Ahir vespre ens
varem trobar algunes persones del cdLA per parlar de “Las intermitències de la
muerte” de Saramago.
A proposta de la
Carme hem començat una nova manera d’iniciar la trobada. En aquesta ocasió ha
estat en toni qui ens la feta i a partir de la seva introducció la resta hem
anat opinant. La Carme, com sempre, ens ha “il·luminat” en moments concrets de
la tertúlia.
El debat, en
aquesta ocasió ha estat ric i divers... i la posta en escena del Toni
impecable!!! Us deixem aquí el que ells ens ha transmès. Moltes gràcies Toni!!!
"Sessió
del club de lectura de l’Ateneu de la Vall del Llémena
Llibre del
mes : Las Intermitencias de la muerte. Autor: José
Saramago
Biblioteca de Sant Gregori, 25 maig 2022
Comentari del llibre a càrrec d’en Toni Codina
Tema
Es una novel·la
assagística que planteja que passaria si un dia en un sol país indeterminat
però en un temps contemporani les
persones deixessin de morir.
La immortalitat, que
no la malaltia ni el progressiu envelliment de les persones que romanen, fa
trontollar els fonaments i sentit de la pròpia església: sense mort no hi ha
resurrecció i sense resurrecció no hi ha l’església, que és qui governa a la
terra gràcies a gestionar el cel (pàg. 25). Les
funeràries i les assegurances de vida abocades a la fallida troben ardits de
joc brut per eludir la bancarrota. La màfia/estat, com sempre, troba noves
maneres de fer negoci amb el que li és propi, l’extorsió i la violència.
Es presenten nous
problemes socials com la sobresaturació hospitalària de malalts incurables però
immortals, el col·lapse dels geriàtrics plens de vells decrèpits i un nombre de
cuidadors de vells i malalts que tendeix a l’infinit. Apareixen noves formes d’egoisme
i el desig de mort de l’altri -per altra
banda impossible- per així lliurar-se de la tasca malagradosa d’exercir de
cuidador perenne d’un familiar moribund*.
Estil
Saramago escriu
lineal sense punts ni tampoc distinció gràfica quan els personatges dialoguen,
sempre seguit, sempre endavant. La redacció està recarregada de frases
subordinades per descriure actes, fets o situacions completament simples i
irrellevants en relació a l’argument o a la comprensió dels esdeveniments. Es
una característica sorprenent i sovint divertida més que no feixuga. Tenim
exemples a cada pàgina però comento una mostra: el relator ens puntualitza d’on
treu els diners la Mort per pagar el taxi. Que més dona aquest detall? Perquè
treu contínuament a col·lació nimietats, insignificances? Intento descobrir
perquè escriu amb aquesta faisó. Em costa. Em decideixo finalment per una
explicació: en Saramago escriu així
perquè es la seva manera d’explicar-nos la realitat, que les petiteses diàries
son part rellevant i decisiva de la vida.
Compendi
El relat cap al
final ens descobreix el seu propòsit, presentar la victòria de l’amor sobre la
mort. Encara que sabem que és una ficció, una excepció irreal i excepcional ha construït
una original fantasia que ens dona una fresca esperança, o no.
Entre moltes dues reflexions inspiradores o que provoquen
topades personals
pàg. 37* “Los hogares para la 3a y 4a edad, esas
benefactoras instituciones creadas en atención a la tranquilidad de las
familias que no tienen tiempo ni paciencia para limpiar los mocos, atender los
esfinteres fatigados y levantarse de noche para poner la bacinilla, tampoco
tardaran, tal y como ya lo habian hecho los hospitales y las funerarias, en dar
con la cabeza en el muro de las lamentaciones”
pàg. 44 i 45 ... la muerte
era absolutamente fundamental para la realización del reino de dios ... un
futuro sin muerte implicaria un dios ausente por no decir desaparecido.
La religiones, todas, por
más vueltas que le demos, no tienen otra razón para existir que sea la muerte,
la necesitan como pan para la boca............ para que las personas se pasen
toda la vida con el miedo colgado en el cuello
El paraíso o el infierno o
cosa ninguna, lo que pase después de la muerte nos importa mucho menos (a
l’esglèsia) de lo que generalmente se cree, la religión .. es asunto de la
tierra no del cielo"
