Ahir vespre ens varem trobar per parlar de “El somni d’una nit d’estiu” de Shakespeare. Va ser una trobada enriquidora on varem donar la nostra opinió però també va sorgir la comparativa amb les altres obres de teatre que ja hem llegit : el President i Liceístes i Cruzados... i tinc la sensació que, a la majoria, és l’obra que més ha agradat, al menys de moment.
Tots, qui més qui menys, havíem sentit a parlar de l’obra de Shakespeare, de si n’era de difícil, o de que costava de seguir-la... la nostra sorpresa, almenys la meva, ha estat suprema doncs ens hem trobat davant d’una obra de molt bon llegir... potser per la traducció de Joan Sellent feta expressament per l’ocasió? O per què es tracta d’una comèdia d’embolics? No ho sé, potser per ambdues coses o potser pel bon saber de l’autor.
Entre moltes de les coses que es varen comentar n’hi ha una en referència als signes de puntuació. És tracta del passatge de la pàgina 102 on Tascó els canvia i queda un text totalment al contrari del que realment pretenia dir... em va recordar a un conte que tenim a la biblioteca que es titula “Me como esa coma” de José Antonio Millan on es veu clarament que la posició dels signes de puntuació són molt importants en qualsevol text.
Des d’aquest raconet us animem a llegir tant el conte infantil com aquesta esplèndida obra de teatre!
