Aquest proppassat dimecres 30 d’abril varem parlar de la CULTURA en el club DeLectura mitjançant anar comentant l’assaig "Como el aire que respiramos. El sentido de la cultura" d'Antonio Monegal. Conductora Carme Callejon.
En la trobada ens varem adonar de dos punts molt concrets: a) ens ha estat impossible assimilar tot el que ha escrit A. Monegal en aquest llibre. I b) hem tingut la sensació que les diferents idees que s’hi exposen estan en contradicció. Les dues idees son totalment reals i factibles, doncs es tracta d’una reflexió profunda envers la cultura, on aquesta esta desenvolupada des de molts punts de vista diferents.
En la tertúlia, la Carme, ens va instar a pensar que era per cadascú de nosaltres la cultura. Varem tenir seriosos dificultats!!! En el llibre diu Si fem la definició de cultura ... no ens entendrem perquè cada persona pot tenir una idea diferent del que és cultura. Ara bé si no la definim no sabrem de què parlem. Davant aquesta premissa i la dificultat de saber quina és definició de cultura, algú de nosaltres va optar per cercar la definició als diccionaris i ens ho va llegir. Al RAE diu: Conjunto de conocimientos que permite a alguien desarrollar su juicio crítico. És a dir, la cultura com a producte que s’adequa a l’època. Segons la Carme aquesta es una definició poc conflictiva. En el Diccionari Català parla de cultura de massa sociologia conjunt de coneixements generalitzats i difosos pels mitjans de comunicació de massa.
També va ser difícil parlar de tot el reslacionat amb la cultura que surt al llibre. Per tal de no dispersar-nos excessivament, la Carme ens va portar unes pautes possibles a seguir: la cultura com a expressió humana, com a identitat, com a indústria, com a poder, com a dret, ... alhora que la cultura com és? Globalitzada? Tecnològica? Popular? O hi ha alta cultura?...Qui decideix què és cultura i que no?
Així que la de dimecres va ser una trobada on es va generar molt de debat. Gairebé cada vegada que la Carme o alguna altra persona del grup parlava sorgien idees distintes. P exemple en el llibre parla de la cultura de masses... per molts de nosaltres un programa de masses com podria ser “Salvamé” està lluny de ser cultura... però la Carme molt sàviament ens va fer reflexionar i ens va posar l’exemple de Shakespeare que ara és un autor de referència i en canvi en la seva època era justament un autor de masses.
Sigui com sigui aquest assaig és altament complex per parlar-ne en una sola sessió. I com sovint ens ha passat en les lectures proposades la trobada va ser molt enriquidora. Gràcies Carme!
