30 de gener 2020

Lluís Muntada al Club de Lectura Adults

Ahir varem tenir la sort de poder comptar amb l’autor de l’elegància del número zero en la nostra tertúlia. Les trobades amb els autors sempre ens aporten, a banda de la seva presència, part de la seva essència. Són especials... i la d’ahir va ser una sessió magnífica! 

Lluís Muntada, per qui no el conegui, és una persona singular. D’aspecte fràgil. Prim, de cara pàl·lida, mandíbula quadrada i ulls inquiets. 

La seva veu és delicada. En certa manera continguda. En canvi ha tingut a tothom absort i és que el seu verb és com la seva prosa. Rica en matisos i referències, siguin literàries o fílmiques. Amb un ús extens d’adjectius. Tots harmònicament ben empleats. 

Primer de tot ens ha explicat algunes dades de la novel·la. N’ha fet autocrítica i ens ha parlat de que malgrat s’hi sent molt identificat si mai l’hagués de tornar a escriure hi aplicaria retallades... Ell en diu “dosificar detalls”. 

Tot seguit ens ha deixat que l’interpel·léssim. Ens ha demanat que no dubtéssim en dir-li el que en pensàvem doncs ell és conscient que la seva obra no té terme mig. O bé agrada molt o no agrada gens. 

D’aquesta manera ens ha donat peu a que ens expliquéssim lliurement i per tant a la tertúlia hi ha hagut opinions diverses. Ara bé, després de sentir-lo parlar als que els ha agradat la novel·la estan convençuts que llegiran més obra seva. La Carme ens recomana el reculld e contes Canvi d’agulles. I als que, a priori no ha entusiasmat l’elegància del número zero han acabant dubtant del que els havia impedit gaudir de la lectura... per tant, estan oberts a donar-li una altra oportunitat! 

En el que sí hem estat tots d’acord ha estat en sentir-nos gratament contents i satisfets d’haver conegut una persona culta i humil a parts iguals. Capaç de fer servir les paraules d’altres per il·lustrar les seves idees. Ell en diu “copiar”

Per a nosaltres ha significat el descobriment de l’art de la paraula escrita. Ha estat un plaer escoltar-lo i compartir una vetllada intensa amb ell. 


Gràcies Carme, un cop més, per obrir-nos la mirada!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada