Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris TNC. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris TNC. Mostrar tots els missatges

22 de febrer 2024

"Els Watson" al Club DeLectura

Ahir vespre ens varem trobar a la biblioteca per comentar l’obra de teatre “Els Watson” de Laura Wade. Carme Callejon va conduir la sessió. 

Per aquesta sessió la Carme ens va proposar que llegíssim primer la novel·la de J Austen i tot seguit l’obra de teatre de L Wade . I ens va recomanar que la novel·la la llegíssim des del punt de vista feminista. Pensem que va ser un encert de proposta. 

L’obra de teatre s’inicia amb la novel·la homònima i inacabada de Jean Austen i li dona una volta... o dues! Si al començament ens trobem amb gairebé una rèplica de la novel·la d’Austen mica en mica l’obra de teatre va canviant de rumb fins a sorprendre al lector i a l’espectador ... això darrer ho sabem perquè una de les persones de la tertúlia ja ha vist la posada en escena i ens ho va dir. 

L’obra de teatre “Els Watson” ara mateix l’estan representant al TNC.

Un èxit segons les crítiques que hem llegit. Des de l’Ateneu i la Carme ha sortit la proposta d’anar-la a veure i TOTS els què hem llegit l’obra en paper en tenim moltes ganes!

 

16 de març 2023

Ma Aurèlia Campmany al Club DeLectura

Ahir vespre varem comentar l’obra de teatre Vent de garbí i una mica de por de Ma Aurèlia Capmany. Ens va acompanyar Neus Real . Conductora Carme Callejon.
 
 

Si haguéssim de definir amb una sola paraula la sessió d'ahir diríem que va ser interessant gràcies al tàndem format per Neus Real i Carme Callejon. Amb elles van descobrir la part més literària de Maria Aurèlia Campmany. 
 
La majoria de nosaltres havíem sentit parlar de Campmany en la seva forma política, activista i feminista. I malgrat que l'any 2017, des de d’Institució de Lletres Catalanes es va celebrar el seu centenari tant la Carme com la Neus consideren que va ser un any desaprofitat doncs no es va aconseguir despertar massa interès en la figura i aportació a la literatura d’aquesta DONA. 
 
Ens varen comentar que no es varen fer massa reedicions de la seva obra ni tampoc es va aprofitar per digitalitzar-la. Això fa que sigui realment difícil trobar material escrit per ella. 
 
Tot i això, nosaltres varem tenir la sort ahir vespre, de conèixer a Maria Aurèlia Campmany escriptora. En qualsevol forma en la es va expressar. Sobretot en la de creadora de teatre per mitja de l’obra “vent de garbí i una mica de pols” que ara representen al Nacional. Una obra que ens interpel·la malgrat fos escrita al 1965 i publicada al 1968. I ho fa perquè el que explica encara continua sent vigent en la nostra època: l’immobilisme en el que la majoria de la nostra societat està instal·lada. 
 
La tertúlia va començar si fa no fa com sempre: amb la presentació de la Carme de la Neus, a qui havíem conegut en una sessió anterior, i tot seguit ens va demanar les nostres opinions. Què, com sempre varen variar molt d’unes persones a altres. Des de l’opinió més generalitzada de que llegir teatre costa a quina gran sort haver llegit aquesta obra. 
 
Mentre nosaltres anàvem expressant-nos Neus anava agafant apunts. Un cop vam acabar de dir la nostra ella ens va anar fent entrar en la vida i obra de Maria Aurèlia fent petites puntualitzacions sobre el que nosaltres havíem dit. Per exemple, està d’acord que el teatre costa de llegir i és perquè el teatre està fet per ser vist! No pas per ser llegit. 
 

Ara bé, Neus el que va fer va ser encoratjar-nos a descobrir les obres de Maria Aurèlia. Ens en va portar unes quantes i ens en va llegir algun fragment. Tant ella com Carme ens varen recomanar fervorosament que gaudíssim d'una dona molt avançada en el seu temps. 
 

 

 

24 de març 2022

Comentem el Macbett de Ionesco al club deLectura

Ahir al vespre ens varem trobar presencialment per parlar de l’univers de Shakespeare. Ens va guiar la nostra conductora Carme Callejon. I ho varem fer mitjançant comentar el Macbett de Eugène Ionesco que es troba actualment en escena a la sala petita del TCN. 
 
La veritat és que la trobada d’ahir va ser – per mi- més una conferència que no una tertúlia pròpiament de club de lectura. Això sí, una conferència on teníem la llibertat de participar en tot moment. 😊
 
La Carme, que sempre ve molt preparada, aquest cop encara hi anava més que mai. Va ser un luxe escoltar-la parlant de Ionesco, de l’obra, del Macbeth de Shakespeare, del treball de Harold Bloom ... i fins i tot d’Antígona.. I és que a banda de comentar-nos el material que ens havia facilitat per tal d’entendre el que estàvem llegint va anar il·lustrant qualsevol tema que nosaltres li proposéssim relacionat amb la lectura del Macbett de Ionesco. 
 
Ens va exposar l’obra i ens en va parlar de manera brillant. Tant, que ens varen venir moltes ganes d’anar a veure-la!!! Si no l’heu llegit us animem a fer-ho!

 

26 de febrer 2021

Comentem teatre al club DeLectura

Aquest dimecres passat, 24 de febrer,  ens varem trobar virtualment per comentar La nit de la Iguana de Tennesse Williams. La conductora va ser la nostra estimable Carme Callejon. 
 
La Carme ens havia passat nombrosos enllaços abans de la trobada on s’aprofundia abastament sobre l’obra. Tant en la seva forma de teatre com en el format de pel·lícula. Així, en el dia de la tertúlia, penso que poques dades quedaven per descobrir... i malgrat això ens varem trobar amb una tertúlia amb diversitat d’opinions. 
En recollim algunes:
 
*Quan llegim teatre ens fem una imatge de com seran els personatges, com actuaran. En fem una lectura “x”... quan veiem una pel·lícula basada en una obra escrita en veiem una de les múltiples solucions. El director de la pel·lícula n’ha fet una lectura i ha adaptat aquell text al format cinematogràfic... i tot sovint això comporta que hi hagi canvis importants respecte al text original. Aquest fet de relectura, en el cas de la Nit de la Iguana, l’acaba enriquint. 
 
*Els personatges que trobem en el text teatral, i també en el cinematogràfic, incorporen característiques que Tenesse Williams va sentir en algun moment de la seva vida. Estan molt ben treballats, cadascun té una funció específica i estan portats al límit. 
 
*En tota la obra hi ha implícita una crítica cap a la societat hipòcrita de la gent del Sud, d’on procedeix l’autor. Hi ha, en l’obra, una barreja continua entre la moralitat i la voluptuositat. 
 
*Considerem que va ser un encert de l'Ateneu i la Carme que ens mostressin la vida secreta de Tennesse Williams en la inauguració de la nova temporada del club DeLectura. Allà varem poder veure en acció a l’actor Martí Peraferrer interpretant a l’autor de La nit de la Iguana.
 
En resum va ser una trobada on les idees d’uns i altres varen anar enriquint les impressions que cadascun de nosaltres havia copsat en la lectura. 
 

De nou, gràcies Carme per aquesta proposta lectora.

 

28 de febrer 2019

“Penes d’amor perdudes” al Club DeLectura

Ahir vespre ens varem trobar alguns dels membres del Club de Lectura d’Adults per parlar de Penes d’amor perdudes. Obra que també se la coneix per Afanys d’amor perduts

Abans de la sessió la Carme també ens ha preparat un post  molt i molt complert. Ha preparat la sortida al TNC per veure l’obra i finalment entre tots l’hem comentat. 

Aquesta obra és una comèdia. I alhora és una crítica a la societat ostentosa de l’època, a la poesia amorosa i al fet de no donar importància a les dones. 

En la tertúlia, estem tots d’acord que, malgrat ens ha fet somriure, aquesta obra de teatre llegida és de lectura feixuga. Ha costat entrar-hi. En canvi veure’n la representació ha estat una experiència molt bona. Molt més dinàmica que no pas la lectura. Tot i que algunes persones comenten que sort que primer la varen llegir, doncs potser en el TNC s’haurien perdut part del text. 

Com en totes les obres de Shakespeare el llenguatge és molt important. Es nota el gran domini que l’autor en tenia i quina intenció tenia en fer-lo servir. També, com és habitual en les seves obres, no cal massa escenografia i en aquest cas la posada en escena al TNC ambientada a principis de s. XX amb sufragistes incloses li ha donat un plus. 

Un cop acabada la tertúlia de Penes d’amor perdudes la Carme ens ha parlat del Festival MOT. Enguany dedicada a la literatura que té arrels mediterrànies. I ens ha proposat la propera lectura Istanbul, Istanbul de Burhan Sönmez. Sota la direcció de la Carme, a la biblioteca,  hem començat a preparar un corner on podreu trobar-hi representats tots els autors que tindran un pes important en el Festival. 

Esperem veure-us per la biblioteca i que gaudiu de les propostes literàries

!

13 de maig 2015

L’hort de les oliveres de Narcís Comadira al Club DeLectura

Aquest proper dimecres 20 de maig ens trobarem per comentar l’obra de Narcís Comadira. Sobretot parlarem de l’obra de teatre L’hort de les Oliveres proposada des del TNC dins del projecte Llegim Teatre. 

Narcís Comadira va escriure teatre, però, va ser més conegut en la seva vessant de poeta; una de les 
contertulianes ens en fa resó amb aquest apunt:

"Desdesig és un recull de 15 poemes de tema amorós que reflecteixen una experiència determinada i que resumeixen cronològicament una petite histoire: des d'uns inicis plens de dubtes fins a l'abandonament, passant per la plenitud. (...) En la poesia de Comadira es detecta un gust per l'espai interior, la concreció lírica, que es tradueix en una actitud hedonista, en una recerca de la felicitat. I la felicitat la cerca en aquells petits detalls de la vida quotidiana que, observats amb deteniment, tenen una magnificència rellevant: "L'única cosa que m'importa és la vida i una certa vida difícil d'obtenir, i cada dia més. La felicitat que es desprèn de la identitat d'un mateix amb ell mateix i amb aquesta vida és l'única cosa que busco." El to malenconiós de la seva poesia pot ésser explicat per la constatació de la impossibilitat d'aconseguir la felicitat. Complementa aquesta tendència hedonista una consciència que té el poeta gironí de "testimoni"."

(Enric Bou. "Narcís Comadira o l'hedonisme malenconiós", Els Marges, núm. 18-1
  



Aquesta activitat està organitzada per l'Ateneu de la Vall de Llémena i compta amb el suport de l'ajuntament de Sant Gregori.