Avui ja fa una setmana que la biblioteca ha obert de nou les portes. Moltes persones quan entren la troben “massa” gran, sobretot en comparació amb la que teniem fins ara… un cop s’hi endinsen i gaudeixen de les instal•lacions la troben: lluminosa, espai diàfan, sensació d’amplitud, facilitat en trobar el que busquen, espais delimitats per diferents usos… en fi que normalment els acaba agradant.
D’altres només entrar-hi ja en gaudeixen i els ulls se’ls il•luminen. Les seves expressions són un regal per una servidora.
Personalment, pensava que trobaria molt a faltar l’entorn acollidor de l’antiga ubicació i la veritat és que no em passa. Potser es degut a que he viscut la degradació paulatina de l’altra espai, on en aquests moments sembla que hi hagi passat un guerra: sense mobiliari, amb el terra aixecat, humitat a les pared i cables de llum penjant del sostre…. Fa tanta pena que venir en aquest nou edifici ja és tot un luxe…. I sincerament, cada cop que la miro més m’agrada.
Des d’aquí us recomanem que la gaudiu en tots els seus sentits i mica en mica us la feu vostra.
Aquest premi, sense dotació econòmica, es concedeix mitjantçant els propis socis de l’Ateneu i els membres dels Clubs de Lectura de la Xarxa de Biblioteques de Catalunya i del Consorci de Biblioteques de Barcelona, per tant, és un premi de lectors per a lectors. 
El debat va ser molt interessant perquè hi va haver opinions per tots i de totes menes.
Per exemple, mentre a uns els va agradar la prosa poètica, les reflexions sobre la mort i les metàfores de Sense alè a altres va ser justament el mateix el que no els va entusiasmar. O el mateix ens va passar amb La dona que es va perdre, on la fantasia que desprèn l’obra i que alguns de nosaltres va trobar genial per altres va ser decebedora la seva resolució.
O fins i tot amb No et miris el Riu que tot i tenir un misteri que ens arrossega des del començament a intentar saber que passarà a alguns de nosaltres ens va saber greu no trobar el que buscàvem. 
La qüestió és que, el nostre, va ser un debat ric, constructiu i fins i tot en algun moment apassionat. Per la majoria de nosaltres, amb aquestes lectures un xic diferents del que havíem llegit fins el moment, hem descobert noves "narratives". Aquestes lectures ens han despertat o induït a sensacions, que si bé potser no han estat agradables, per nosaltres han tingut un pes important en la votació. 
Els nens i nenes de l’Escola Agustí Gifre ens han tornat a visitar durant els mesos de febrer i març. Ens han visitat els nens i nenes de 3er fins a 6è. 
Aquestes visites han servit perquè poguessin conèixer una mica més el funcionament i el fons de la biblioteca. El coneixement l’adquireixen a través de diverses activitats que preparem especialment per cada grup d’edat. 
Us deixem unes quantes fotos que il•lustren algunes de les activitats proposades.
-page0001.jpg)
En el mes de gener i començaments de febrer hem comptat amb les visites escolars dels nens i nenes de 3er a 6è del CEIP Agustí Gifre.
.jpg)
.jpg)
