Presentació del llibre “El metge de l’ambaixador” de Josep Pellicer i Pons

Ahir a la tarda, ala sala de conferències de la biblioteca, varem tenir la presentació del llibre El metge de l’ambaixador de Josep Pellicer i Pons. La presentació va anar a càrrec de Jaume Peix. 

En Jaume amb una veu pausada, tranquil·la,  ens va explicar la trajectòria d’en Josep i ens va fer cinc cèntims del llibre. Ell, que es reconeix un profà en matèria històrica, ens va dir que el llibre l’hi havia agradat i ens va llegir alguns petits fragments que l’havien atret especialment. Per exemple quan en el llibre es fa referència al menjar o al que podria ser l’avantguarda del llibre de butxaca. 

En Josep, amb un to de veu greu que per moments s'intensificava per l'entusiasme d'explicar el que tan bé coneix i aprofitant el que ens havia explicat en Jaume, va aprofundir en les diferències culturals d’aquell moment històric (s. XVI) entre turcs i catòlics. Per exemple pel que fa a la religió, policia, exèrcit, herències, tolerància i o els impostos. 

De fet, per tot el que ens va anar explicant i que es troba dins del llibre, els turcs varen ser una civilització molt moderna. I per la manera de parlar d'en Josep d'ells li despereten admiració...  sentint-lo parlar a ell, els oients també varem entrar dins de la història i ja veiem el món com el deurien veure ells protagonistes del llibre.

La portada, ens explica en Josep, és una metàfora del que trobarem en l’interior. Hi trobarem la desmitificació de molts moments concrets i o fets històrics. Allà hi veiem un albatros sobrevolant el mar. Aquest ocell, en l’època que es situa la narració, es pensava que niava als núvols, doncs mai ningú l’havia vist fent nius a la terra. Molt més endavant es va descobrir que niava en terres de l’Antàrtica. Bé, es tracta doncs, de que en aquella època era un fet mitificat i com aquest molts altres que en el llibre van quedant explicats. 

Així doncs ens trobem davant d’un llibre històric explicat amb gran domini de la llengua. Dins hi trobarem una visió de la història contrastada en diferents arxius i o documents de diversos mites que en realitat són o varen passar de manera diferent de la realitat que molts novel•listes ens han fet creure. 

Des d’aquí us animem a que en feu la vostra pròpia lectura.

Inauguració de l’exposició “Mi, me, conmigo”

Aquest dissabte passat varem tenir la presentació de l’exposició Mi, me, conmigo per part de les seves tres autores: Olga Massaguer, Maíte López i Mamen Zaera.. i val a dir que va ser un èxit.

A l’acte de presentació hi varen assistir força persones. També el nostre alcalde, el Sr. Quim Roca, que, tal com va passar a la majoria d’assistents, va quedar sorprès de l’obra d’aquestes artistes. Obra que gira entorn a la Dona des de diferents punts de vista i amb diferents tècniques expressives. 

 

De fet elles mateixes descriuen la seva obra com una mena de art- teràpia, doncs la seva motivació en crear és passar-s’ho bé. Alliberar el que porten dins cap a fora. No és guanyen la vida amb el que exposen ja que totes són dones treballadores en l’àmbit de l’ensenyament. Per tant, aquest és el seu mitjà d’expressió cap a la resta de persones que en poden gaudir. 

Tot seguit us deixem un enllaç on podeu veure un vídeo que ha realitzat un dels seus amics. Allà podreu veure la personalitat de cada una de les artistes... tot i que si realment en voleu gaudir us animem a que vingueu a la biblioteca al llarg del mes de març ;) 

Per la nostra banda, el fet de tenir aquesta exposició col•lectiva al voltant de la Dona, ens ha donat peu a muntar paral•lelament un centre d’interès sota aquesta temàtica en un dels racons de la biblioteca i, d’aquesta manera, recolzem aquesta dia tan assenyalat per a nosaltres.

Presentació del llibre “El metge de l’ambaixador” de Josep Pellicer i Pons

Aquest divendres 13 de març, a les set de la tarda, us esperem a la Biblioteca per presentar-vos el llibre El metge de l’ambaixador de Josep Pellicer i Pons. La presentació anirà a càrrec de Jaume Peix i Brunsó.

Us esperem!!!

Concurs Literari 2015 a Sant Gregori

Com cada any, a Sant Gregori, tenim el nostre Concurs Literari. Aquest any és la XXVIII edició. 

La setmana vinent tindrem els díptics impresos... ara bé de moment, us deixem tot seguit un cartell on podeu triar la categoria que més us escaigui... 

I des d’aquí us animem a que hi participeu!!!

Portes obertes a l’IES de Sant Gregori

Aquest dijous passat, l’IES de Sant Gregori, va obrir les seves portes i qui va voler va poder veure el que feien al llarg del curs. 

La presentació anava dirigida, bàsicament, als nous alumnes i els seus respectius pares que el proper any cursaran primer d’ESO, però com dèiem més amunt hi va haver altres persones que també varen poder visitar l’IES, com per exemple jo mateixa. 

La visita, des del meu punt de vista, va estar molt bé, doncs varen ser els propis alumnes que explicaven la seva experiència d’aquests primers mesos als altres alumnes. Per exemple, a la sala de conferències de la biblioteca hi havia tres alumnes de primer d’ESO que varen explicar la part teòrica als nens i nenes que hi varen assistir. Llavors pujaven a dalt, a l’IES, i d’altres alumnes anaven ensenyant les diferents eines que usen i com les usen. 

Totes les explicacions, adreçades als alumnes, varen ser dinàmiques i divertides. I tot i que tenien als professors que els recolzaven en realitat les explicacions les donaven sempre els propis alumnes. 

Aquí teniu alguna foto de la sala de conferències de la biblioteca.

Exposició col•lectiva “Mi, me , conmigo”

Aquest proper dissabte 7 de març inaugurarem l’exposició col•lectiva Mi, me, conmigo. Serà a les 12 del migdia. 

Estaran amb nosaltres les tres artistes: Maite Lópexz, Mamen Zaera i Olga Massaguer. Les tres fa temps que es coneixen i fa mooolts temps que estan participant en obres conjuntes on a partir de tècniques diferents troben la manera de comunicar-nos emocions, percepcions, sentiments. 

Alhora les tres personalitats es combinen donant forma a un sol conjunt... Us caldrà venir a veure el seu treball per poder entendre el que us diem aquí. 

Ara bé, per poder-nos fer una petita idea els vaig demanar que ens fessin cinc cèntims de qui són, com treballen, com es varen conèixer... etc... aquesta és la carta que em varen adreçar: 

"...t’escric aquesta carta per parlar-te una mica sobre nosaltres tres: la Mamen, l’Olga i jo mateixa. 

Ens vam conèixer al taller de gravat de La Universitat de Belles Arts de Barcelona fa més de 20 anys. En aquella època vam crear un micro món al nostre voltant. Gaudíem de les petites coses i qualsevol excusa era bona per riure com posseïdes. Vam crear un vincle que ens protegia i ens lligava a l’hora. La mort del pare, les inseguretats, el sexe, l’amor o la falta d’aquest, són temes que es barrejaven amb les coses més quotidianes i trivials com qui ha portat una esponja o un drap de cotó. 

Entre nosaltres no hi ha silencis incòmodes, ni tan sols silencis necessaris. Ens atropellem, ens superposem amb converses a tres bandes. Només ens aturen les demandes d’algun dels nostres fills i es quan recuperem, com podem, la compostura. Podem passar dies sencers juntes però el to i la bogeria de la conversa no s’esgota. 

De formació som gravadores però actualment experimentem amb procediments i tècniques diferents: 

L’Olga es decanta pel dibuix amb carbonet, tinta o qualsevol material que pugui expressar el dolor que sent a dintre seu. Un sentiment que et sembla impossible si la mires als ulls, aquells ulls blaus de cel tranquil i de dolçor de nadó. Ella és tendre i acollidora com un xiscle en plena nit. L’Olga és la contradicció, la complexitat i la nostàlgia. 

La Mamen experimenta amb materials tradicionalment escultòrics com la fusta o la pedra però també amb altres materials molt femenins com és la tela; la tela estampada. Ella és tridimensional, tàctil, forta i constant. Necessita tocar per entendre, per entendre la matèria i a ella mateixa. 

I per últim, jo (Maite) treballo amb imatges fotogràfiques retocades sutilment. Jugo amb el que és real i el que ho sembla. Bidimensional i dislèxia per natura i per plaer. La infància, la sexualitat, la maternitat són temes que m’acompanyen. 

...ens preguntes el perquè treballem juntes i crec que la resposta és perquè ens resulta engrescador i terriblement fàcil degut a que ens coneixem molt i no hi ha friccions entre nosaltres. La creació artística és un treball solitari i de vegades és necessari contrastar les pròpies idees amb l’exterior. Les tres ens sabem aconsellar i aportar mil suggeriments. Ens resulta fàcil posar-nos a la pell de l’altra. Treballem juntes perquè ens tenim un gran respecte i ens estimem. 

El títol de l’exposició Mi, me, conmigo el vam decidir pensant en què teníem en comú. Les tres bevem de nosaltres mateixes; de les nostres angoixes, obsessions i alegries. La nostra font d’inspiració és la Mamen, l’Olga i la Maite; Mi me conmigo. 

Espero haver respost totes les teves preguntes i et donem les gràcies per donar-nos l’oportunitat de tornar a treballar plegades. 

Una abraçada, 

Maite"

“L’art de la comèdia” d’Eduardo De Filippo al club DeLectura

El dimecres passat ens varem trobar per parlar de l’obra L’art de la comèdia d’Eduardo De Filippo al club DeLectura. 

 

 

Va ser una trobada interessant on algunes persones ja ens havíem llegit els apunts de “Llegir Teatre” del TNC que la Carme ens havia passat i altres tertulians no... però tot i això varen sortir totes les notes o idees principals que en el dossier que ella ens va passar estan àmpliament explicades. 

Per resumir-ho molt podríem repetir que Eduardo De Filippo va ser una persona que va néixer, créixer i viure amb i pel teatre. Les seves obres varen estar i estan reconegudes arreu del món... potser perquè tot i ser comèdies reflecteixen en més o menys mesura el conflicte entre l’individu i la societat... ell mateix diu: “...mis personajes a menudo pobres, hambrientos y maltratados por la vida, pero siempre convencidos de que es posible construir una sociedad más justa y humana...” 

En l’obra hi surten, com no, personatges histriònics que reflecteixen la societat de la qual parla l’autor, però en el mateix moment podria ser una descripció de la societat actual doncs encara hi ha la mateixa “discussió” sobre si una obra ha de ser o no subvencionada pels estaments dirigents. 

És un elogi al teatre de tal manera que és una obra de teatre dins del mateix teatre. I tal com ens explica la Carme, l’autor fa una molt bona demostració del seu coneixement sobre la teoria del teatre i també del joc de miralls que produeix el treball sobre la versemblança, tant per part dels actors com per l’autor. 

Així doncs us la recomanem de llegir perquè llegir-la es converteix en una mena de joc on, com a lector, intentes esbrinar qui és qui i qui no és actor de teatre. Totes les situacions poden ser reals o no, interpretades i o imaginades pels actors... Un plaer!!!