Ahir vespre vàrem tenir una nova sessió del club de lectura. La va conduir a la Carme Callejón i varem parlar de “Riña de gatos” de Mendoza.
Realment parlar del llibre en la sessió potser -en la majoria- no ens va aclarir res que cap de nosaltres no haguéssim trobat en la nostra lectura personal. El que sí va estar molt bé va ser poder compartir les nostres opinions. Hi va haver uns diàlegs molt entretinguts!!!
La Carme va començar la sessió passar-nos tot imatges dels diferents quadres que surten al llibre. Alguns de nosaltres ja havíem fet un passeig virtual per aquestes obres perquè realment la novel·la et predisposa a fer-ho! Ens va ensenyar fotografies de diferents espais que encara ara, sí bé no tenen la mateixa funció, es poden trobar en el Madrid actual. Dins d'aquestes fotografies ens va ensenyar alguns dels bars que es mencionen en el llibre (el Chicote, o la Ballena Alegre...) i ens va parlar de l’ambient que s’hi vivia en el moment de la novel·la. Finalment, també ens va ensenyar fotografies d'algunes personalitats de les que surten al llibre.
Amb aquestes imatges i el seu argumentari la Carme ens va demostrar una tècnica concreta que fa servir en Mendoza en aquesta novel·la: escriure un relat de ficció d’un fet que tothom dona per versemblant però que ningú no ha vist. En aquest cas Mendoza s’inventa un quadre que no existeix i el fa desaparèixer. Aquesta trama li permet descriure la situació de Madrid i de rebot d’Espanya des de moltes òptiques diferents fent servir uns personatges i uns espais que van existir realment per fer versemblant la seva història que realment no ha existit.
Mendoza ho vesteix tot amb una ironia molt subtil però que ajuda a veure d'una manera molt especial tot el que va passar a la Madrid en els mesos abans de que esclatés la Guerra Civil. Així ens trobem davant una novel·la amb molts matisos, moltes capes. Des del moment històric a emprar Madrid, què és una ciutat, com personatge més; des de la pintura com a art a cadascun dels personatges que estan molt ben construïts i molt ben pensats; des de poder descobrir, a partir d'un personatge anglès com és l'Anthony, els diferents espionatges i contraespionatges a veure el paper que va jugar Anglaterra en tota la trama (per ells era més important que el comunisme no ho anés a més i sense tenir en compte la força que estava prenent el feixisme arreu d’Europa)
Va ser una sessió realment interessant i un llibre molt recomanable!!! Val a dir que en la sessió també es van comentar altres llibres de Mendoza en els quals també s’hi poden trobar moments convulsos determinats i concrets com per exemple “la ciudad de los prodigios” o “sin noticias de Gurb”. Aquestes dues novel·les també són molt recomanables ... i si voleu les podeu demanar a la biblioteca!
Moltes gràcies Carme per un cop més fer-nos gaudir de la lectura.
