Club de Lectura amb Vicens Pages

Gràcies al Club DeLectura patrocinat per l’Ateneu i amb el suport de l’Ajuntament de Sant Gregori  el dijous passat varem comptar amb la presència de Vicens Pagès a la biblioteca. 

 

Amb ell varem comentar la seva obra i en especial la seva novel•la Dies de frontera que, tal i com ell mateix ens va explicar, forma part d’una tetralogia, i n’és el final. En aquest post en podríem parlar abastament però hi ha una entrada al nosaltresllegim que ho fa molt i molt bé. 

La Carme ens va presentar al multipremiat autor com “una persona capaç de fer simple o fàcil allò tan complexa com el fet de parlar de la vida humana”. Parlant amb ell ens va confessar: “jo acabo fart perquè vosaltres, lectors, gaudiu de la lectura”. 

Realment la sensació, que tenim la majoria dels presents en la tertúlia, és d’haver llegit un llibre fàcil, sense massa complicacions. És només quan parlem amb ell que ens adonem que hi ha un treball molt més profund del que nosaltres entreveiem primerament. Hi ha tot un engranatge, “complicacions logístiques” en diu ell, que han fet que la novel•la sigui com és. Per exemple: que hi hagi la trobada en el tren entre la Teresa i Cosme, però que llavors l’escena se situï a la Jonquera, on no hi ha tren, fa que la narració circuli de la manera que ho fa. 

Li fem preguntes sobre la novel•la, sobre la vida en general, sobre la seva vida personal... i Vicens ens mira a tots mentre va destriant el que ens diu. Ho sospesa. Les nostres paraules són escoltades, les nostres idees queden acotxades, embolicades. Quan comença a parlar, sembla com si no ens contestes exactament el que preguntàvem, però sí. De cop i volta ens trobem de cares amb la seva pròpia idea, amb el que realment ell ens vol explicar, amb el que ell vol que ens adonem sense dir-nos-ho directament. 

Els seus ulls són foscos i, les seves pestanyes gruixudes, com d’ogre, fan que el seu posat sigui seriós però en realitat la seva expressió facial traspua ironia. Està atent a cadascun de nosaltres, pendent de captar qualsevol moviment que en qualsevol altre moment potser sortirà en qualsevulla de les seves obres, tal i com li ha passat en aquesta tetralogia. S’estableix, doncs, un diàleg entre els assistents i l’autor on totes les parts són escoltades.

Resumint-ho molt ens varem trobar en una tertúlia sobre un llibre que “explica la vida d’una gent normal de manera anormal” amb un autor amè, que ens va fer treballar de manera justa ;) Així doncs, des d’aquest raconet, us animem a que el llegiu i si podeu assistiu a alguna de les moltes tertúlies i o conferències que realitza i en gaudiu tant com hem fet nosaltres.

Exposició JUMA a la biblioteca

El passat divendres, a la biblioteca, varem tenir la sort de presentar l’exposició de pintures de JUMA. 

foto: Ariadna

De fet la presentació va anar a càrrec del seu/nostre amic Antoniu Castaño. Tal i com ell va dir “Aquesta és la primera exposició que presento i l’última vegada que vaig ser aquí a la biblioteca va ser per la inauguració d’una meva exposició... el dia següent de la presentació tothom parlava de la persona que la va presentar... jo espero que en aquesta ocasió la gent parli de l’obra de la JUMA”. Val a dir, que aquell mateix divendres tan es va parlar de la presentació com de l’exposició... ambdues van tenir el vist-i-plau de la concurrència :)

 Ara que ja ha passat una setmana podem dir que les persones que l’han vingut a visitar i en fan comentaris són expressament de l’obra :)... i val a dir que molts d’aquests comentaris són similars al que l’Antoniu ens va explicar el dia de la inauguració: “...Per a mi, aquesta és una pintura sincera, sense trucs, és una explosió de color... És en definitiva el treball d’una autora autodidacta”. 

Ell també ens va fer adonar de què es tracta d’una “pintora què, a la vegada que impressionista, és expressionista. A la vegada que informalista matèrica és artista pòvera. És una pintura amb un estil propi, és una obra eclèctica, producte d’una experiència vital”. 

En resum, tal i com podeu veure en el següent recull fotogràfic que ha creat Miquel Bohigas. Una obra que val la pena que vingueu a veure! 

Taller Infantil de Primavera

Aquesta propera setmana tindrem un Taller Infantil de Decoració Primaveral. Anirà a càrrec de Taller Nimbe... o sigui la Nuri Negre i la Roser Arimany i és farà a la sala de conferències de la biblioteca, per tant l’espai es limitat i cal inscripció prèvia. 

Es pot triar de venir el dijous 16 o el divendres 17. De cinc a sis de la tarda. Cal que us apunteu al taulell de la biblioteca i pagar un euro per inscripció/infant. 

Els nens i nenes que s’apuntin podran fer una manualitat per decorar la part infantil de la biblioteca. Un cop passat un mes es podran endur la manualitat a casa. 

Exposició pictòrica de JUMA

Aquest proper divendres 10 d’abril tindrem la inauguració de l’exposició de JUMA.... però si en voleu gaudir avui mateix ho podeu fer :)

Són olis i acrílics i... segons ens ha explicat ella mateixa, però sobretot en Pep ...

“La majoria de suports de les peces escollides en la mostra parteixen de la utilització de materials reciclats. A la Juma no li agrada llençar els objectes vells. Diu que estan plens de vida i de vivències compartides i els aprofita per a fer obres d’art. Fustes velles, antigues portes, fulloles, baldes d'armaris, pintures del seu pare... Són materials que varen ser creats en el seu moment per realitzar altres funcions, i que s’aprofiten com un símbol més de metàfora per dotar de sentit a les obres. Es parteix del reciclatge de materials per crear un fil conductor que ens porta a interpretar cada objecte. 

El compromís personal de la Juma com a artista està en el que fa, en el viure de cada dia, i en crear de manera conseqüent amb el que pensa. Crear és una cosa que només es pot fer des de la necessitat de fer-ho, i de viure-ho. Una obra d’art requereix molt més que la simple inspiració que molts s’imaginen, requereix molta dedicació i treball. 

Donar vida a la matèria mitjançant la vinculació del treball amb les mans, la força de la creativitat i la capacitat d’abstracció juntament amb l’aportació d’emocions i la contemplació de delit estètic que generen vivències úniques, que sorgeixen dels paisatges i moments a vegades viscuts a vegades somiats.... 

La Juma, sempre ha pintat perseguint la llum, el color, les atmosferes, els reflexos, ... la natura que ens dóna vida i que anem perdent pel “progrés”. La composició amb objectes retrobats construeixen metàfores, poemes visuals, per estimular la percepció, amb missatges subliminals. 

El seu art vol expressar i transmetre emocions, sentiments, pensaments i coneixements.” 

Si feu clic aquí veureu com treballa la JUMA 

Us esperem a la biblioteca!!!

PASSALLIBRES/LLIBRES LLIURES/BOOKCROSSING A LA BIBLIOTECA MIQUEL MARTÍ I POL DE SANT GREGORI (VALL DE LLÉMENA)

La Biblioteca Miquel Martí i Pol inicia un nou projecte arrel de la demanda dels nostres usuaris. És tracta de l’anomenat passallibres (en anglès, bookcrossing) que consisteix a deixar llibres en llocs públics per tal que altres els recullin, els llegeixin i els tornin a deixar. El funcionament és simple.... i és una bona manera de conèixer nous llibres i nous lectors. 

Així doncs, a l’entrada de la biblioteca trobareu un espai per a tal fi. Allà hi haurà llibres per endur-vos i, allà en podreu deixar perquè altres lectors gaudeixin de les lectures que vosaltres ja no voleu. Tot això sense haver de demanar el préstec a la biblioteca. 

Esperem que sigui un bon recurs per donar una "segona" vida als vostres llibres!!! 

Una mica d’història 

El moviment fou iniciat per Ron Hornbaker el 17 d'abril de 2001. 

El passallibres compta amb destacats escriptors entre els seus membres. Segons els bookcrossers és una forma de promocionar la lectura i, per tant, d'afavorir als escriptors. Quan una persona llegeix un llibre i li agrada pot comprar-lo per distribuir-lo com a nou llibre compartit. 

El bookcrossing ja és un fenomen global i cada cop són més les persones que es sumen a aquest moviment d’alliberació de llibres. 

Uns casos propers 

• El 324.cat proposa una campanya de "bookcrossing" perquè els llibres són més vius com més vegades es llegeixen

La novel•la Tres cavalls, d'Erri de Luca, comença amb la frase "Jo només llegeixo llibres vells", una afirmació que ja enganxa. Després explica el protagonista que els llibres vells s'aguanten sols, recolzats al got, mentre dina, la qual cosa li permet fer dues coses alhora: alimentar el cos i l'esperit. Partint d'aquesta idea, el 324.cat us proposa un espai on fer "bookcrossing". Perquè els llibres són més vius com més vegades es llegeixen. 

• El "bookcrossing" consisteix, essencialment, a donar sortida a llibres que no volem i a aconseguir-ne d'altres que sí que volem. Hi ha moltes maneres de fer-ho, de fet, la periodista Victòria Miró  va fer un reportatge fantàstic sobre la iniciativa d'"alliberar llibres" que es va dur a terme l'últim Sant Jordi. 
• La URV fomenta la lectura habilitant un punt de passallibres 

La URV ha habilitat un punt de passallibres (en anglès, bookcrossing) al campus Catalunya, al costat de l'entrada del CRAI. Aquesta pràctica consisteix a deixar un llibre en un lloc públic perquè algú pugui trobar-lo, llegir-lo i tornar-lo a deixar accessible, de manera que un nou lector pugui reiniciar el procés. 
Publicacions URV, que allibera periòdicament títols del catàleg per donar a conèixer les obres universitàries de caràcter institucional, docent, investigador i divulgatiu que s'editen, participa en la iniciativa deixant obres al punt de passallibres. Igualment, el CRAI del campus Catalunya hi deixa duplicats de revistes de temes diversos, que de fet es poden emportar lliurament i no cal que siguin retornades.

 
Escrit per Carles Sapena. Cartell  de Miquel Bohigas.

"A cop de clic!" de Miquel Bohigas

A cop de clic! és un dels molts treballs que ha fet en Miquel Bohigas. Tot ells àlbums de gran sensibilitat. Preciosos. 

En aquesta ocasió ha fotografiat detalls en blanc i negre sobre un dels mils de racons de Sant Gregori. Us recomanem que en gaudiu! 

A cop de clic

Contes infantils a la Biblioteca amb Vadecontes

Avui hem tingut una sessió de contes “molt animals” amb en Quim de Vadecontes. 

Ens ha explicat La història de l’Elmer, fent participar als nens i nenes preguntant-los de quin color era l’elefant o quins colors hi veien…

Després ha explicat Tres hurres per l’Errol on una rata de claveguera una mica tanoca amb els estudis aconsegueix ser la millor en l’esport. 

Tot seguit ens ha explicar Sóc el llop més ben plantat on un llop que es pensa que és el més xulo del bosc acaba “socarrimat”. 

Finalment, i de regal, ens ha explicat el conte de la gallina famolenca… en aquest una guilla que es vol menjar una gallina queda ben fumuda perquè … bé si ho voleu saber només cal que demaneu el conte a la biblioteca i ho esbrineu!!! 

Abans dels contes hem tingut un preludi molt animat al piano. Han tocat l’Anna Ma Hinojosa de l’escola Goodlife i l’Afra Peix de l’escola de música de Sant Gregori. La primera ens ha interpretat Air de Mozart, When the Saints Go Marching in i The Tiresome Woodpeckes i la segona Music Box, Allegro i Houn Dog i val a dir que ambdues ho han fet molt i molt bé!!! 

Moltes gràcies a tothom!!!

“Mots de ritual per a Electra” al club DeLectura

 

Trobada del club de Lectura per comentar l’obra de teatre Mots de ritual per a Electra de Josep Palau i Fabre, ahir al vespre a la biblioteca. 

Va ser una sessió curta però intensa doncs va servir, a banda de parlar de l’obra en concret, per posar-nos al dia de diversos temes relacionats amb el Club DeLectura i amb les lectures :). Dins d’aquests temes, la Carme, ens va parlar:

•  de la propera activitat organitzada ja fa anys des de la Institució de les Lletres Catalanes , l’organització de les Nacions unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura i la FCACU (Federació Catalana d’Associacions i Clubs UNESCO) pel Dia Mundial de la Poesia, el proper 21 de març. 

Per aquest any trobem que és molt justet preparar cap mena d’activitat però sí que des del Club DeLectura hi ha la intenció d’organitzar algun acte pel proper 2016... i des d’aquí us animem a participar-hi!!! La idea és que al proper any moltes persones llegissin el poema que se’ns proposes.

• Un altre tema va ser parlar del proper Premi Crexells. Les lectures a llegir seran: La cinquena planta, de Manuel Baixauli i Mars del Carib, de Sergi Pons Codina. 

• També varem parlar d’anar a veure teatre al Nacional. Hi ha dues propostes: 
• El diumenge 10 de maig de 2015 anar a veure Mots de ritual per a Electra, que és l’obra que varem comentar juntament amb una visita guiada per tot el teatre. I 
• El dissabte 23 de maig de 2015 anar a veure L’hort de les oliveres després de trobar-nos amb el director del teatre, el Sr. Albertí i amb altres persones de clubs de lectura d’arreu de Catalunya que enguany han Llegit Teatre.

Si alguna persona està interessada en més informació o en assistir-hi que es posi en contacte amb la Carme Callejon .

A banda de tots aquests temes també varem parlar de l’obra de teatre i el primer que va fer la Carme va ser passar-nos un mini reportatge de Josep Palau i Fabre on ell mateix explica quines són les seves influències alhora d’escriure: 

• La Guerra Civil 

• La musicalitat de la llengua 

• Descobrir de ben jovenet a Hamlet 

• Conèixer amb només 18 anys a Riba, just abans de la Guerra Civil 

• També als 18 anys trava amistat amb Garcia Lorca 

• I finalment, el poeta Marià Manent.

Fabra es troba, doncs,  “refundant” el teatre d’aquí igual que Lorca ho havia fet a Espanya, per tant és lògic que tan un com l’altre usin el gènere de la tragèdia... a més els personatges de les tragèdies són molt arquetípics i això els dóna joc per explicar la situació sense rebre represàlies franquistes. 

Així doncs, quan llegim Mots de ritual per a Electra no només hi trobem una adaptació del mite clàssic grec sinó que hi ha en cada personatge la veu del que passava en aquell moment polític a Catalunya des del punt de vista de l’autor. De tal manera que l’objectiu de Fabre és la denúncia de les actituds que ell patia o vivia i on la solució és arribar a un acord, ni que sigui mitjançant l’incest. 

L’obra se’ns ha fet curta, però de molt bon llegir. Potser per la seva sonoritat o potser per fer servir, justament, el recurs de la tragèdia. Sigui com sigui us la recomanem!

Novetats febrer i març 2015

Novetats febrer i març 2015.pdf by mserretsa

Presentació del llibre “El metge de l’ambaixador” de Josep Pellicer i Pons

Ahir a la tarda, ala sala de conferències de la biblioteca, varem tenir la presentació del llibre El metge de l’ambaixador de Josep Pellicer i Pons. La presentació va anar a càrrec de Jaume Peix. 

En Jaume amb una veu pausada, tranquil·la,  ens va explicar la trajectòria d’en Josep i ens va fer cinc cèntims del llibre. Ell, que es reconeix un profà en matèria històrica, ens va dir que el llibre l’hi havia agradat i ens va llegir alguns petits fragments que l’havien atret especialment. Per exemple quan en el llibre es fa referència al menjar o al que podria ser l’avantguarda del llibre de butxaca. 

En Josep, amb un to de veu greu que per moments s'intensificava per l'entusiasme d'explicar el que tan bé coneix i aprofitant el que ens havia explicat en Jaume, va aprofundir en les diferències culturals d’aquell moment històric (s. XVI) entre turcs i catòlics. Per exemple pel que fa a la religió, policia, exèrcit, herències, tolerància i o els impostos. 

De fet, per tot el que ens va anar explicant i que es troba dins del llibre, els turcs varen ser una civilització molt moderna. I per la manera de parlar d'en Josep d'ells li despereten admiració...  sentint-lo parlar a ell, els oients també varem entrar dins de la història i ja veiem el món com el deurien veure ells protagonistes del llibre.

La portada, ens explica en Josep, és una metàfora del que trobarem en l’interior. Hi trobarem la desmitificació de molts moments concrets i o fets històrics. Allà hi veiem un albatros sobrevolant el mar. Aquest ocell, en l’època que es situa la narració, es pensava que niava als núvols, doncs mai ningú l’havia vist fent nius a la terra. Molt més endavant es va descobrir que niava en terres de l’Antàrtica. Bé, es tracta doncs, de que en aquella època era un fet mitificat i com aquest molts altres que en el llibre van quedant explicats. 

Així doncs ens trobem davant d’un llibre històric explicat amb gran domini de la llengua. Dins hi trobarem una visió de la història contrastada en diferents arxius i o documents de diversos mites que en realitat són o varen passar de manera diferent de la realitat que molts novel•listes ens han fet creure. 

Des d’aquí us animem a que en feu la vostra pròpia lectura.

Inauguració de l’exposició “Mi, me, conmigo”

Aquest dissabte passat varem tenir la presentació de l’exposició Mi, me, conmigo per part de les seves tres autores: Olga Massaguer, Maíte López i Mamen Zaera.. i val a dir que va ser un èxit.

A l’acte de presentació hi varen assistir força persones. També el nostre alcalde, el Sr. Quim Roca, que, tal com va passar a la majoria d’assistents, va quedar sorprès de l’obra d’aquestes artistes. Obra que gira entorn a la Dona des de diferents punts de vista i amb diferents tècniques expressives. 

 

De fet elles mateixes descriuen la seva obra com una mena de art- teràpia, doncs la seva motivació en crear és passar-s’ho bé. Alliberar el que porten dins cap a fora. No és guanyen la vida amb el que exposen ja que totes són dones treballadores en l’àmbit de l’ensenyament. Per tant, aquest és el seu mitjà d’expressió cap a la resta de persones que en poden gaudir. 

Tot seguit us deixem un enllaç on podeu veure un vídeo que ha realitzat un dels seus amics. Allà podreu veure la personalitat de cada una de les artistes... tot i que si realment en voleu gaudir us animem a que vingueu a la biblioteca al llarg del mes de març ;) 

Per la nostra banda, el fet de tenir aquesta exposició col•lectiva al voltant de la Dona, ens ha donat peu a muntar paral•lelament un centre d’interès sota aquesta temàtica en un dels racons de la biblioteca i, d’aquesta manera, recolzem aquesta dia tan assenyalat per a nosaltres.

Presentació del llibre “El metge de l’ambaixador” de Josep Pellicer i Pons

Aquest divendres 13 de març, a les set de la tarda, us esperem a la Biblioteca per presentar-vos el llibre El metge de l’ambaixador de Josep Pellicer i Pons. La presentació anirà a càrrec de Jaume Peix i Brunsó.

Us esperem!!!

Concurs Literari 2015 a Sant Gregori

Com cada any, a Sant Gregori, tenim el nostre Concurs Literari. Aquest any és la XXVIII edició. 

La setmana vinent tindrem els díptics impresos... ara bé de moment, us deixem tot seguit un cartell on podeu triar la categoria que més us escaigui... 

I des d’aquí us animem a que hi participeu!!!

Portes obertes a l’IES de Sant Gregori

Aquest dijous passat, l’IES de Sant Gregori, va obrir les seves portes i qui va voler va poder veure el que feien al llarg del curs. 

La presentació anava dirigida, bàsicament, als nous alumnes i els seus respectius pares que el proper any cursaran primer d’ESO, però com dèiem més amunt hi va haver altres persones que també varen poder visitar l’IES, com per exemple jo mateixa. 

La visita, des del meu punt de vista, va estar molt bé, doncs varen ser els propis alumnes que explicaven la seva experiència d’aquests primers mesos als altres alumnes. Per exemple, a la sala de conferències de la biblioteca hi havia tres alumnes de primer d’ESO que varen explicar la part teòrica als nens i nenes que hi varen assistir. Llavors pujaven a dalt, a l’IES, i d’altres alumnes anaven ensenyant les diferents eines que usen i com les usen. 

Totes les explicacions, adreçades als alumnes, varen ser dinàmiques i divertides. I tot i que tenien als professors que els recolzaven en realitat les explicacions les donaven sempre els propis alumnes. 

Aquí teniu alguna foto de la sala de conferències de la biblioteca.

Exposició col•lectiva “Mi, me , conmigo”

Aquest proper dissabte 7 de març inaugurarem l’exposició col•lectiva Mi, me, conmigo. Serà a les 12 del migdia. 

Estaran amb nosaltres les tres artistes: Maite Lópexz, Mamen Zaera i Olga Massaguer. Les tres fa temps que es coneixen i fa mooolts temps que estan participant en obres conjuntes on a partir de tècniques diferents troben la manera de comunicar-nos emocions, percepcions, sentiments. 

Alhora les tres personalitats es combinen donant forma a un sol conjunt... Us caldrà venir a veure el seu treball per poder entendre el que us diem aquí. 

Ara bé, per poder-nos fer una petita idea els vaig demanar que ens fessin cinc cèntims de qui són, com treballen, com es varen conèixer... etc... aquesta és la carta que em varen adreçar: 

"...t’escric aquesta carta per parlar-te una mica sobre nosaltres tres: la Mamen, l’Olga i jo mateixa. 

Ens vam conèixer al taller de gravat de La Universitat de Belles Arts de Barcelona fa més de 20 anys. En aquella època vam crear un micro món al nostre voltant. Gaudíem de les petites coses i qualsevol excusa era bona per riure com posseïdes. Vam crear un vincle que ens protegia i ens lligava a l’hora. La mort del pare, les inseguretats, el sexe, l’amor o la falta d’aquest, són temes que es barrejaven amb les coses més quotidianes i trivials com qui ha portat una esponja o un drap de cotó. 

Entre nosaltres no hi ha silencis incòmodes, ni tan sols silencis necessaris. Ens atropellem, ens superposem amb converses a tres bandes. Només ens aturen les demandes d’algun dels nostres fills i es quan recuperem, com podem, la compostura. Podem passar dies sencers juntes però el to i la bogeria de la conversa no s’esgota. 

De formació som gravadores però actualment experimentem amb procediments i tècniques diferents: 

L’Olga es decanta pel dibuix amb carbonet, tinta o qualsevol material que pugui expressar el dolor que sent a dintre seu. Un sentiment que et sembla impossible si la mires als ulls, aquells ulls blaus de cel tranquil i de dolçor de nadó. Ella és tendre i acollidora com un xiscle en plena nit. L’Olga és la contradicció, la complexitat i la nostàlgia. 

La Mamen experimenta amb materials tradicionalment escultòrics com la fusta o la pedra però també amb altres materials molt femenins com és la tela; la tela estampada. Ella és tridimensional, tàctil, forta i constant. Necessita tocar per entendre, per entendre la matèria i a ella mateixa. 

I per últim, jo (Maite) treballo amb imatges fotogràfiques retocades sutilment. Jugo amb el que és real i el que ho sembla. Bidimensional i dislèxia per natura i per plaer. La infància, la sexualitat, la maternitat són temes que m’acompanyen. 

...ens preguntes el perquè treballem juntes i crec que la resposta és perquè ens resulta engrescador i terriblement fàcil degut a que ens coneixem molt i no hi ha friccions entre nosaltres. La creació artística és un treball solitari i de vegades és necessari contrastar les pròpies idees amb l’exterior. Les tres ens sabem aconsellar i aportar mil suggeriments. Ens resulta fàcil posar-nos a la pell de l’altra. Treballem juntes perquè ens tenim un gran respecte i ens estimem. 

El títol de l’exposició Mi, me, conmigo el vam decidir pensant en què teníem en comú. Les tres bevem de nosaltres mateixes; de les nostres angoixes, obsessions i alegries. La nostra font d’inspiració és la Mamen, l’Olga i la Maite; Mi me conmigo. 

Espero haver respost totes les teves preguntes i et donem les gràcies per donar-nos l’oportunitat de tornar a treballar plegades. 

Una abraçada, 

Maite"

“L’art de la comèdia” d’Eduardo De Filippo al club DeLectura

El dimecres passat ens varem trobar per parlar de l’obra L’art de la comèdia d’Eduardo De Filippo al club DeLectura. 

 

 

Va ser una trobada interessant on algunes persones ja ens havíem llegit els apunts de “Llegir Teatre” del TNC que la Carme ens havia passat i altres tertulians no... però tot i això varen sortir totes les notes o idees principals que en el dossier que ella ens va passar estan àmpliament explicades. 

Per resumir-ho molt podríem repetir que Eduardo De Filippo va ser una persona que va néixer, créixer i viure amb i pel teatre. Les seves obres varen estar i estan reconegudes arreu del món... potser perquè tot i ser comèdies reflecteixen en més o menys mesura el conflicte entre l’individu i la societat... ell mateix diu: “...mis personajes a menudo pobres, hambrientos y maltratados por la vida, pero siempre convencidos de que es posible construir una sociedad más justa y humana...” 

En l’obra hi surten, com no, personatges histriònics que reflecteixen la societat de la qual parla l’autor, però en el mateix moment podria ser una descripció de la societat actual doncs encara hi ha la mateixa “discussió” sobre si una obra ha de ser o no subvencionada pels estaments dirigents. 

És un elogi al teatre de tal manera que és una obra de teatre dins del mateix teatre. I tal com ens explica la Carme, l’autor fa una molt bona demostració del seu coneixement sobre la teoria del teatre i també del joc de miralls que produeix el treball sobre la versemblança, tant per part dels actors com per l’autor. 

Així doncs us la recomanem de llegir perquè llegir-la es converteix en una mena de joc on, com a lector, intentes esbrinar qui és qui i qui no és actor de teatre. Totes les situacions poden ser reals o no, interpretades i o imaginades pels actors... Un plaer!!!

“Contes màgics” amb la Sílvia Cadanet

El passat divendres 20 de febrer, a les cinc de la tarda, varem tenir una sessió de contes infantils moooolt màgica!!! La Sílvia  ens va explicar contes on la màgia hi era present!!! Com per exemple el de Colors de Hervé Tullet que tenim a la biblioteca!!! 

Entre mig dels contes ens va fer trucs de màgia mooolt xulos!!! Com per exemple veure un got amb aigua amb una palla sense tocar el got!!! 

En cadascun dels contes i o trucs va fer participar als nens i nenes de la sala i val a dir que tothom s’ho va passar molt i molt bé!!! 

Abans de començar la sessió amb la Sílvia, la Coralí Juanola i la Laura Carreras, alumnes de l’Escola Agustí Gifre ens varen interpretar un parell de cançons amb la flauta travessera: Plou i fa sol i La lluna i la pruna. Les cançons les varen triar elles i pensem que varen ser molt encertades pel públic assistent a la funció. I ho varen fer molt bé!!! 

 

Aquí teniu alguna foto més de la sessió: 

  

Va ser una sessió molt i molt entretinguda!!! Moltes gràcies a tothom!!!

Més sobre l’exposició de vitralls a la biblioteca …

Molts de vosaltres ja heu visitat la biblioteca i heu gaudit de l’exposició de vitralls Oceans de la Concepció Escandell. 

Segurament, al voltar per la biblioteca, us heu fixat que també hi ha un apartat, l’hemeroteca, que està guarnida amb tot de vitralls de paper. Aquests vitralls els han fet els alumnes de l’Escola Agustí Gifre que al migdia van, com a extraescolars, amb la Nuri Negre o la Roser Arimany... i són moooolt bonics.

I probablement també heu vist, com per donar conjunt a les dues exposicions, un pirulí amb tot de llibres que parlen sobre vitralls. Hi ha llibres dedicats als vitralls contemporanis i d’altres als vitralls més tradicionals, com poden ser els dedicats a la Catedral de Girona. Dins d’aquests llibres també hi podreu trobar el que ha regalat l’Anna Santolaria Tura, especialista, conservadora i restauradora de vitralls, a la Biblioteca. 

Us ho expliquem perquè si encara no heu vingut, quan ho feu, no perdeu detall!!!

Hora del conte amb Sílvia Cadanet

Aquest divendres 20 de febrer, a les cinc de la tarda, us esperem a la hora del conte infantil. 

Comptarem amb un preludi musical de flautes travesseres a càrrec de la Laura Carreras i la Corali Juanola de l’Escola Agustí Gifre. 

Tot seguit la Sílvia Cadanet  ens explicarà contes amb màgia!!! 

 

Per anar “fent boca” us hem preparat un raconet amb tot de llibres infantils que parlen de la màgia dels colors!!! 

 Us esperem!!!

Visites a la biblioteca dels alumes de segon

Els nens i nenes de segon de l’Escola Agustí Gifre han vingut a visitar la maqueta de la Vall. 

Els alumnes de l’Escola Agustí Gifre estudien, un moment o altra, l’entorn de Sant Gregori, i evidentment estudien la Vall. Per aquest motiu cada any venen a visitar la maqueta de la Vall que l’Ateneu va cedir a la biblioteca. 

Aquesta setmana ens han visitat els nens i nenes de segon doncs, aprofitant que avui és dijous gras, els de segon han fet una excursió per la Vall i abans d’anar-hi han vist per on passarien gràcies a la maqueta. A banda del fet puntual d’aprofitar l’excursió els mestres també els varen ensenyar la diferent vegetació, topografia, relleu, població que es troba en la Vall. 

Tot seguit un parell de fotos d'aquest moment màgic!

 

 

2015 Any de les Biblioteques

Aquest 2015, coincidint amb la commemoració del centenari de la Xarxa de Biblioteques Populars de la Mancomunitat, és celebra l’Any de les Biblioteques. 

La Mancomunitat de Catalunya va crear al 1915 i juntament amb el Consell d'Investigació Pedagògica un projecte de planificació per crear biblioteques arreu del territori català amb l'objectiu de fer arribar a tothom la cultura. La idea era instaurar a cada demarcació una biblioteca popular perquè tothom tingués accés a la cultura. 

Aquest any, doncs, es celebra el centenari d’aquella idea i estem segurs que arreu on hi ha una biblioteca es commemorarà aquest fet d’una manera o altra. De moment a la Biblioteca Miquel Martí i Pol de Sant Gregori hem preparat, juntament amb la regidora de Cultura, la Sra. Conxa Torrado, un súper cartell en format aparador.

Visites escolars a la biblioteca

Aquesta setmana passada varem acabar les nostres segones visites escolars del curs 2014-15. Un cop més ens han resultat molt agradables, instructives i divertides. 

Es tracta d’un projecte adreçat als nens/es de l’Escola Agustí Gifre on l’objectiu es que mica en mica siguin més autònoms en moure’s per la biblioteca, d’aquesta manera amb els de tercer veiem com es distribueix el fons i descobreixen les novetats; amb els de quart juguem amb les paraules; amb els de cinquè parlem de llibres i amb els de sisè veiem com funciona el catàleg de la biblioteca. 

Tot seguit us deixem amb alguna foto: 

Inauguració de l’exposició d’ “Oceans”. Vitralls de la Concepció Escandell.

El passat divendres 6 de febrer, a la biblioteca, varem inaugurar l’exposició de vitralls de la Concepció Escandell. 

Va ser una trobada molt animada, amb música en directe a càrrec de The Cartellà Funk Band i Manelic and Co que ens varen oferir una sessió de jazz funk fussion. 

Del grup The Cartellà Funk Band en podeu escoltar una mostra en el següent enllaç: musica i si voleu escoltar alguna cosa d’ en Manelic and Co (Musica de taberna) ho podeu fer aquí .

Entre la gent que hi va assistir hi havia familiars i amics però també companys de “batalles” i la seva professora, l’Olga Sala   que ens va comentar que cada alumne comença amb una mateixa base però a mida que s’hi implica va desenvolupant el seu propi estil... de fet el proper 2016 comptarem amb una petita mostra del que fan els seus alumnes en una exposició col•lectiva també aquí, a la biblioteca. 

A tots/es ens va agradar l’expressivitat de l’obra de la Concepció. De fet és una obra que està agradant moltíssim, doncs tot i que varem inaugurar el divendres ja portava tota una setmana lluint-se i pels que encara no l’heu vist recordar-vos que la tindrem fins a finals de febrer. 

Com dèiem és una obra que agrada molt... fins al punt que una persona usuària de la biblioteca que no coneix a la Concepció ens ha fet el següent comentari:

 “El cognom Escandell prové d’Eivissa i no es pot negar que la Concepció expressa amb aquestes peces la seva naturalesa marítima i eivissenca”, afirmació amb la qual estem molt d’acord doncs són uns vitralls on predominen els blaus i blancs del mar i l’escuma i on podem trobar-hi rastres de sorra i o petxines. Al continuar parlant amb aquesta persona ens diu: “ cada una de les peces és una síntesis de modernisme i mediterreanealitat. Un equilibri entre color, bellesa i forma”. 

O sigui que si voleu tenir una estona de relaxació per la vista no us la podeu perdre!!!

I per acabar el post dir-vos que els nens i nenes de 6è aquesta setmana passada han pogut saber de primera mà que són el vitralls gràcies a la Concepció que ens ha ofert un video explicatiu fet per la seva professora i xerrades a porta tancada! 

 

Carnestoltes 2015 a la biblioteca!!!

cartell: Bernat Royo

Del 13 al 18 de febrer arreu de Catalunya es celebra la Festa del Carnestoltes. Comença amb el dijous gras i acaba amb l’enterro de la sardina. 

A la biblioteca us hem preparat un raconet amb tot del llibres, contes i revistes on podeu trobar idees per disfressar-vos, o aprendre’n alguna coseta ;) 

Us esperem! 

“Oceans” exposició de vitralls de Concepció Escandell

La biblioteca us convida , aquest proper divendres 6 de febrer a les vuit del vespre a la inauguració de l’exposició de vitralls Oceans de la Concepció Escandell. Allà podreu parlar amb ella i ens podrà explicar la seva experiència. També hi haurà música en directe. 

 

Llavors, i al llarg de TOT el mes de febrer, en podreu gaudir a la biblioteca. 

Els vitralls són, tal com diu la wikipèdia, “ composicions pictòriques que combinen diferents vidres de color units mitjançant franges o tires de metall, principalment plom”. Normalment relacionem vitralls amb esglésies doncs allà se n’hi solen trobar. La Concepció, però, treballa el material (vidres, plom...) amb una combinació de formes i colors totalment personal... realment molt bonica. 

Li hem demanat que ens expliqui una mica el que significa per ella el títol de l’exposició i aquesta és la seva reflexió: 

“Amb el nom d’oceans s’exposa durant el mes de febrer una col•lecció de vitralls inspirats en l’element aigua i especialment en el mar. L’objectiu es copsar el joc de colors que ens ofereix el moviment del mar, el batec constant de les onades com a música primigènia. El mateix batec de la vida. Corrents marines amb direccions oposades. Ones que no paren de fer-se i desfer-se. Bombolles viatjant cap a la superfície en busca de l’altre element, l’aire. 

Cada peça s’elabora individualment, la col•lecció s’inicia amb una marina emplomada-vitrall gòtic- i poc a poc va perdent la figuració tot buscant l’essència en el vidre fos, esmaltat i amb tiffany-cinta de coure-. 

El treball que es realitza amb el vidre encara que no és complicat si que ofereix certa dificultat en el seu desenvolupament degut a les característiques del material triat per la seva fragilitat i transparència. El resultat satisfà quan s’aconsegueix crear peces etèries, lluminoses, carregades de matisos i reflexes, quasi joies.” 

Nosaltres podem dir que realment són JOIES. I des d’aquí us animem a que les gaudiu!!!

Novetats gener 2015

   Novetats gener 2015.pdf by mserretsa

“Cien años de soledad” al Club DeLectura

Ahir vespre ens varem trobar alguns dels participants del club DeLectura per comentar la novel•la de Gabriel Garcia Márquez Cien años de soledad. 

 

 

Va ser una trobada molt animada, tothom tenia alguna cosa per dir, en alguns moments la tertúlia eren converses encreuades amb somriures als llavis...alguns dels presents es varen animar a llegir en veu alta algun dels passatges, d’altres recitaven en veu alta trossos que els havia impressionat. Malgrat aquest mena de disbauxa que la mateixa novel•la ens aporta, doncs uns varen necessitar del quadre sinòptic de l’estructura familiar per seguir-la i d’altres es varen deixar portar per la narració, podem dir que tots els d’ahir vespre estem d’acord en que: 

• la lectura de Gabriel Garcia Márquez requereix una certa predisposició de la persona que el llegeix.
• som uns privilegiats en poder-lo llegir en l’idioma original.
• fa una referència constant a la solitud i a la circularitat del temps.
• tots els seus personatges estan molt ben treballats... no hi ha res a l’atzar, ni els noms dels personatges, ni qui hi surt i perquè hi surt.
• trobem o descobrim que l’autor escriu amb els 5 sentits. 
• a alguns els evoca plàsticament a Frida Kalho o a la Remedios Varo , altres ho redescobrim.

En resum, trobem que és una gran obra d’ART i que ha valgut molt la pena llegir-la i poder-la compartir. Gràcies Carme!

Val a dir que es pot trobar molta i extensa documentació sobre Cien años de soledad o sobre la vida de Gabriel Garcia Márquez, nosaltres aquí només direm quatre cosetes. Entre elles, que la novel•la en el mateix moment que fa una crònica de la família Buendía en el poble de Macondo està fent una referència a tota la humanitat. Probablement per aquest motiu és una obra celebrada arreu del món. 

Macondo va ser fundat per José Arcadio Buendía juntament amb la seva cosina Úrsula Iguarán i segons es va intuint en tota l’obra la seva nissaga quedarà extingida quan neixi una criatura amb cua de porquet. Ja només amb aquest incís es pot veure que es tracta d’una obra del realisme màgic. Recordem que el concepte de realisme màgic es fa servir per descriure elements que entrebarregen la fantasia i el mite amb les activitats diàries i o ordinàries, la qual cosa és habitual en el treball de Gabriel Garcia Márquez i segons ell, això es degut a la influència de la seva avia; tot i que ell mateix afirma que no hi ha en les seves novel•les res que no estigui basat en la realitat. 

A cien años de soledad no només hi trobem l’evolució de la nissaga Buendía sinó la de, com dèiem més amunt, l’evolució de tota la humanitat i de com sembla que aquesta quedarà destruïda en el moment en que la tecnologia avanci al cor. 

En fi una bona novel•la molt recomanable de llegir o rellegir!!!