Ahir al vespre ens varem trobar al club DeLectura per parlar de Cinco horas con Mario de Miquel Delibes. La nostra conductora, Carme Callejon, ens havia passat tot d’informació addicional que ens va anar molt bé per entendre la novel·la. Us els deixem tot seguit:
Funcion de noche Lola Herrera i Daniel Dicenta (el seu exmarit) analitzen la seva vida en una espècie de pel·lícula documental que va ser molt escandalosa a l'època en què es va estrenar, l'any 1981
En la trobada d’ahir i va a ver clarament dos punts de vista: les persones que, per edat, varen viure d’alguna manera els referents que surten en la novel·la i les persones que no els tenen tant vívids. En els primers, la història els va remoure més intensament, la lectura o relectura – molts ja l’havien llegit fa anys enrere- els va fer somriure tot sovint i el varen viure o reviure com una crítica social. Pels segons va ser una lectura més existencial, és a dir, han viscut la lectura més com anàlisis de la condició humana (p exemple en la relació de parella Menchu/Mario)
En el que sí varem estar d’acord tots els presents va ser en els següents punts:
- Massa repeticions que el fan pesat. Amb menys hagués aconseguit el mateix efecte.
- El gran i ric vocabulari. Fa servir un castellà autèntic.
- El tractament que fa dels tòpics.
- I la construcció dels personatges que ens ha semblat molt correcta. Com sempre una trobada molt enriquidora.
.jpeg)
