Ahir al vespre ens varem trobar per comentar
El silenci del far d’
Albert Juvany i Blanch en el marc incomparable de l’Ateneu de Cartellà. Aquest cop molt ben guarnit amb targetes de la Institució de les Lletres Catalanes.
Tot sovint, en el nostre club de lectura, quan ve un autor ens quedem a l’espera que aquesta persona ens parli del seu llibre. En aquesta ocasió també desitjàvem conèixer més detalls. Sobretot entre nosaltres se’ns havien creat alguns dubtes... per exemple el perquè està situada a Islàndia, o perquè la protagonista és una noia. O quin motiu el va portar a escriure aquesta història. Fins i tot ens preguntàvem com va arribar a editar-lo...
Doncs, l’Albert ens va aclarir totes aquestes preguntes, alhora que ens va referir vàries anècdotes i altres curiositats.
A més a més ho va fer d’una manera molt propera, des de la senzillesa. Amb un respecte molt gran cap a les nostres opinions. De fet, l’Albert és una persona xerraire. Enllaça un tema amb l’altre sense ni que te n’adonis.
Personalment em va agradar molt la seva actitud davant l’escriptura. Des de la seva visió científica a la part de col•laboració entre totes i cadascuna de les persones que intervenen en la “construcció” d’un llibre: traductors, lingüistes, maquetadors, editors, correctors...Ell no ens va vendre una novel•la. Ell ens va parlar de la idea de la literatura.
D’altra banda, la Carme, que sempre té idees per enriquir-nos, va proposar les banderoles amb les targetes perquè ens servissin d’inspiració. Si volíem havíem de trobar alguna frase que ens hagués cridat l’atenció en la lectura de la novel•la comentada, El silenci del far. Omplir targetes buides. I finalment regalar-los-les, després de la tertúlia, a l’autor.... Com veieu una proposta senzilla però enriquidora.
Així doncs, varem tancar aquest cicle amb un tàndem lectura/diàleg molt profitòs per a tots els assistents.
Gràcies Carme!
