Ahir vespre ens varem trobar a la biblioteca per comentar la novel·la “Nada” de Carmen Laforet. La conducció de la sessió va anar a càrrec de Carme Callejon.
En la sessió d’ahir la Carme ens va anar explicant la vida de Carmen Laforet i la seva obra. Ho va fer per mitjà d’imatges. En el començament semblava ben be com si ens estiguessin explicant una història molt ben trenada... a mica en mica cadascú de nosaltres va anar intervenint per fer la història més plena, molt amena.
Algunes de les aportacions que es varen recollir varen ser:
- Nada és la solitud. La devastació. El res.
- A Nada és descriu la ciutat de Barcelona des del sentiment. No descriu gairebé cap lloc físicament.
- Tot, protagonistes i ciutat, està desdibuixat. No descriu res en profunditat.
- És una novel·la que parla de la postguerra i està escrita dins de la postguerra. Això la fa única. No es pot classificar en cap moviment literari.
- Totalment apolítica. Segurament si no ho hagués estat no hauria prosperat de la manera que ho va fer.
- El narrador es testimonial. Es a dir, el narrador és en tercera persona però no ho sap pas tot. És un narrador que observa i parla d’allò que veu.
- Si Andrea és aquest narrador testimoni el protagonista principal és en Roman. Al seu voltant pivoten els altres personatges.
- És una novel·la femenina. Els motors narratius son dones: l’àvia, l’Andrea, Ena, la mare de l’Ena, la Glòria...
Per tot això i per molt més ens trobem davant d’una novel·la que “enganxa”. No se’ns fa estrany que guanyés al 1944 la primera edició del Premi Nadal. I que a dia d’avui es continuï reeditant.
Si mai us trobeu sense saber que llegir... us recomanem Nada de Carmen Laforet.
Un cop més, gràcies Carme!!!