2025_11 Exposició de cal.ligrafia japonesa “ traç brut “, de Gerardo D. Cristante

Aquest proper novembre podreu gaudir de l’exposició “el traç Brut” de Gerardo D Cristante. Una obra pictòrica basada en la cal·ligrafia japonesa. I el 6 de novembre, aprofitant la inauguració de l’exposició podrem escoltar lectures del llibre “KAWA. El Libro del Río” . KAWA. És un llibre artístic que reuneix un conjunt de proses poètiques escrites per Christian T. Arjona i acompanyades d’il·lustracions basades en el kanji de KAWA, obra del cal·lígraf Gerardo D. Cristante. El volum, en format DIN A4, inclou també un pròleg sobre l’origen d’aquest kanji i la seva presència en la poesia xinesa, així com un assaig sobre L’Art del Traç (Shodo) per el mateix Gerardo. 

 

Pel que fa l’obra exposada Gerardo ens explica: 

 

 “La cal·ligrafia japonesa, com a art modern, és l’impuls contemporani del moviment Art Shodō del Japó després de la revolució de l’abstracció cal·ligràfica liderada pel grup de cal·lígrafs d’avantguarda anomenats Bokujinkai a mitjan segle XX. Un diàleg de 10 anys amb l’informalisme europeu i l’abstracció americana van ser suficients per transformar la història de l’art. 

 

Yuichi Inoue, amb les seves obres d’un sol kanji, es va introduir de ple al panorama artístic mundial. Les obres que es presenten aquí s’inspiren en aquest moviment i en l’univers del kanji encara que no pretenen assolir la seva llegibilitat, sinó posar de manifest la crua presència del traç. 

 

Tota l’obra es pot llegir com un amorós elogi a la poca traça. Maldestre de traç que cultiva com un gest d’autèntica rebel·lia davant l’acabat, el perfecte, el net, el sublim, el controlable, el premeditat. Fent ús d’elements quotidians com fregalls d’acer o fregalls naturals com l’arbust cua de guineu, entre d’altres, trobats a les passejades per la Vall de Llémena per fabricar els propis pinzells, m’allunyo de la perícia i la zona de confort que la freqüentació amb els materials tradicionals pot generar per llançar-me al buit incontrolat i instintiu de l’art del traç. 

 

Fent pròpia la premissa filosòfica de Morita Shiryuu on s’esmenta que la cal·ligrafia recull el moviment dinàmic de l’existència, indago a la interioritat del que anomena el “traç rebel”. Mitjançant un cop veloç, sense pensar, fugint dels artificis, acceptant la líquida consubstancialitat de la tinta amb la vida, en plena connexió amb la humil ment de principiant de la tradició del zen i la interioritat concreta del traç que no accepta correccions, que estima “l’error”, la imperfecció, el misteri i l’atzar. 

 

Cada kanji és un univers en si mateix, un nus de significacions que s’obre al gest que el penetra i resignifica per tornar-lo al món en un relat sempre contemporani.” 

 

 

cartell: Gerardo D Cristiante

 

 

Recordeu 06/11/25 Inauguració i lectures!!! A les 19:00 

 

Us hi esperem!

 

2025 Llegir té Premi a la Biblioteca

Coneixes “Llegir té Premi”???? Es tracta d’un repte lector. Des de la Biblioteca t’animem a participar-hi!!! 

A partir del 20 de maig estan obertes les inscripcions de la X edició del “Llegir té premi” que organitza la Direcció General de Promoció Cultural i Biblioteques en col·laboració amb la plataforma de foment de la lectura Legiland. La Biblioteca Miquel Martí i Pol de Sant Gregori s’hi ha adherit per segon cop consecutiu. 

Si l’any passat hi vares participar ja saps com va... Si aquesta es la primera vegada que ens sents parlar vine al taulell de la Biblioteca i et donarem més informació. De moment t’expliquem què: 

• Les inscripcions restaran obertes fins que s’esgotin les 2500 places disponibles.
• L’edat per poder-hi participar és de 8 a 16 anys. 
• L’inici de l’activitat serà el dia 25 de juny i finalitzarà el dia 30 d’agost, ambdues dates incloses. 

Aquí podeu consultar les bases de l’activitat i aquí les lectures proposades d’enguany. 

Com podeu observar hi ha lectures per a tots els gustos, en diferents idiomes: català, castellà i anglès; i en diferents formats: paper o en linia. Dels de format paper, alguns ja els tenim preseleccionats a la biblioteca esperant que els vingueu a recollir!!!

 

2025_05 Trobada del Club de Lectura per a joves d’ESO

Avui13/05/25 en reunir-nos, ens hem trobat que una de les nostres companyes no havia llegit la novel·la que havíem quedat en llegir. Mecatxis! Perquè les altres ens moríem de ganes de comentar-la. Pel poc que hem anat comentant, la que no l’havia llegit, ha començat a tenir-ne moltes ganes d’haver-la llegit, així que, per no fer-li “spoiler” no hem comentat el llibre a fons. Però pel poc que hem comentat ha quedat clar que és una gran novel·la d’allò més recomanable. Ah! si, és Elatsoe, de Darcie Little Badger, no us la perdeu. 

També hem fet una petita manualitat com a record d’aquest club de lectura per a joves d’ESO. Ens ha agradat tant que ens han quedat ganes de continuar el curs que ve. 

Després, la nostra conductora, ens ha donat uns fulls amb propostes de lectura per aquest estiu, o per quan vulguem, és clar, amb dues adreces web perquè puguem triar llibres d’un catàleg que hi ha a la xarxa, son aquestes:

Adreça 1

Adreça 2

Com que un dels llibres que ens ha recomanat és El mur que ens separa de Dan Smith, hem estat comentant aquest fenomen dels murs que a vegades s’han construït en una sola nit, com el mur de Berlin, o el mur que va aixecar Israel contra els palestins, o els que els espanyols han aixecat a Ceuta i a Melilla i d’altres. Ha estat molt interessant. 

I després ens hem abraçat, ens hem fet un petó, ens hem desitjat un bon estiu i fins el proper curs.

 

2025_04 " Como el aire que respiramos. El sentido de la cultura" d'Antonio Monegal, al club DeLectura.

Aquest proppassat dimecres 30 d’abril varem parlar de la CULTURA en el club DeLectura mitjançant anar comentant l’assaig "Como el aire que respiramos. El sentido de la cultura" d'Antonio Monegal. Conductora Carme Callejon. 

En la trobada ens varem adonar de dos punts molt concrets: a) ens ha estat impossible assimilar tot el que ha escrit A. Monegal en aquest llibre. I b) hem tingut la sensació que les diferents idees que s’hi exposen estan en contradicció. Les dues idees son totalment reals i factibles, doncs es tracta d’una reflexió profunda envers la cultura, on aquesta esta desenvolupada des de molts punts de vista diferents. 

En la tertúlia, la Carme, ens va instar a pensar que era per cadascú de nosaltres la cultura. Varem tenir seriosos dificultats!!! En el llibre diu  Si fem la definició de cultura ... no ens entendrem perquè cada persona pot tenir una idea diferent del que és cultura. Ara bé si no la definim no sabrem de què parlem. Davant aquesta premissa i la dificultat de saber quina és definició de cultura, algú de nosaltres va optar per cercar la definició als diccionaris i ens ho va llegir. Al RAE diu: Conjunto de conocimientos que permite a alguien desarrollar su juicio crítico. És a dir, la cultura com a producte que s’adequa a l’època. Segons la Carme aquesta es una definició poc conflictiva. En el Diccionari Català parla de cultura de massa sociologia conjunt de coneixements generalitzats i difosos pels mitjans de comunicació de massa.

També va ser difícil parlar de tot el reslacionat amb la cultura que surt al llibre. Per tal de no dispersar-nos excessivament, la Carme ens va portar unes pautes possibles a seguir: la cultura com a expressió humana, com a identitat, com a indústria, com a poder, com a dret, ... alhora que la cultura com és? Globalitzada? Tecnològica? Popular? O hi ha alta cultura?...Qui decideix què és cultura i que no? 

Així que la de dimecres va ser una trobada on es va generar molt de debat. Gairebé cada vegada que la Carme o alguna altra persona del grup parlava sorgien idees distintes. P exemple en el llibre parla de la cultura de masses... per molts de nosaltres un programa de masses com podria ser “Salvamé” està lluny de ser cultura... però la Carme molt sàviament ens va fer reflexionar i ens va posar l’exemple de Shakespeare que ara és un autor de referència i en canvi en la seva època era justament un autor de masses. 

Sigui com sigui aquest assaig és altament complex per parlar-ne en una sola sessió. I com sovint ens ha passat en les lectures proposades la trobada va ser molt enriquidora. Gràcies Carme!

 

2025_04 Trobada del club de lectura joves

Aquesta vegada, la nostra conductora, ha pogut venir, ja només porta una crossa per ajudar-se a caminar. Que bé que hagi pogut estar amb nosaltres! 

Ens vam emportar dos llibres per llegir a casa. Un era aquest: 

Potser si que el contingut és interessant, però no ho sabem del cert. Les il·lustracions ens van tombar enrere i se’ns van treure les ganes de llegir-lo, de veritat, les hem trobat horribles. 

L’altre llibre era aquest: 

Tal com diu el seu títol, és una meravella de llibre. Va d’un noiet, en Ben, que enyora una mare que se li acaba de morir i un pare a qui mai no va arribar a conèixer i que, ell ni ho dubte, és viu. I també va de la Rose, una noieta sorda fascinada per una actriu misteriosa de la qual col·lecciona fotografies i notícies. 

En Ben troba, a l’habitació que havia estat de la seva mare, una pista que està convençut que podria portar-lo fins al seu pare. Un accident el tornarà sord. La Rose es fixa en un titular de diari que està convençuda que la portarà fins on vol arribar, fins a l’actriu misteriosa. Misteriosa per nosaltres que llegim el llibre, no pas per ella, però com que és sorda i no ha après a expressar-se no ens ho pot explicar. 

A primera vista, la història den Ben i la de la Rose semblen dues trames independents. La d’ell explicada només amb paraules i la d’ella, només amb dibuixos. Però a mesura que el llibre avança, les dues històries s’entrellacen, es fonen i es converteixen en una de sola. Un relat sobre l’amistat, la vida, la mort, l’univers... i altres meravelles. 

El que més ens ha sorprès i ens ha agradat moltíssim és que dues històries que comencen amb una diferència d’anys acaben totes dues a l’hora. En la vida d’en Ben només ha passat menys d’un any, en la de la Rose uns seixanta. Llibre molt recomanable. 

I a la propera trobada… una d’indis! Bé, la protagonista és lipana apatxe. Elatsoe de Darcie Little Badger. La novel·la és una combinació de misteri, fantasia, terror i mitologia. Promet!

 

2024 09 Presentació temporada club DeLectura

Ahir vespre varem tenir, a la Biblioteca, la presentació de la nova temporada del club DeLectura. A càrrec de Carme Callejon.

Enguany encetem la 14ena edició del Club DeLectura. En aquesta ocasió la Carme ens ha proposat nous reptes. Si mireu el díptic que ens ha preparat veureu lectures molt diverses: novel·la, teatre, poesia, assaig, contes, crònica periodística....I la veritat, ahir mentre ens les anava explicant una miqueta a totes les persones presents ens va fer venir moltes ganes de llegir-les!

 

Gràcies Carme per les propostes i gràcies a totes les persones que feu possible aquesta activitat!

“1984” de G Orwell al Club DeLectura

Ahir vespre ens varem trobar per parlar de la novel·la “1984”  de George Orwell . Ens va conduir la Carme Callejon. 

En la tertúlia d’ahir ens varem trobar persones que tenien llegida l’obra d'abans i altres que era el primer cop de llegir-la. I també hi va haver persones que l’havien començat i no acabat. 

Sigui com sigui la varem anar destriant i varen sorgir molts temes: la vigilància constant de les persones de la novel·la (ara regalem les nostres dades i ens controlen); la limitació continua del llenguatge allà (la sensació de la pèrdua de llenguatge en l’actualitat) en ambdós casos sense llenguatge no hi ha pensament; el terror de l’habitació 101 (la por de la por); el repartiment físic del món (on la ubicació de la mà d’obra de la novel·la coincideix molt les zones més empobrides actuals).... i molts altres temes: la beguda com a una eina més de control; el repartiment de la societat; la visió patriarcal del món que Orwell plasma sense ni adonar-se’n... 

Una novel·la polièdrica que ens ha generat molt debat... i el millor de tot ha estat poder escoltar les diferents veus dels nostres tertulians i la gran quantitat de bibliografia depenent del tema que encetàvem que ens ha desplegat la Carme. 

Moltes gràcies!!!

 

2024 Llegir té Premi a la Biblioteca

Aquest estiu us proposem un nou repte lector. “Llegir té Premi”. Us animeu a participar-hi? 

A partir del 20 de maig estan obertes les inscripcions de la IX edició del “Llegir té premi” que organitza la Direcció General de Promoció Cultural i Biblioteques en col·laboració amb la plataforma de foment de la lectura Legiland. La Biblioteca Miquel Martí i Pol de Sant Gregori s’hi ha adherit per primer cop aquest any. 

Les inscripcions restaran obertes fins que s’esgotin les 1500 places disponibles. Afanyeu-vos!!!

L’edat per poder-hi participar és de 8 a 16 anys. 

L’inici de l’activitat serà el dia 25 de juny i finalitzarà el dia 30 d’agost, ambdues dates incloses. Aquí podeu consultar les bases de l’activitat  i les lectures proposades. Com podeu observar hi ha lectures per a tots els gustos, en diferents idiomes: català, castellà i anglès; i en diferents formats: paper o en linia. Dels de format paper, alguns ja els tenim preseleccionats a la biblioteca esperant que els vingueu a recollir!!!

Si teniu algun dubte us podeu adreçar al taulell de la nostra biblioteca 😊

 

Els guanyadors hauran d’anar a recollir els premis a la seva biblioteca a partir del 30 de setembre. En finalitzar l’activitat, tots els participants poden accedir al rànquing final i comprovar la seva posició.

“Ametlla” al club de lectura juvenil

Aquesta tarda s’han trobat uns quants joves al club de lectura juvenil. La seva conductora és Àgata Losantos. Ens ha comentat: 

 "Ametlla, de la coreana Won-Pyung Sohn, ha generat un debat encès sobre múltiples aspectes més enllà del purament literari. Els personatges, la construcció temporal del fil argumental o la veu del narrador han estat motiu de conversa, però també la suposada maldat d'alguns, les desventures diverses que els toca viure i la manera de fer-hi front. Una de les preguntes que han provocat més respostes animades i diferents ha estat: "què t'estimaries més, sentir molt menys que la resta o molt més que la resta?".

 Els lectors han valorat molt positivament l'originalitat de l'argument i la capacitat d'enganxar-te de la narració: una bona lectura compartida! " 

“Cinco horas con Mario” de M. Delibes. Al club DeLectura

Ahir al vespre ens varem trobar al club DeLectura per parlar de Cinco horas con Mario de Miquel Delibes. La nostra conductora, Carme Callejon, ens havia passat tot d’informació addicional que ens va anar molt bé per entendre la novel·la. Us els deixem tot seguit:

Resum novel·la i personatges principals

 Obra de teatre (Lola Herrera)

Funcion de noche Lola Herrera i Daniel Dicenta (el seu exmarit) analitzen la seva vida en una espècie de pel·lícula documental que va ser molt escandalosa a l'època en què es va estrenar, l'any 1981

Crítica Literària 

En la trobada d’ahir i va a ver clarament dos punts de vista: les persones que, per edat, varen viure d’alguna manera els referents que surten en la novel·la i les persones que no els tenen tant vívids. En els primers, la història els va remoure més intensament, la lectura o relectura – molts ja l’havien llegit fa anys enrere- els va fer somriure tot sovint i el varen viure o reviure com una crítica social. Pels segons va ser una lectura més existencial, és a dir, han viscut la lectura més com anàlisis de la condició humana (p exemple en la relació de parella Menchu/Mario) 

En el que sí varem estar d’acord tots els presents va ser en els següents punts: 

• Massa repeticions que el fan pesat. Amb menys hagués aconseguit el mateix efecte.
• El gran i ric vocabulari. Fa servir un castellà autèntic. 
• El tractament que fa dels tòpics. 
  
• I la construcció dels personatges que ens ha semblat molt correcta. Com sempre una trobada molt enriquidora. 

Gràcies Carme per la proposta i a tots els que la feu possible!

 

“Hiroshima” de J Hersey al Club DeLectura

Ahir vespre ens varem trobar al club DeLectura per comentar Hiroshima de John Hersey. La tertúlia va ser conduïda per Carme Callejon. 

És tracta d'una obra de periodisme narratiu. En aquest gènere no hi ha el conflicte que sí surt en les novel·les. Descriu, habitualment, situacions de denúncia. Està molt ben documentat i quan hi ha diàlegs, aquests no falten a la veritat. 

Pel que hem seguit en la tertúlia molts de nosaltres sabem que va passar a Hiroshima i en tenim una visió de destrucció. Després de llegir aquesta obra ens refermem en la nostra idea i en sorgeixen de noves. P ex: ens ha sorprès el caràcter dels japonesos que agonitzen en silenci, no es queixen, accepten el que els passa amb resignació. Alhora, és tracta d’un llibre molt vital, on les persones entrevistades al llarg de dècades per Hersey han tingut una línia continua de creixement malgrat totes les dificultats en les quals es varen trobar. Hersey probablement va escriure per un públic americà, i alhora intenta donar el punt de vista dels japonesos... 

Com en cada lectura que ens proposa la Carme, aquesta tampoc ens ha deixat indiferents. En tota la tertúlia hi ha un clima de silenci i respecte per qualsevol de les persones que han aportat el seu punt de vista. I es que qualsevol comentari ens ha atrapat! 

Gràcies Carme! I gràcies a tothom per participar!!!

 

Conferència “llibres sobre llibres” dins de l’”Ofici de llegir” a la biblioteca

Ahir a la tarda varem comptar amb J Jubert i Anny Escatllar parlant-nos de “llibres sobre llibres”. Aquesta és una de les sessions dins del cicle o curs de “L’ofici de llegir... fora de cànon” que imparteix la Fundació Fita. 

 

En aquesta sessió – podeu trobar tota la informació en el següent enllaç- el doctor Jubert i l’Anny Escatllar mica en mica i sense pausa ens varen anar mostrant el lloc on es guarden els llibres. P. ex: fornícules, prestatges amagats o semi amagats, llibreries, biblioteques... Alhora ens varen anar parlant de diferents tipus de llibres i lectures. A cadascun més interessant. 

 

Alguns dels llibres que ens varen ensenyar son llibres ascensors perquè ens permeten saltar-nos llibres; altres son llibres “subjecte” perquè el llibre actua com a individu; altres son llibres que porten a altres llibres.... Una sessió molt amena i interessant... com totes a les que hem pogut assistir. Us ho recomanem!!! 

 

Moltes gràcies a tothom! 

 

Entrega de premis de “A l’Estiu viatgem... al fons de la biblioteca”

Aquest any hem començat una activitat de promoció lectora amb mainada de tercer a sisè de primària. La idea ha estat que les persones lectores hagin trobat llibres de diferents matèries: imaginació, còmics, coneixements...I descobrissin materials que potser no triarien. 

 

El premi ha consistit en regalar una entrada doble de cinema obsequi dels cinemes Odeon. S’ha sortejat entre totes les persones participants. 

 

En aquesta primera edició hi ha hagut 29 persones inscrites. I en total s’han llegit 135 documents. Valorem molt positivament tots els comentaris rebuts! 

 

Avui hem fet l’entrega dels premis. La guanyadora ha estat l’Ayla. La resta de participants que ha llegit ha rebut un obsequi cedit pel Servei de Biblioteques de la Diputació de Girona. L’entrega l’ha fet Júlia Sunyer, regidora de Cultura de Sant Gregori. 

 

En la foto anterior podeu veure algunes de les persones participants. No totes... n’hi ha que estan de vacances!!! Esperem que estiguin on estiguin les gaudeixin i llegeixin!!!

 

“Nada” de Carmen Laforet al Club DeLectura

Ahir vespre ens varem trobar a la biblioteca per comentar la novel·la “Nada” de Carmen Laforet. La conducció de la sessió va anar a càrrec de Carme Callejon. 

 

En la sessió d’ahir la Carme ens va anar explicant la vida de Carmen Laforet i la seva obra. Ho va fer per mitjà d’imatges. En el començament semblava ben be com si ens estiguessin explicant una història molt ben trenada... a mica en mica cadascú de nosaltres va anar intervenint per fer la història més plena, molt amena. 

 

Algunes de les aportacions que es varen recollir varen ser: 

• Nada és la solitud. La devastació. El res. 
• A Nada és descriu la ciutat de Barcelona des del sentiment. No descriu gairebé cap lloc físicament. 
• Tot, protagonistes i ciutat, està desdibuixat. No descriu res en profunditat. 
• És una novel·la que parla de la postguerra i està escrita dins de la postguerra. Això la fa única. No es pot classificar en cap moviment literari. 
• Totalment apolítica. Segurament si no ho hagués estat no hauria prosperat de la manera que ho va fer. 
• El narrador es testimonial. Es a dir, el narrador és en tercera persona però no ho sap pas tot. És un narrador que observa i parla d’allò que veu. 
• Si Andrea és aquest narrador testimoni el protagonista principal és en Roman. Al seu voltant pivoten els altres personatges. 
• És una novel·la femenina. Els motors narratius son dones: l’àvia, l’Andrea, Ena, la mare de l’Ena, la Glòria... 

Per tot això i per molt més ens trobem davant d’una novel·la que “enganxa”. No se’ns fa estrany que guanyés al 1944 la primera edició del Premi Nadal. I que a dia d’avui es continuï reeditant. 

 

Si mai us trobeu sense saber que llegir... us recomanem Nada de Carmen Laforet.

  Un cop més, gràcies Carme!!!

 

"El quartet de tardor de B Pym al Club DeLectura

Ahir vespre ens varem trobar per parlar del “Quartet de tardor” de Bàrbara Pym. Ens varen acompanyar els editors de Les Hores, la Maria i en Manel. Va conduir la sessió la Carme Callejon. 

 

Abans de parlar de la novel·la en Manel i la Maria ens varen presentar les darreres novetats del seu catàleg. Això ens agrada molt perquè veiem de primera mà quines han estat les motivacions que han tingut ells per triar un llibre o un altre i fer-lo seu. 

 

Pel que fa a la “Quartet de tardor” ens expliquen que es varen donar dues coincidències en el temps que els varen portar a interessar-se per incorporar aquesta petita joia al seu catàleg. Per una banda, en Manel l’havia llegit en castellà i va pensar que li hauria agradat molt poder-lo trobar en català perquè li havia agradat molt. Per altra banda, gairebé en la mateixa època la Maria estava fent una formació relacionat amb literatura on el professor va fer menció justament d’aquesta novel·la fent èmfasi que no hi havia traducció al català. 

 

A nosaltres, com a lectors, hem estat molt contents que prenguessin aquesta decisió!!! doncs a les persones del club els ha agradat descobrir a B. Pym. 

 

No parlarem aquí del que ja podeu trobar en les xarxes. El que sí us podem dir és que ha estat un llibre que, a la majoria, ens ha captivat. Probablement per la descoberta que les persones anònimes també podem formar part de la literatura. En el que sí hem coincidit tots és que hi ha un moment en el qual es produeix un fet on el “quartet” comença a sonar. 

 

A partir de la diversitat de temes que es tracten en la novel·la s’ha generat un clima de diàleg on els editors han format part activa. Ha estat una sessió molt enriquidora. 

 

Gràcies Carme per aquesta proposta!

 

“Carol” de P. Highsmith al club DeLectura

Ahir vespre algunes persones del club DeLectura ens varem trobar a la biblioteca per parlar de Carol de Patricia Highsmith. La nostra conductora va ser la Carme Callejon. 

 

Abans de trobar-nos la Carme ens va proposar que, a banda de llegir Carol, miréssim la pel·lícula del mateix nom. Va ser un encert perquè en tota la sessió es va anar comparant un amb l’altra. 

 

Es varen anar comentant les semblances i les diferències. P ex: una de les diferències esta en la manera d’enfocar la història. En la novel·la el focus incideix en l’anar i venir mental de les protagonistes. En canvi en la pel·lícula agafen força les escenes més importants del llibre. Això alhora de llegir-lo o de veure-la és nota molt perquè les primeres 100 pàgines de la novel·la, a molts de nosaltres ens han resultat feixugues i en canvi la pelí és molt dinàmica des del començament. 

 

Una altra diferència és troba en l’ofici de Theresa. En el llibre és escenògrafa i en la pel·lícula és fotògrafa. I aquest canvi és fonamental per tal que la peli funcioni bé.

 

Com a semblances veiem que la pelí ha respectat la intenció explícita de l’autora de parlar de l’homosexualitat fent que les protagonistes tinguessin un final bo. En ambdós casos s’aconsegueix però van més enllà perquè tant en la novel·la com en la pel·lícula dibuixen una societat on hi ha precarietat del món artístic i del laboral, la soledat de les persones, el viatge com a eina de creixement ...Alhora, la Carme, ens fa adonar del fet següent: la història comença en dates properes al Nadal i en canvi en lloc no surt l’esperit nadalenc americà. 

 

Per tot l’anterior, i més que no expliquem aquí, es tracta d’una novel·la interessant. Sobretot perquè en la trobada hi va haver diàleg i va donar peu a parlar de molts més temes que no tant sols la sexualitat i o evolució dels personatges. Tot i això, confessem, que molts de nosaltres no la tindríem en la llista de lectures predilectes. 

 

Gràcies Carme per oferir-nos un espai d'expressió i diàleg!

 

 

Pla i els seus records de Girona al club DeLectura

Ahir al vespre ens varem trobar per parlar de Josep Pla i de la seva obra. Sobretot varem parlar del llibre que havíem llegit “Girona, un llibre de records”. 

 

Amb aquest llibre aprofundim una mica més en la vida i obra de J Pla. D’ell, en el club DeLectura ja havíem llegit “Carrer estret” i alguns de nosaltres no podem evitar fer-ne la comparació. Així ens trobem que per alguns de nosaltres era millor el primer i en canvi altres persones s’han trobat més a gust amb aquest d’ara.... Diuen que “para gustos, colores” i és ben cert! 

 

En la trobada d’ahir es varen parlar de diferents temes. Molts relacionats amb el llibre o amb Pla: la riquesa de vocabulari, la seva personalitat, la seva estimació per Girona (que no pas dels gironins!), la capacitat de descripció de Pla de qualsevol lloc o personatge... Ara bé, penso, que la riquesa de la trobada d’ahir va ser poder anar més enllà dels records de Pla o de la seva persona com a personatge “creat” a mida o de les aportacions que cadascun de nosaltres va fer. 

 

Aquesta impressió ve donada perquè la Carme, per una banda, ens va parlar de la tècnica literària que Pla ha fet servir en aquest llibre. La del mecanoscrit robat. Recurs literari que serveix per donar veracitat en el que tot seguit ens explicarà. 

 

Per altra banda, la Carme hàbilment va obrir debat sobre l’art versus l’artista. Ella es/ens va deixar la següent pregunta que des d’aquí us traslladem: 

 

    Deixareu de llegir a un escriptor o admirar l’obra d’un artista sabent que ha fet res             dolent o que no combregues amb la seva ideologia? 

 

 

2022_10 Mendoza al club DeLectura amb "Riña de gatos"

Ahir vespre vàrem tenir una nova sessió del club de lectura. La va conduir a la Carme Callejón i varem parlar de “Riña de gatos” de Mendoza. 

 

 

Realment parlar del llibre en la sessió potser -en la majoria- no ens va aclarir res que cap de nosaltres no haguéssim trobat en la nostra lectura personal. El que sí va estar molt bé va ser poder compartir les nostres opinions. Hi va haver uns diàlegs molt entretinguts!!! 

 

La Carme va començar la sessió passar-nos tot imatges dels diferents quadres que surten al llibre. Alguns de nosaltres ja havíem fet un passeig virtual per aquestes obres perquè realment la novel·la et predisposa a fer-ho! Ens va ensenyar fotografies de diferents espais que encara ara, sí bé no tenen la mateixa funció, es poden trobar en el Madrid actual. Dins d'aquestes fotografies ens va ensenyar alguns dels bars que es mencionen en el llibre (el Chicote, o la Ballena Alegre...) i ens va parlar de l’ambient que s’hi vivia en el moment de la novel·la. Finalment, també ens va ensenyar fotografies d'algunes personalitats de les que surten al llibre. 

 

Amb aquestes imatges i el seu argumentari la Carme ens va demostrar una tècnica concreta que fa servir en Mendoza en aquesta novel·la: escriure un relat de ficció d’un fet que tothom dona per versemblant però que ningú no ha vist. En aquest cas Mendoza s’inventa un quadre que no existeix i el fa desaparèixer. Aquesta trama li permet descriure la situació de Madrid i de rebot d’Espanya des de moltes òptiques diferents fent servir uns personatges i uns espais que van existir realment per fer versemblant la seva història que realment no ha existit. 

 

Mendoza ho vesteix tot amb una ironia molt subtil però que ajuda a veure d'una manera molt especial tot el que va passar a la Madrid en els mesos abans de que esclatés la Guerra Civil. Així ens trobem davant una novel·la amb molts matisos, moltes capes. Des del moment històric a emprar Madrid, què és una ciutat, com personatge més; des de la pintura com a art a cadascun dels personatges que estan molt ben construïts i molt ben pensats; des de poder descobrir, a partir d'un personatge anglès com és l'Anthony, els diferents espionatges i contraespionatges a veure el paper que va jugar Anglaterra en tota la trama (per ells era més important que el comunisme no ho anés a més i sense tenir en compte la força que estava prenent el feixisme arreu d’Europa) 

 

Va ser una sessió realment interessant i un llibre molt recomanable!!! Val a dir que en la sessió també es van comentar altres llibres de Mendoza en els quals també s’hi poden trobar moments convulsos determinats i concrets com per exemple “la ciudad de los prodigios” o “sin noticias de Gurb”. Aquestes dues novel·les també són molt recomanables ... i si voleu les podeu demanar a la biblioteca! 

 

Moltes gràcies Carme per un cop més fer-nos gaudir de la lectura.

 

XII edició del Club DeLectura

Ahir vespre la Carme Callejon ens va fer 5 cèntims de les lectures que gaudirem aquesta temporada... La XII!!! 

 

Seran 10 lectures molt diverses. Hi inclouen obres d’aquí i de fora. Obres clàssiques i obres que segur seran clàssic d’aquí un temps. Obres de temàtica general, una peça de teatre i una de poesia. Podeu veure el tríptic que la Carme ha confeccionat tot seguit: 

 

 

 

El primer amb el que començarem serà “Riña de gatos” de l’Eduardo Mendoza. Va ser premiat Premi Planeta 2010... però, per la Carme, que en sap un niu, aquesta no és pas la seva millor obra. la Carme, ens va explicar que Mendoza té molts bons llibres....us en deixem una mostra en el corner que us hem preparat: 

Bona lectura!

 

Vladivostok de Lluís Oliván Sibat al Club DeLectura

El passat dimecres 15 de juny varem tenir a l’autor Lluís Oliván Sibat al club DeLectura. Amb ell varem comentar la seva novel·la Vladivostok. Va conduir la sessió la Carme Callejon. Aquesta activitat ha comptat amb el suport de la Institució de les Lletres Catalanes.

 

En Lluís va arribar molt d’hora. Ho va fer expressament perquè li agraden les biblioteques: veure-les, experimentar-les i treure’n idees. Reconeixem que la nostra biblioteca li ha agradat especialment perquè els ulls li fan pampallugues. Li ha agradat especialment el corner que amb la Carme s’havia preparat per aquesta lectura. 

 

Parlant amb ell és nota que viu amb passió el seu ofici. El d’escriptor i el de preceptor de lectures als seus estudiants... perquè al marge d’escriure és professor en un institut de secundària on, a més, coordina la biblioteca del centre. 

 

En la trobada ens va fer comentaris tant diversos com que a ell li agrada ser “escriptor/impostor” o que li agrada experimentar amb els angles morts, crear personatges polièdrics. També ens va comentar que el paisatge és molt important en la seva narrativa. Aquesta geografia li permet desenvolupar la novel·la tal i com a nosaltres ens ha arribat. 

 

La tertúlia va ser molt interessant. No tan sols per les seves explicacions sinó també perquè va valorar molt positivament les nostres aportacions. P ex: el fet del no noms dels personatges, i la relació que mantenen amb el protagonista; o el treball del narrador omnipresent que no sempre ho és i de tant en tant interpel·la al lector; o el simbolisme que traspua la novel·la (caravana, lectures de Magda, ...); o el nom de la novel·la que un cop llegida entens que no pot ser cap més altra; o el disseny de la portada... 

 

En fi, es va crear un clima molt amè... era com si realment no tinguéssim a l’autor entre nosaltres sinó un tertulià més. Ens varem sentir lliures de dir i comentar tot el que ens venia de gust. 

 

Ens ho varem passar molt bé. Tant que algunes persones del club varen demanar a la biblioteca que cerquéssim quins altres llibres havia escrit per donar-los una ullada o tant com per convidar-lo a participar activament com a lector en les nostres properes trobades. 

 

Gràcies Carme per la proposta. Gràcies a tots vosaltres per fer possible l’intercanvi d’opinions. 

 

Llibres que té publicats fins ara: 

Infantil 

 

La Banda de l'Embut 

El Castell del doctor Franchini 

Adults 

Has marxat sense avisar 

Parcel·les habitades 

Un Pare possible 

El Taxidermista, i

Vladivostok