Dimarts ens vam tornar a trobar el club dels Petits Lectors. El primer que vam veure és que hi ha hagut canvis. Hi havia una nena i un nen nous, guai! però, oh! de moment no vindran més un nen i una nena que ja eren de la colla.
Havíem llegit Els cinc altra vegada a l’illa de Kirring, de l’Enid Blyton, una escriptora que feia furor fa uns quants anys. A nosaltres no ens ha impressionat massa. La majoria, la veritat, no el recomanaríem tot i que tampoc l’hem trobat horrible. Ei! Però alguns si que el recomanaríem, eh! És un d’aquests llibres que els has de llegir fins al final perquè sinó no comprens el que es va explicant a la novel•la. Però si arribes fins al final, aleshores tot té sentit i pots lligar unes coses amb les altres i trobes que és genial.
Per llegir per la propera trobada la Sessi ens ha donat un llibret molt prim, perquè diu que anirem atabalats entre els exàmens, el final de trimestre i els assajos pels pastorets. Gràcies Sessi, muac, muac! És un llibre de poesia, A compàs dels versos, de la Joana Raspall, de qui ja n’hem llegit coses a l’escola, fins i tot hem après una cançó amb la lletra d’una poesia seva. Tot el que hem llegit d’aquesta poetessa ens ha agradat, segur que el llibre també ens agrada. Però després la Sessi va i diu que a veure si ens aprenem una poesia de memòria, ui,ui! Ens ha semblat molt difícil, tot i que ella ens en ha recitat una de llarguíssima, i tota de memòria!
Bé, hem de deixar d’escriure que tenim molta feina a treballar el múscul de la memòria, quina feinada! una poesia de memòria! I això com es fa? En triarem una de ben curteta, hihihi!
