Ahir vespre ens varem trobar per parlar de la novel·la “Americanah” de Chimamanda Ngozi Adichie. La conductora va ser Carme Callejon.
La primera idea recollida va ser bona. Una lectura que en general ha agradat a tothom.
Molts de nosaltres teníem alguna cosa a dir-ne, això va provocar tot de converses creuades que la Carme va saber reconduir. Ella va exercir perfectament el rol de moderadora i va anar aclarint punts o dubtes generats per la lectura. P. ex. amb el tema dels cabells. Per alguns va semblar que l’autora s’hi recreava massa i que potser no hagués calgut. En canvi per altres, Carme inclosa, era imprescindible que l’autora ho fes perquè d’aquesta manera el lector veies l’esforç de la protagonista – i les persones negres en general- té per encaixar en la societat negant la seva pròpia identitat.
Varen sorgir altres temes que varen donar molt a parlar: la història única, el feminisme, el racisme, immigració, colonialisme, el patriarcat, la maternitat, la relació de parella...També varem parlar de la similitud i/o diferències entre la seva experiència i la nostra o el desconeixement que tenim de la societat nigeriana.
Així doncs, la sessió d’ahir va ser molt dinàmica. Interessant. Hi va haver moltes intervencions i amb el què dèiem ens estàvem adonant dels nostres propis prejudicis. Gràcies Carme per aquesta proposta lectora!
