Ahir vespre vàrem trobar-nos virtualment per
comentar Terra de caimans de Karen Russell. Ens va acompanyar el seu
editor en català, l’Aniol Rafel. La nostra súper conductora va ser la Carme
Callejon.
Abans que cadascú de nosaltres dones la seva
opinió la Carme va agrair, en nom de tothom, la presencia de l’Aniol a la
tertúlia. Tot seguit li va donar peu perquè ens poses una mica en situació de
la novel·la.
L’Aniol ens va explicar que Terra de
caimans va ser la primera novel·la que va editar Periscopi. Ara ja fa 12
anys. En aquell moment es varen donar un parell de circumstàncies un xic contradictòries
a nivell comercial: per una banda, en castellà, va ser editada per l’editorial
Tusquets i això va fer que el llibre tingues molta difusió. Per altra banda, en
català, sortia d’una editorial totalment desconeguda com era en aquells moments
Periscopi. Tot i això va tenir una bona acollida del públic.
Per què la va publicar Periscopi? Perquè era
tot una declaració d’intencions del tipus de literatura que es treballa des de
l’editorial. Es tracta d’una jove narradora força desconeguda. Amb veu pròpia.
En la seva literatura hi ha moltes capes. És lírica i conté molt nivell
simbòlic.
Com a curiositat ens comenta que Terra de
caimans va ser finalista dels premis Pulitzer en un any on hi va haver tres
finalistes i cap guanyador. Els jutges varen ser incapaços per decidir-se en
concret per cap de les tres.
A l’Aniol li agrada molt que la llegim. Ens
manifesta que li interessa conèixer la nostra opinió de lectors envers una
novel·la que ja porta uns quants anys publicada.
La Carme, que ja l’havia llegida fa anys, ens
comenta que ella no ha notat els pas dels anys. Justament ens diu que l’ha
gaudit perquè hi ha trobat nous detalls que en la primera lectura li varen
passar més desapercebuts. Les sensacions que li han arribat han estat força
similars que en el primer cop.
La resta de lectors estem força dividits. A
alguns els ha agradat i a altres gens. Tot depèn molt de si ens deixem o no
emportar per la imaginació o el realisme màgic que traspua.
Ens hem trobat amb una novel·la iniciàtica
que parla del dol, de la relació entre germans, de la relació pares i fills, de
la supervivència en un entorn hostil... És una crítica social que traspua exuberància,
lírica i que transmet la cultura vasta de l’escriptora.
Així doncs, segons l’experiència de cadascú,
n’hi ha que la recomanarien sense pensar-s’ho i altres no ho farien mai. Veure
les diferents opinions que genera una lectura és el que ens enriqueix a tots,
oi?
Gràcies Carme per fer-nos més rics en cada proposta lectora!