Avui, altra vegada, la Marisa ha hagut de venir a avisar la Sessi de que se’ns acabava el temps. I és que ens ho passem tan bé que ni ens en adonem de que ja ha passat una hora. A més els àlbums il·lustrats que ens ha presentat avui la Sessi són tope interessants.
Tots tres llibres explicaven contes clàssics, d’aquells que s’expliquen des de fa anys i panys, o més!
El primer, La Cambra prohibida d’Itziar Ezquieta, era mig de por i mig de fàstic (l’ogre de la història vol que es mengin una orella, de persona, eh! crua, mullada, freda, bruta i plena de palla, ecs!). Sort d’una germana petita molt llesta que fa que tot acabi bé, perquè si no la germana gran i la mitjana no surten del conte amb vida. Fins i tot les il·lustracions fan por.
El segon llibre, L’oncle Llop de Xosé Ballesteros i de Roger Olmos, també era mig de por i mig de fàstic (la Carmeta vol fer passar boles de fang i caca per bunyols i pipí per vi). Al final, l’oncle llop es menja la Carmeta per golafre i per voler-lo enganyar. Les il·lustracions són una mica estranyes, te les has de mirar bé.
El tercer àlbum, Les tres germanes lladres de l’Elena Odriozola no era de por ni de fàstic. Anava de tres germanes lladres que volen brillar com el sol de l’estiu, o més! S’empesquen tot de maneres per acabar brillant com el sol de l’estiu, o més! però sempre els hi surt malament i acaben malaltes o a l’hospital. Fins que la petita, la Justa, després de robar-li al veí tot el que tenia, li roba també el cor, es casen i tenen una nena, també lladre, és clar, però que brilla com el sol de l’estiu, o més!
Com voleu que amb aquestes històries i amb les il·lustracions que les acompanyen no se’ns passi volant una hora, o més!
