca Caterina Albert - Víctor Català.
Cap a la fi del llibre l’autor fa una incursió de l’obra en unes aventures, de l’estil de Jules Verne, però no m’han acabat de convèncer i ha estat on el llibre ha decaigut una mica.
Sobre la solitud buscada, fa uns dies també vaig veure el documental de TV3 “Viure dalt dels núvols: un monestir als Pirineus catalans”: I vaig reviure la solitud que a vegades la gent busquem. Vídeo que durant pocs dies es va poder reveure pel Youtube, però que malauradament el van suprimir.
De llibres adormits n’hi han molts, sobre tot els de les estanteries més baixes, però els seguirem despertant, per seguir visquen i somniant cada dia.
Fins a una altra,
Rafael Masó
