Varem començar parlant dels contes que surten en aquest recull. A voltes de manera general, a voltes molt concreta. Algunes de les reflexions que varen sorgir varen ser:
- Pàmies és un mestre del llenguatge. Domina a la perfecció la llengua catalana malgrat haver passat la seva infància a França.
- La seva prosa es lleugera. Gens pesada. Alhora es tracta d’una escriptura neta. Tallant. Amb l’ús d’adjectius concisos i precisos.
- La seva obra compta amb una gran dosis de reflexió i una part d’ironia.
- Fer un bon conte no és fàcil. Els de Pàmies estan molt ben construïts.
Els seus personatges son anònims. Universals. Els poder situar en qualsevol lloc. Alhora que son sòlids i això es perquè hi ha emoció.
En el nostre club de lectura poques vegades hem llegit contes. Fer-ho amb l’obra de S Pàmies ha estat tot un plaer. Gràcies Carme per les teves propostes!
