Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Institut Català de les Dones. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Institut Català de les Dones. Mostrar tots els missatges

09 d’octubre 2017

Isabel Oliva i Prat, escriptora de capçalera de la nostra biblioteca

La Sra. Isabel Oliva i Prat forma part dels escriptors de capçalera. Un programa patrocinat a tres bandes: per l’Institució de les Lletres Catalanes, l’Institut Català de les Dones i el Servei de Biblioteques de Catalunya. Aquest programa té la funció d’apropar als autors i autores al seu territori. 

Ens va fer la presentació la nostra regidora de Cultura, la Sra. Lídia Vidal. Ella ens va explicar la vinculació que la Sra. Isabel Oliva té amb el municipi. Entre d’altres: una seva tia – Júlia Prat- va ser mestre en el nostre poble cap als anys 20; els seus avis varen ser mestres a Canet d’Adri i la seva mare n’era filla; ella passava a peu tot sovint pel poble quan anava a visitar als seus avis en temps de la guerra; part de la seva família està arrelada a Sant Gregori : filla – Conxa Torrado-, néts i besnéts; ha participat en poesia en el Concurs Literari de Sant Gregori i el va guanyar l’any 2004 amb Quadern de botànica on tots els poemes fan referència a la Vall. 



La Sra. Isabel és una persona senzilla i això ens ho transmet amb la seva presència i veu. També és una persona que li agrada l’ordre i això també ens arriba amb el seu posat. 

El dijous, ens va parlar dels seus motius per escriure poesia. Ens va explicar que li va començar com a afició i ara s’ha convertit en una necessitat vital. Un cop jubilada s’hi va posar i fins el moment no ha parat. 

Ella és una enamorada de la poesia. En llegeix molta i de molt diversa: des de Vinyoli, Comadira, Font, Panella, Clapes, Carles Miralles, Carner, Espriu, Ma Mercè Marçal i molts altres. De tots n’ha aprés... i segons ella, de tant llegir-ne li varen venir ganes d’escriure’n. Té diversos volums editats, molts dels quals els podeu trobar a la biblioteca. 

La seva poesia, ens explica l'autora, és en format de vers lliure. Amb un ritme intern. Malgrat fer servir paraules relativament fàcils les busca que li aportin un cert misteri. Escriu sobre diversos temes: del que ha viscut, del que l’emociona; de Girona; del temps; de la quotidianitat; de la música; de ciutats que ha visitat. Ens en llegeix tres o quatre de cadascun. De fet, de tant en tant és la seva filla Conxa la que en va llegint perquè ella pugui descansar la veu. 

La sessió ha estat molt entranyable i amena. Abans de fer la lectura ens explicava una mica que hi veuríem quan ella ens el llegís. Ha estat un vertader plaer! 

Des d’aquí donem les gràcies a les diverses institucions que fan possible activitats relacionades amb la cultura; a persones que heu assistit a l’activitat; a la Sra Isabel Oliva per la seva bona disposició i a la seva filla Conxa Torrado per la seva inestimable ajuda. 


10 de novembre 2014

"construint contes, històries per a la igualtat" II

El passat dimarts 5 de novembre la sala del fons de la biblioteca és va convertir en un petit circ. Vam rebre a una pallassa anomenada Dulcinea equipada amb una gran maleta que va fer riure des dels més petits fins al públic més veterà. 

Al só d’ una musiqueta francesa, la Dulcinea es va obrir pas entremig dels més de 30 assistents que poblaven la sala fins que va aconseguir arribar a l’ escenari, per tot seguit, tornar a esmunyir-se entre el públic i saludar a totes i cada una de les persones presents i preguntar com estaven.




 
Un cop acabades aquestes presentacions va prosseguir a presentar un parell de personatges zoomorfics: un ànec equilibrista i un toro amb grans dots de cantant (o era potser una vaca? qui sap? Haurem de viure amb aquesta incògnita).

Finalment la Dulcinea va explicar un conte d’ una princesa a la que li agradava molt anar amb bicicleta i era convidada pel rei a un ball. 

Al llarg de l’ espectacle la pallassa va disfressar-se davant del públic unes quantes vegades, demanant als assistents que l’ ajudessin a decidir què s’ havia de posar una princesa per anar ben vestida. O representant una conversa entre el rei i la princesa on s’ anava canviant els atributs respectius cada dos per tres. 

Com s’ha dit anteriorment l’espectacle era adequat i divertit per tot tipus de públic, amb moments d’ humor espontani i completament improvisat (i si no ho era, ho semblava). Com a moment anecdòtic, a una de les persones del públic li va sonar el telèfon mòbil i la Dulcinea va respondre a la trucada. 

Hi va haver petites bromes referents a temes de més o menys actualitat com ara un forat al mitjó causat per Les Retallades, coses que no podia fer perquè estaven prohibides pel Tribunal Constitucional, fins i tot alguna broma sobre els Indignats o el “sagrat” 9N. 


 
Escrit i fotografies,  Bernat Royo.