Avui ha estat una bona trobada, perquè tenim dos membres nous al nostre club de lectura. I, a demés, la Sessi, la nostra conductora, ha pogut venir, amb cadira de rodes perquè encara té la cama enguixada, però no li havíem de parlar a través de la pantalla de l’ordinador, què bé!
Hem estat comentant els llibres que hem estat llegint a casa, El conte dels dos ratolins, de la Ruth Brown, El príncep feliç, de la Jane Ray que està basat en un conte de l’Oscar Wild i Marduix, de l’Enric Larreula.
Tots tres ens han agradat molt, però El conte dels dos ratolins ens ha entusiasmat, és súper divertit i molt, molt bonic. A demés té algunes il·lustracions inspirades en el pintor Giuseppe Arcimboldo i hem estat mirant un llibre que parla d’aquest pintor i mirant les seves pintures. Ha estat molt interessant.
Després hem estat imaginant què podríem fer, si fóssim ratolins com els del llibre, amb una molla de bolígraf, amb una goma d’esborrar, un trosset de roba, un clauet de penjar quadres, un clip per papers… era molt divertit.
Amb el llibre d’El príncep feliç hem estat pensant com s’hauria pogut evitat que l’oreneta hagués de morir ajudant al príncep. Tots hem estat d’acord en que si no hagués viscut en la disbauxa quan era viu, com feien ara els nobles del país, ningú hauria de viure en la pobresa i, per tant, el príncep no hauria hagut de demanar a l’oreneta que no marxés per poder-lo ajudar a repartir l’or que el cobria ni les pedres precioses que portava.
Per cert, sabeu què és el marduix? Doncs, és una planta aromàtica que dona molt bon gust al menjar i cura algunes dolències. I sabeu qui era Marduix? Doncs una nena bruixeta que acaba essent la mestressa d’una botiga d’herbes remeieres. Marduix és una novel·la molt maca.
