Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Lectures. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Lectures. Mostrar tots els missatges

20 de febrer 2020

"Les tristes recances" al Club de Lectura.

Ahir varem tenir la nostra tertúlia mensual del club. Varem comentar Les tristes recances de Miriam Toews amb l’assessor de l’editorial Les hores, en Manuel Gómez i la nostra conductora, la Carme Callejon. 

La novel·la, ens explica l’editor, va ser triada per formar part del seu catàleg per tres motius. Un, la temàtica: família, amor/mort, alegria/dolor. El segon motiu va ser l’estil de l’autora: sense complicació, fresca i que la traductora n’està “enamorada”. I el tercer, pel sentit de l’humor que traspua la narració. 

També ens va explicar que es varen trobar en dos problemes importants. Un el títol. L’altre la portada. En cap cas us explicarem aquí la profunditat dels dos “esculls” perquè esperem que algun dia pugueu gaudir del Manuel i que sigui ell el que us ho expliqui. 

El que sí us explicarem aquí és la impressió que hem tingut nosaltres. Tant com a lectors d’una editorial petita com Les hores – és el segon llibre que els llegim aquest any i estem segurs que en llegirem més en propers anys- com a oïdors de la tertúlia d’ahir. I és que en bona part del temps el varem dedicar a escoltar a Manuel. 

Si tot sovint us diem que la tertúlia va ser especial, la d’ahir ho va ser, i molt. En Manuel té un to de veu més aviat fluix, constant, atent a les nostres expressions. Va xerrar en abundància. Però també va escoltar a pler i fins i tot va recollir alguna de les nostres frases i/o opinions. Varem tenir la sensació, que amb la seva senzillesa i humilitat, ens cuidava. Gràcies! 

Pel que fa a la novel·la us direm que ens va obrir a nous mons per a molts de nosaltres desconeguts, com per exemple la societat mennonita. També ens va desplegar nous camins lectors o musicals, doncs hi ha innombrables aportacions en aquests dos àmbits. Així mateix ens va fer accessible a la ment opinions o perspectives a les que no estem avesats, com pot ser el tema de l’eutanàsia. 


Moltes gràcies Carme per fer possible aquestes tertúlies!!!

30 de gener 2020

Lluís Muntada al Club de Lectura Adults

Ahir varem tenir la sort de poder comptar amb l’autor de l’elegància del número zero en la nostra tertúlia. Les trobades amb els autors sempre ens aporten, a banda de la seva presència, part de la seva essència. Són especials... i la d’ahir va ser una sessió magnífica! 

Lluís Muntada, per qui no el conegui, és una persona singular. D’aspecte fràgil. Prim, de cara pàl·lida, mandíbula quadrada i ulls inquiets. 

La seva veu és delicada. En certa manera continguda. En canvi ha tingut a tothom absort i és que el seu verb és com la seva prosa. Rica en matisos i referències, siguin literàries o fílmiques. Amb un ús extens d’adjectius. Tots harmònicament ben empleats. 

Primer de tot ens ha explicat algunes dades de la novel·la. N’ha fet autocrítica i ens ha parlat de que malgrat s’hi sent molt identificat si mai l’hagués de tornar a escriure hi aplicaria retallades... Ell en diu “dosificar detalls”. 

Tot seguit ens ha deixat que l’interpel·léssim. Ens ha demanat que no dubtéssim en dir-li el que en pensàvem doncs ell és conscient que la seva obra no té terme mig. O bé agrada molt o no agrada gens. 

D’aquesta manera ens ha donat peu a que ens expliquéssim lliurement i per tant a la tertúlia hi ha hagut opinions diverses. Ara bé, després de sentir-lo parlar als que els ha agradat la novel·la estan convençuts que llegiran més obra seva. La Carme ens recomana el reculld e contes Canvi d’agulles. I als que, a priori no ha entusiasmat l’elegància del número zero han acabant dubtant del que els havia impedit gaudir de la lectura... per tant, estan oberts a donar-li una altra oportunitat! 

En el que sí hem estat tots d’acord ha estat en sentir-nos gratament contents i satisfets d’haver conegut una persona culta i humil a parts iguals. Capaç de fer servir les paraules d’altres per il·lustrar les seves idees. Ell en diu “copiar”

Per a nosaltres ha significat el descobriment de l’art de la paraula escrita. Ha estat un plaer escoltar-lo i compartir una vetllada intensa amb ell. 


Gràcies Carme, un cop més, per obrir-nos la mirada!

11 de desembre 2019

Aviat més novetats!!!

Gràcies a una generosa aportació de la Generalitat aviat tindrem més novetats per a tots/es vosaltres. Us deixem una imatge amb una petita mostra de les noves propostes lectores!!!

02 de desembre 2019

Un passeig per 25 anys de Nit de poetes

Avui al vespre hem comptat amb una magnífica proposta dels Amics de la Unesco. Un espectacle poètic especial per a petits escenaris com la nostra biblioteca. 

Els joves interprèts: Guillem Roman, Alex Castro, Sandra, Santi Gabalda, i Laia, han donat veu als nostres poetes més emblemàtics. Els han interpretat, els han coreografiat,... ens els han apropat. 

Ha estat una combinació fantàstica!!! Moltes gràcies a tots i totes les persones que feu possible que la poesia ens arribi i a totes les persones que n’heu gaudit!!!

30 de novembre 2019

Aparador Nadalenc a la biblioteca

Hem preparat un aparador NADALENC. Hi ha un arbre, estrelles, regals... 

Ens han ajudat a construir-lo: en Quim de tercer d’ESO de l’INS la Vall, les persones que han participat en el Taller de Nadal; i la Wendy i la Telma Navas que ens han cedit l’arbre. 

Com dèiem, sota l’arbre de Nadal hi ha tot de regals. Us els podeu endur en préstec i GAUDIR de les LECTURES SORPRESA durant aquestes FESTES!!!

26 de novembre 2019

Segona trobada del club de lectura per infants de 10 a 12 anys – 19/11/19

La Sessi ens ha enviat el ràport!

"Dimarts ens vam tornar a trobar. Ja en teníem ganes. I és que el llibre Les rondalles del bard Gallard de la J. K. Rowling que hem llegit és de màgia i, com tots els tractats de màgia, tenia coses interessants ocultes. Per uns moments vam poder imaginar què faríem si tinguéssim a les nostres mans una vareta màgica, o si tinguéssim poders per fer ressuscitar. 

Després la Sessi ens ha presentat el llibre que llegirem fins a la propera trobada. Un llibre de mitologia grega! Fantàstic! Com que tots en sabem una mica, de mitologia antiga, ja sabem que segur que ens agradarà. 

La Sessi ens ha ensenyat com n’estan de relacionats els nostres contes populars amb la mitologia antiga, i després ens ha explicat la història de com la deessa Atena va convertir a una noia en una aranya. 

Després hem mirat una mica les il·lustracions del llibre i hem reconegut el Minotaure, aquell home amb cap de toro, i Medusa, que en lloc de cabells té el cap ple de serps, i el rei Mides que convertia en or tot el que tocava. 

Ens sembla que ens ho passarem molt bé llegint aquest llibre.

21 de novembre 2019

Magda al Club de Lectura Adults

Ahir vespre ens varem trobar en una nova sessió del CdLA. Varem comentar Magda de Meike Ziervogel

Magda és una novel·la curta però molt intensa. Hi ha molts temes interessants a discutir. Entre ells: el paper de la dona en una societat com el nazisme; les diferents relacions materno filials (mare/Magda; Magda/fills...); la comparació continua cristianisme/nazisme; el retrat de la societat del moment; la comparació del moment històric del nazisme amb la nostra actualitat; el bé i el mal integrats en un mateix espai/persona; l’estil d’escriptura d’una autora jove – a la que ben segur seguirem-; el grat descobriment d’una nova editorial com Les Hores... 

Una novel·la que va donar molt per parlar. I tot i que a l’inici de la tertúlia alguns teniem la sensació d’estar en un “joc” a tres bandes... mica en mica tots els tertulians hi varem intervenir. 

Si voleu saber més sobre Magda, el moment històric i /o l’autora us recomanem llegiu el post que la Carme ens va preparar per introduir-nos en la lectura. Com sempre brillant!

26 de setembre 2019

Presentació de la nova temporada del Club de Lectura d’Adults

Ahir vespre, la Carme, ens va convocar a la biblioteca. Ens va presentar el díptic de la novena temporada del CldLA. 

Ens va avançar que no seran lectures massa complicades però que els temàtiques seran dures... i mirant-ho en conjunt podem afirmar que serà una temporada més aviat feminista. 

Ens va parlar una mica de cadascun dels llibres. El motiu d’haver-los triat, si l’ha escrit un home o una dona, una mica la temàtica...en molts ens va fer lligams amb altres llibres que o bé ja hem llegit o bé li agradaria de proposar-nos. De fet, en el seu bloc  hi ha tot un llistat de llibres que es podrien llegir a més a més dels recomanats en aquesta temporada. També ens va anunciar que en varis tindrem la sort de comptar amb l’editor o l’autor. 

En fi, estem segurs que no hi haurà cap lectura que ens deixi indiferent... I ja ho sabeu, si hi ha algun llibre que volgueu llegir o voleu participar en el club només cal que us poseu en contacte amb la Carme  o amb la biblioteca Sereu molt ben rebuts/des!!!

17 de juliol 2019

Llegim a Maria Mercè Marçal al Club de Lectura

Ahir vespre l’Ateneu de la Vall de Llémena ens va oferir un espectacle singular sobre Maria Mercè Marçal. Va ser una cloenda magnífica per una temporada del CdLA fantàstica.


Durant aquest darrer mes, els membres del CdLA, hem llegit Contraban de llum de Ma Mercè Marçal. Ahir vespre, lectors dels club i persones alienes a ell ens varem trobar per gaudir no tan sols d’aquesta obra sinó de tota la poesia de Ma Mercè Marçal. 

Primer la Carme, la nostra súper conductora, ens va posar un xic en situació. I tot seguit la Cia. La Minúscula ens va recitar poemes, ens en va cantar i ens va parlar de l’autora. També ens va oferir alguna imatge i entrevista. 

Va ser una trobada molt especial. Cartellà i el seu marc incomparable varen ser un cop més l’entorn on millor podríem concloure aquesta nova temporada lectora. 

Moltes gràcies a tots vosaltres – lectors, dinamitzadora, Ateneu, ajuntaments- per fer-ho possible!


06 de juliol 2019

Piscicontes!!!

Els piscicontes són una sessió de contes infantils programada a l’estiu. Dins de l’entorn súper fantàstic de les piscines municipals de Sant Gregori. 

Serà el proper dimarts 23 de juliol. Just després de la Festa Major!!! A les cinc de la tarda. 

En aquesta ocasió anirà a càrrec de la tribu juganera. I porta per nom I quan estic trist, què? 

Mentrestant podeu gaudir del nou espai de bibliopiscina!!! Allà hi trobareu revistes, còmics, contes infantils, novel·les, diaris, jocs ....

Us hi esperem!!!


27 de juny 2019

Parlem de V. Woolf al Club DeLectura

Ahir vespre ens varem trobar per parlar de V. Woolf després d’haver llegit Mrs Dalloway i Les hores de M Cunnugham. Ho varem de la mà de la Carme Callejon. Va ser una trobada memorable!!! 

La Carme, en previsió de la dificultat de la lectura, ens ha donat pautes per anar llegint. Ha fet una lectura guiada súper!!! Trobareu aquesta guia en el següent enllaç. 

Si hi feu el tafaner veureu que també ens ha recomanat de visionar les dues pel•lícules que fan referència a les lectures. Veure-les ens ha anat bé per poder entendre millor la narrativa, el que estava passant en Mrs Dalloway

Tot i això coincidim que ha estat una lectura complicada en la forma. No passa res i passa molt. És un dia i és tota una vida. És un personatge i és tota la societat anglesa d’entreguerres... És una crítica a la societat victoriana, a les relacions sexuals, bel•licista, al colonialisme, a la intrusió mèdica en els pacients, a l’església... 

És una lectura que molts de nosaltres no hauríem triat mai i en canvi la descoberta ha estat genial. Una novel•la deliciosa!!! La Carme ens recomana que continuem llegint a V. Woolf, sobretot els seus diaris. 

La trobada, doncs, va ser molt enriquidora, amb una dinàmica molt bona. Saltavem de Mrs Dalloway a Les hores continuament i mica en mica varem anar descobrint a V. Woolf. 

Hi va haver detalls realment especials. Per exemple que la Carme ens portes un parell de llibres on les il•lustracions són precioses. En aquests contes tant parla dels personatges d’abans i després de crear Mrs. Dalloway. Els aprofundeix:

 
Un altre detall va ser la lectura en veu alta que la Carme ens va fer de la carta que Woolf escriu al seu home. Aquesta carta surt al pròleg de Les hores. Una carta boníssima, delicada. Us en deixem un fragment:




Per tot això i molt més... MOLTES GRÀCIES Carme!!!

12 de juny 2019

L’estiu ha arribat a la biblioteca!!!

Teniu calor??? A la biblioteca no en fa pas!!! 

Us hem preparat un raconet ben refrescant. Amb plantes, una butaca súper còmoda, i lectures per a tots els gustos. 

 
Agraïm als nostres usuaris la bona voluntat que tenen en deixar-nos molt del material que ha servit per “construir” aquest espai tan “xulo”!!! 

Veniu a gaudir-lo!!!

13 d’abril 2019

"La cambra prohibida" al Club de Lectura Infantil de 4rt

Quarta trobada del club de lectura de 4rt 
11-4-19 

Avui ens hem mort de por quan la Sessi ens ha explicat La Cambra prohibida, un conte que Itziar Ezquieta ha escrit i dibuixat. És un àlbum il•lustrat que, només de mirar-lo una mica per dins, ja posa els pèls de punta. Sort que acaba bé, que si no… 

Ens ha llegit i mig explicat una altra història, Les tres germanes lladres, d’Elena Odriozola. Aquesta història no fa por, fa riure! 

També ens ha ensenyat un altre àlbum il•lustrat, La llegenda de Sant Jordi, escrit per en Josep-Francesc Delgado i il•lustrat per en Roger Olmos. És un llibre gran, amb uns dibuixos molt guais. No ens l’ha explicat, la Sessi, perquè tots la sabem aquesta llegenda, però ens ha comentat prou com està escrit i dibuixat perquè ens agafin moltes ganes de llegir-lo. 

I sabeu què? que el poble de Montblanc, el de la llegenda de Sant Jordi, existeix. La Sessi hi va anar, perquè diu que ha explicat aquesta llegenda un munt de vegades però que mai havia vist el poble i que, és clar, no estava segura de si explicava bé la història o no. Quan va anar-hi va fer fotos i ens les ha portat perquè les poguéssim veure. 

Però, de fet, el primer que hem fet avui ha estat recomanar-nos, entre nosaltres, uns quants llibres. Ens agrada molt això de recomanar-nos llibres i parlar una mica del que ens agrada llegir. 

Ha tornat a ser una trobada fantàstica!!!

"L'hivernacle del terror" al Club de Lectura Infantil de 5è i 6è

Setèna trobada dels Petits Lectors – 11 d’abril del 2019

El llibre que em llegit per comentar durant aquesta trobada es titula L'hivernacle del terror, de Jenny Nimmo. La vam triar entre tots d’una llista de propostes que ens va fer la Sessi. La portada és així: 
 


Fa una mica de iuiu, oi? Doncs, que sapigueu que tota la novel•la fa una mica de iuiu. Va, com ja us podeu imaginar, d’una planta carnívora. L’avi d’en Daniel la cultiva en un hivernacle. Al principi de llegir el llibre tu no ho saps, només veus que va desapareixent gent misteriosament. Primer desapareix l’àvia, després el gos, la tieta i al final fins i tot l’avi. Fa intriga i fa pena. És una novel•la una mica estranya que ens ha despertat sensacions i emocions diferents a cadascú/na. 

Nosaltres ens hem imaginat com seria una planta carnívora i les hem dibuixat.

Però, sabíeu que a Catalunya també tenim, als nostres boscos, plantes carnívores? Bé, carnívores… insectívores. La Sessi ens en ha portat fotos. No tenen boca, però desfan els insectes amb sucs que produeixen per xuclar-los, després, pels porus de les fulles. 

I la propera trobada… teatre!!! 





27 de març 2019

“Istanbul, Istanbul” al Club de Lectura

Ahir vespre ens varem tornar a trobar al CdLA per parlar de la novel•la Istanbul, Istanbul de Burhan Sönmez. Com sempre, ens va conduir la Carme Callejon. Ella n’ha fet un post on queda molt ben explicat i que us recomanem llegiu

Pel que fa al cas d’ahir vespre, i com és habitual en les nostres tertúlies, varem  desmembrar l’obra fins a límits insospitats. Els comentaris d’uns ens varen donar peu a increpar-los i defensar les mateixes opinions o altres de totalment contràries. 

En aquesta ocasió ha estat curiós que es formessin com dos bàndols totalment oposats – gairebé seguint la manera en què estaven asseguts- . Uns parlaven contínuament, expressant sentiments, opinions, relatant impressions. L’altra bàndol callava i escoltava. Tot i que quan la Carme els demanava la seva opinió aportaven punts de vista interessants que o bé reafirmaven el que ja s’havia dit o obrien les portes a nous debats. Per tant, va resultar una tertúlia molt i molt interessant! 

Per exemple, tot parlant ens adonem que no hi podem identificar un moment concret històric- tal com ens va passar amb Pedrolo i el seu Acte de violència. De fet, en els dos casos, no és el més important. O com la maldat és universal – tal i com varem veure amb el Jo Confesso de Cabrè. Hem vist als presos totalment deshumanitzats. Hi ha un caos absolut, pretesament volgut per l’autor. 

D’altra banda, malgrat ens hagi semblat – a la majoria- poètic i asiàtic per l’ús dels contes i de la ficció dins de la ficció, tal i com passa amb les Mil i una nits, una persona de la tertúlia ens fa adonar que en realitat el llibre és molt europeu. La Carme defensa aquesta opinió i ens diu que l’autor va haver de fugir a Londres on s’està habitualment i que això s’ha de notar en el seu estil narratiu igual que es nota la seva procedència turca. 

Es tracta d’una novel•la plena de jocs de miralls. No és fàcil ni lineal. Depèn molt del lector. I malgrat tot això, des d’aquest raconet, us encoratgem a fer-la vostra. Com també us recomanem que aneu aquest proper dissabte 6 d'abril a la Carles Rahola, on des del MOT han convidat a l'autor Burhan Sönmez. Segur que serà molt i molt interessant!!!

Un cop més, gràcies a tots/es per compartir aquesta bona estona. Gràcies Carme per la teva tasca!

25 de març 2019

Tercera trobada del club de lectura de 4rt. 21-3-19

En Magí també ens ha recomanat un llibre que està llegint. Va de gàngsters. Ha resultat que alguns de nosaltres ja hem llegit algun llibre d’aquesta col•lecció. Ens agrada parlar de llibres que ens agraden. 

Avui, la Sessi, ens ha presentat tres llibres. Ha dit que eren tres àlbums il•lustrats que no ens els havíem de perdre, que són fantàstics per tres raons diferents. 

El primer amb prou feines ens l’ha presentat, El conte dels dos ratolins, de la Ruth Brown. Ens l’ha ensenyat una mica i només de veure’l per sobre (és d’aquells amb pop-ups i amb portetes que s’obren) ja hem sabut que ens agradaria molt. 

El segon, Per un botó, d’en Carles Cano pel text i Joma pels dibuixos, té unes il•lustracions molt originals i estranyes però la història ens ha semblat molt bona. Les lletres donen voltes per la pàgina , a vegades seguint el botó, a vegades segons on és, a la plana, de qui parla el text. Va d’una colla que, per poc, acaben muntant una guerra mundial. 

El tercer la Sessi ens l’ha explicat com si fós l’hora del conte, però per grans, eh! De la manera que ens l’explicava ens ho passàvem tan bé que una mica més i se’ns passa l’hora, de tan concentrats que estàvem. L'home del sac de Josep M Jové i il·lustrat per Tha, és un llibre fantàstic que et fa sentir el mateix que senten els personatges de la història. 


Ens ho hem passat genial!

"El diari secret de la Susi / El diari secret d’enPaul" al Club De Lectura dè 5è i 6è

Sisèna trobada dels Petits Lectors – 19 de març del 2019 

Avui la Sessi ens ha donat un ensurt. Per un moment hem pensat que ens volia donar una classe magistral. Ha començat a dir que el llibre que acabem de llegir, El diari secret de la Susi / El diari secret d’enPaul, de la Cristine Nöstlinger, li ha fet venir al cap una poesia d’un tal Ramón de Campoamor i ha començat a llegir-nos-la: 

De Diógenes compré un día 
la linterna a un mercader… 

No enteniem res tot i que la Sessi ens anava explicant però sense sortir-se’n. Aleshores va i comença a explicar-nos qui era aquest Diògenes, que es veu que era un filòsof grec que va morir ara fa 2342 anys, i a ensenyar-nos fotocòpies de pintures que el representen assegut dins de la seva gran gerra i buscant amb la seva llanterna. I, aleshores, la Sessi (oh! no!) torna a la poesia i ens en llegeix el final que diu així: 

Y es que en el mundo traidor 
nada hay verdad ni mentira: 
todo es según el color 
del cristal con que se mira. 

I mentres ens va explicant la relació que tenen aquests darrers versos amb el llibre, va traient paper de cel•lofana de colors de dins d’una bossa. 

Total, que em après això de que tot depèn del color del vidre a través del que mires; que una vegada va viure un filòsof grec que es deia Diògenes i que vivia a dins d’una gran gerra perquè no volia res superflu d’aquest món i que buscava gent honesta amb una llanterna; i, a sobre, ens ho em passat súper fent-nos ulleres i monocles amb cartolina negre i la cel•lofana de colors.

16 de març 2019

Trobada poètica amb Laura Alabau. Young Talent Gironès

Ahir al vespre varem comptar amb Laura Alabau jove promesa de la poesia. La va presentar Alba Combis de l’Espai Jove Cal Bolet. L’Alba ens va explicar quins eren els objectius del concurs Young Talent organitzat pel Consell Comarcal del Gironès, qui hi podia participar i com funcionava. Ens va explicar quins van ser els mèrits de la Laura per ser-ne guanyadora en l’edició del 2017. 

La Laura ens va explicar la seva experiència al voltant del concurs. També ens va mostrar una mica la trajectòria de la seva obra. Ho va fer mitjançant d’alguns dels seus poemes que ella mateixa va seleccionar. Aquests poemes els tenim, encara avui, penjats a la sala de conferències! 

Ens diu que no va escriure amb regularitat fins als 17 anys. En plena efervescència adolescent i amb trasbalsos personals afegits, va trobar en la ploma i en el full en blanc, els seus millors amics, que no la jutjaven i l’acompanyaven, en un dolç silenci que s’erigia com una revelació. La història de la seva joventut i en general, de la seva vida, s’entén a través de totes les línies que ha escrit. Ja sigui estant trista o eufòrica, però sempre enamorada del vers lliure que ella sosté que sempre hi és, que només el roba a l’aire.

Animada per una amiga, l’any 2012 contacta amb Autoeditores que li publica Bocins de mi. Un poemari amb un recull de 50 poemes. Encoratjada, amb 27 anys, ja compta amb una trilogia auto editada: Soledad de noche y día (2015) y Delirios de Piel (2017). 

Aquest 2019, orgullosa per haver arribat als 250 poemes es planteja escriure i buscar una editorial per al proper poemari. Aquest poemari portarà per títol Séptimo Esqueleto en honor a la setena llibreta de poemes que té. I, és que la Laura, defensa l’escriptura amb ploma i foli en blanc. Es declara absolutament analògica. 

Hi ha dies que no necessito res més que un foli en blanc” comenta. 

Com a lectora, es defineix com un mal exemple ja que normalment amb alguna excepció, només llegeix poesia i abandona la novel•la. Destaca a Lorca (el seu poeta preferit), a Borges, a Schiller i a Machado, entre molts d’altres. En quant a novel•la, es declara fan de Jordi Sierra i Fabra, d’Isabel Allende i d’Eduardo Mendoza. 

Per acabar cal dir que l’autora fa una defensa acèrrima de l’escriptura en castellà. Amb el català com a llengua materna, sosté que no pot canviar la naturalesa dels seus escrits que sempre li surten amb llengua castellana. En aquest punt reconeix ser una mala lectora de llengua catalana, fet que pot explicar aquesta curiositat. 

La de ahir va ser una trobada, per una banda, interactiva entre ella poeta i nosaltres lectors. I per altra banda,  intensa doncs ella posa molta emoció en tot el que ens explica. 
 



15 de març 2019

Recordant a Enrique d’Heriz

Ahir ens va deixar l’escriptor barceloní Enrique d’Heriz. A Sant Gregori, sobretot als membres del Club DeLectura que el varem conèixer, aquesta pèrdua ens ha afectat. Per aquest motiu li dediquem un raconet. 

Enrique d’Hèriz va ser convidat al Club DeLectura per l’Ateneu de la Vall de Llèmena quan en varem llegir Mentira. Va ser a l’octubre del 2013. Us deixem l’enllaç del post que varem fer en aquell moment i, si la llegiu, entendreu perquè sentim la seva pèrdua! 




13 de març 2019

Trobada de Petits Lectors de quart amb la Sessi- 2019 03

Segona trobada del club de lectura de 4rt 
 7-3-19  

Per fi ens hem tornat a trobar, que entre la vaga del 21 de febrer i els actes del carnaval, ja feia cinc setmanes des de que ens vam trobar per primera vegada. 

Com que en Magí ens ha portat un llibre per recomanar-nos-el, doncs, em parlat una mica dels llibres que ens agrada llegir, del que ens enganxa a la lectura, de si hem trobat o no el llibre que ens fa enganxar-nos i també dels nostres hàbits de lectura. 

I després… guai! la Sessi ha començat a explicar-nos els àlbums il•lustrats que ens presentava avui. És el que més ens agrada, que ens expliqui les històries que hi ha dins dels llibres. 

Ens ha explicat Jo vaig amb mi i Orelles de papallona. Van d'agradar-nos tal com som, de que tots som diferents i això és el que ens fa especials, i de coses així. Estàvem tan a gust que ens ha passat l’estona sense ni adonar-nos-en de que havíem de marxar. Llàstima! que si no també ens hauria explicat Si, sóc grassa, que diu la Sessi que és un dels seus llibres preferits, per què serà… hahahaha!