Exposició fotogràfica “Ocells de la Vall”

Aquest proper mes d’abril us convidem a la biblioteca a gaudir d'una exposició de fotos d’ocells de la Vall. Son fotografies realitzades per en Jordi Reixach, veí de Sant Gregori. 

En Jordi les fa per afició i li agradaria molt que la gaudíssiu. Per aquest motiu ell i al seva família l’han preparat pensant en fer-la un xic interactiva. 

Així, us proposem que a mida aneu mirant l’exposició endevineu de quins ocells es tracten, en quin hàbitat els podeu trobar i de què s’alimenten. Segur que en coneixereu molts perquè es tracta d’ocells que podem trobar voltant per la Vall. 

Us animeu? Veniu a la biblioteca i demaneu la fitxa per omplir al taulell. 

Us esperem!

 

cartell: Miquel Bohigas

6a trobada del club de lectura de cicle superior. 21 de març del 2024

El llibre que hem estat llegint ens ha ENCANTAT! És clar, l’ha escrit Astrid Lindgren, que va guanyar el premi Andersen, que no és poca cosa. 

És una història tan bona que fins i tot se n’ha fet una pel·lícula i un còmic. Però nosaltres hem arribat a la conclusió que si has llegit el llibre ja tens el millor de la història. De totes maneres les il·lustracions del llibre no ens han agradat massa. Res és perfecte 😊. 

Hem passat una molt bona estona repassant els diferents moments del llibre, buscant possibles alternatives als problemes que es plantegen, comentant la força de l’amistat, condemnant les enemistats històriques sense sentit… dona per molt aquest llibre! 

Per cert, us hem parlat mai de la cullera de la paraula? És la que veieu a la fotografia. Ens va molt bé. És que com que estem que ens expliquem a sobre les ganes de parlar són incontrolables i, és clar, tots a l’hora no ens enteníem. Solució, només qui té la cullera té el dret de la paraula. Ara ens entenem millor 😉. 

El proper llibre que llegirem serà Tintín al Tibet, del famós Hergé, un còmic! És el primer àlbum d’aquest autor en que Tintín no lluita contra cap enemic, sinó que lluita contra els elements (la neu, el fred, el vent…) per salvar de la mort el seu amic perdut enmig de l’Himàlaia. Aprendrem moltes coses amb aquest còmic a demés de passar-ho molt bé.

 

6ª trobada del club de lectura. Cicle Mitjà, dimecres 20-3-2024

Els àlbums que hem estat llegint a casa, L'Home del sac i El príncep feliç, tal com ja vam dir en el ràpord del mes passat, no te’ls pots perdre. 

El primer perquè si deixes anar la teva imaginació tant en les il·lustracions com en el text pots volar molt, molt lluny. I el final és apoteòsic, quan el nen diu “Creus que…” i aquí se’t tornen a activar les neurones per inventar-te una nova història. 

El segon, El príncep feliç ens ha robat el cor, pel que explica el text, per les il·lustracions, per la força de la història. Hem estat repassant totes les il·lustracions mirant-les amb deteniment i descobrint coses que encara no havíem vist. No podíem deixar d’anar-lo estudiant. Us el recomanem, no us el perdeu! 

Aquests són els àlbums il·lustrats que llegirem a casa durant les properes setmanes. Semblen inofensius però es veu que no, que no ho són, que són més potents del que aparenten. Quan ens tornem a veure us ho explicarem.

 

6ª trobada del club de lectura. Cicle Mitjà, dimarts 19-3-2024

Avui hem vist una pel·lícula!!! Bé, a la petita pantalla d’un ordinador. Tot i que algú ja l’havia vist ens hem quedat en silenci mirant-la, concentrats i bocabadats. És una peli molt bonica, es titula Els fantàstics llibres voladors del Sr. Morris Lessmore, igual que l’àlbum il·lustrat que llegirem a casa aquesta vegada.

Però abans hem estat estudiant D'aquí no passa ningú!, d’Isabel Minhós Martins i Bernardo P. Carvalho i Seis hombres, de David McKee. Són els llibres que hem estat llegint a casa. Hem aprofitat per fer una mica de lectura dramatitzada, que és molt divertit. Tots dos són molt interessants i fan pensar en els cicles de la història de la humanitat, en l’autoritarisme, en creure ordres sense plantejar-se si són lògiques o no…el que dèiem, molt interessants. Déu n’hi dó la història que sabem i quan que en sabem de filosofar sobre el tema. 

És clar que també hem fet una ullada sobre La gran fabrica de les paraules, d’Agnes de Lestrade i Valeria Docampo. Sembla molt interessant, va d’una ciutat on el preu de les paraules és altíssim, tant que no tothom les pot comprar. 

Ens tornarem a trobar el mes que ve. Ja en tenim ganes!

 

Taller participatiu d’ART i POESIA: “La força de les paraules”

Aquesta tarda, i per celebrar el Dia Mundial de la Poesia - que va ser ahir-  hem anat al Casal Sant Grau, de la Gent Gran de Sant Gregori. Allà hem treballat l’ART a partir de poesies escollides. L’activitat l’ha conduit la Laia Costa de TacteJoiers 

La Laia ens ha portat unes quantes poesies i cadascuna de les persones participants n’ha escollit una. Les hem llegit en veu alta i tot seguit en creat la nostra petita obra d’Art a partir del que ens inspirava el poema llegit. 

Ens ha passat l’estona volant. Ha resultat una activitat creativa i molt amena. I en fer-la al Casal hi ha hagut persones que s’hi ha anat incorporant. A totes les participants ens ha agradat i algunes ja han demanat de repetir-la en alguna altra ocasió. 

Gràcies a tothom que hi ha col·laborat!

 

“Els amics d’Eddie Coyle” al Club DeLectura

Ahir vespre ens varem trobar per comentar “Els amics d’Eddie Coyle” de George V. Higgins. Conductora Carme Callejon. 

La Carme, abans de la trobada, ja ens va passar diferents articles on ens posava en situació. I a la trobada varem aprofundir: 

 • Qui era George V. Higgins: fiscal coneixedor expert de tot el que surt en la novel·la. • On ens situa la història: Boston s.XX.

 

• Quina ha estat la rellevància d’aquesta obra el món del gènere policíac: a partir d’aquesta el gènere negre va prendre un nou gir.

 

• Qui l’ha publicat: en català al 1994 en les seleccions de la Cua de Palla. Posteriorment, al 2011 va ser publicat en castellà per l’editorial Libros del Asteroide.

 

També, en la trobada varem anar parlant de la infinitat de temes que hi surten: el tràfic d’armes, els robatoris a bancs, les drogues (tot i que en menys quantitat i intensitat de la quan esperàvem), les guerres entre bandes, l’ús de poder dels policies entre els mateixos policies, el sistema de comunicació emprat (no hi havia telèfons mòbils), la relació dels homes amb les dones, ... I coincidim en diferents punts: ens ha costat entrar-hi perquè hi ha diferents noms per a cada personatge i això ens ha dificultat identificar-los; la inexistència de narrador i el fet d’anar descobrint la història per mitjà dels diàlegs que estan molt ben aconseguits; els personatges son humans, complexes, tots tenen parts fosques i no tan fosques. I en el llenguatge emprat que és sòrdid.

Com sempre, una trobada molt interessant. Moltes gràcies Carme i companyia!

 

TvGi entrevista a Atena Pou Clavell

Ahir a la tarda TvGi va entrevistar a Atena Pou Clavell. La protagonista de l'exposició que actualment tenim a la biblioteca "Cinema a travès del téxtil" . La podeu veure tot seguit: