Ahir vespre ens varem
trobar a la biblioteca per comentar Bon dia, tristesa de
F Sagan. Una petita joia de col·lecció Petits Plaers de Viena Edicions. La Carme
Callejon va conduir la sessió.
Es tracta d’un llibre
breu aparentment molt senzill però amb molt contingut existencialista i filosòfic.
La Carme ens posa en situació del moment de vital de l’autora. Ens explica que
Françoise Sagan va ser una de les filles d’Hiroshima.
És a dir, neix després de la guerra atòmica fet que va provocar una catàstrofe a
tots els nivells socials, també en els artístics i literaris. Abans d’aquell
moment la literatura era molt filosòfica. Quan França es recupera, cap als anys
50, també es modifica la literatura. Neix la lectura d’entreteniment. En
aquesta novel·la ens trobem els dos espais: la filosofia i l’entreteniment.
Alhora hi ha una crítica cap la burgesia imperant.
Sorprèn que Sagan fos
capaç de reflectir la seva realitat amb només 18 anys. Ens trobem amb una
literatura que descriu i ens fa viure la naturalesa humana. És molt hàbil
creant imatges. Per exemple ens situem perfectament en la Mediterrània. Ens trobem amb un
text molt filmogràfic malgrat que en
prou feines hi ha descripcions.
També hi trobem moltes
referències a altres autors francesos com Simone de Beauvoir, Pierre Coderlos
de Laclos, o Irene Nemerovsky. I pensem que això és degut al fet que ella va
ser molt bona lectora i que va viure molt intensament tot el que l’envoltava.
Va ser una trobada on
hi va haver molt diàleg. Tothom va poder defensar les seves opinions i es va crear un clima d'escolta activa per
part de totes les persones de la tertúlia. Fantàstic!
Moltes gràcies Carme!