Amb aquesta obra encetem la nova temporada del Club DeLectura de Sant Gregori. Aquest any llegirem diferents obres de teatre que o bé s’estan projectant en el TNC (Teatre Nacional català) O bé si projectaran... per tant és una bona ocasió per nosaltres, d’una banda per identificar el bon teatre i per altra de poder gaudir de les obres que estan en capçalera!
Ha estat una trobada intensa. Tots hem participat dient la nostra i hem estat d’acord amb alguns punts i en altres no tant.
Per exemple, pel que fa a la seva lectura a alguns de nosaltres no ens ha pas entusiasmat però a la majoria ens ha semblat molt sonor, degut a que està escrita en vers, alhora que ens ha fet recular fins a la nostra infantesa on sentíem al carrer paraules que hem trobat en el text.
Ens ha semblat una obra molt curteta, té 100 pàgines i escaig, però ens han assegurat que té una durada aproximada d’ 1h. I en aquest punt també hem estat d’acord de què segurament vista i escoltada deu guanyar moltíssim que no pas tan sols llegida.
L’obra té una estructura correcta i previsible on la gent ridícula són els rics i la gent amb sentit comú son els criats. També hi trobem un trio amorós i, com no, tot un rerefons polític- cultural molt de l’època... i segons com molt actual. Tot plegat dóna peu a escenes d’embolics que feien molt riure en el seu moment... però que ara, degut a que l’humor envelleix ràpid , com bé ens ha explicat la Carme, ha fet que no tothom hagi rigut amb l’obra... el que sí hem constatat és que a les persones que o bé tenen inquietuds vers el teatre o van sovint a veure’n no els ha costat tant i els ha agradat molt perquè de seguida s’han posat en situació.
La trama, doncs, gira al voltant d’una comèdia d’embolics. Res de l’altre món, però explicat amb molta comicitat... tal com vegada com si el xicot de la nostra filla fos de l’espanyol i nosaltres fóssim uns cules empedreïts que és l’exemple que ens va posar la Carme perquè entenguéssim millor la situació de la obra.
Finalment, amb Pitarra hem descobert a tot un personatge que va donar un impuls molt gran tant al teatre com al català. Amb ell es pot dir que neix el Teatre en majúscules i arrel d’ell el govern espanyol veu que el català té molta força a Catalunya i hi posa impediments.
Per l'estrena de 'Liceistes i cruzados al TNC, aquest, va crear una exposició que està itinerant per Catalunya però que podeu veure en els següents enllaçosi on Pitarra i el seu món queda molt ben explica:
En fi, una obra que podeu trobar a la nostra biblioteca i que si us agrada una mica el teatre us recomanem. Ara bé, us aconsellem que primer llegir atentament la contraportada i el pròleg!!!
L'aferrissament obstinat de les classes populars catalanes a la seva cultura i les seves tradicions ha permés que la nostra identitat colectiva resistís als embats del poder central i a la indefinició de una burgesia massa sovint complaent amb ell.
ResponEliminaMentrestant, les classes benestants catalanes han utilitzat repetidament la identitat com a defensa contra el centralisme estatal quan aquest atacava els seus interessos o no els atenia. D'aquesta manera uns i altres han fet que es mantingui viva una nació que tenia tots els números per desapareixer i que s'està convertint en un referent per a tots aquells pobles que senzillament NO VOLEN integrar-se en un estat que no és el seu , per més poderós que sigui o per moltes avantatges que els ofereixi.
Hola Marina,
ResponEliminaGràcies per deixar la teva opinió.
Evidentment, “Liceístes i cruzados” és una obra que traspua tot el que ens has referit en el teu comentari.