Comentem “la veïna del costat” al club DeLectura

Ahir vespre ens varem retrobar en el club DeLectura presencial. Tot un luxe!!! i més si tenim en compte que ens va acompanyar l’assessor de l’editorial, en Manel Gómez. Varem parlar de La veïna del costat de Yewande Omotoso. 

 

La Carme ja ens havia fet notar, via WhatsApp, de molts dels temes que surten en la novel·la. La maternitat, la vellesa, la infidelitat, la sanitat privada, l’aparheid,... 

 

En Manel ens va fer adonar d’altres detalls més relacionats amb la cura de l’edició, la tria de les fotos per la portada. També ens va parlar del motiu de triar a aquesta autora i de la seva relació amb els personatges... 

 

Per a nosaltres va ser un plaer poder analitzar-la en profunditat. Val a dir que ens ho varem passar molt bé. 

 

Algunes de les conclusions a les que varem arribar: 

• Es tracta d’una lectura molt fàcil i alhora és polièdrica. Té molts matisos. 

• Parla de les relacions humanes, de la importància dels vincles i ens transmet perfectament l’evolució dels dos personatges principals. 

• Empra l’humor per introduir-nos en temes més feixucs i o delicats. 

• L’autora és molt hàbil amb el llenguatge. Hi ha frases concretes que et situen en un moment determinat i és capaç de fer-nos adonar de la incoherència humana per mitja de petits detalls. 

 

Va ser una sessió on varem gaudir dels diàlegs sorgits entre els assistents. També varem celebrar que en Manel ens fes 5 cèntims de les properes incorporacions literàries de l’editorial Les hores. Ens va posar la mel a la boca i estem segurs que en llegirem algunes en properes edicions del club DeLectura. 

 

Gràcies Carme!!!

 

"Les tristes recances" al Club de Lectura.

Ahir varem tenir la nostra tertúlia mensual del club. Varem comentar Les tristes recances de Miriam Toews amb l’assessor de l’editorial Les hores, en Manuel Gómez i la nostra conductora, la Carme Callejon. 

La novel·la, ens explica l’editor, va ser triada per formar part del seu catàleg per tres motius. Un, la temàtica: família, amor/mort, alegria/dolor. El segon motiu va ser l’estil de l’autora: sense complicació, fresca i que la traductora n’està “enamorada”. I el tercer, pel sentit de l’humor que traspua la narració. 

També ens va explicar que es varen trobar en dos problemes importants. Un el títol. L’altre la portada. En cap cas us explicarem aquí la profunditat dels dos “esculls” perquè esperem que algun dia pugueu gaudir del Manuel i que sigui ell el que us ho expliqui. 

El que sí us explicarem aquí és la impressió que hem tingut nosaltres. Tant com a lectors d’una editorial petita com Les hores – és el segon llibre que els llegim aquest any i estem segurs que en llegirem més en propers anys- com a oïdors de la tertúlia d’ahir. I és que en bona part del temps el varem dedicar a escoltar a Manuel. 

Si tot sovint us diem que la tertúlia va ser especial, la d’ahir ho va ser, i molt. En Manuel té un to de veu més aviat fluix, constant, atent a les nostres expressions. Va xerrar en abundància. Però també va escoltar a pler i fins i tot va recollir alguna de les nostres frases i/o opinions. Varem tenir la sensació, que amb la seva senzillesa i humilitat, ens cuidava. Gràcies! 

Pel que fa a la novel·la us direm que ens va obrir a nous mons per a molts de nosaltres desconeguts, com per exemple la societat mennonita. També ens va desplegar nous camins lectors o musicals, doncs hi ha innombrables aportacions en aquests dos àmbits. Així mateix ens va fer accessible a la ment opinions o perspectives a les que no estem avesats, com pot ser el tema de l’eutanàsia. 

Moltes gràcies Carme per fer possible aquestes tertúlies!!!