Ahir al vespre ens varem trobar a la biblioteca per parlar de l’obra de Svetlana Alexiévich. Va conduir la tertúlia la Carme Callejon.
Parlar de la literatura de l’Svetlana Alexiévich fa que parlem, inevitablement, de l’energia nuclear. De com funciona, de quins beneficis ens aporta i de quins problemes se’n deriven quan passen accidents com el de Txernòbil (ahir va fer 30 anys!)
També implica veure una altra manera d’escriure diferent al que estem més acostumats. Original. Doncs ella, com a periodista que és, fa una barreja entre aquest i la literatura.
Així, en el moment de llegir aquest llibre, ens trobem davant de diferents reptes: la lectura en primera persona, fragments d’història, testimonis de persones que van viure de primera mà tot el que va passar a Txernòbil, mini històries que comencen i acaben en cada capítol. Tot en el llibre suposa un esforç!, però val la pena fer-lo... perquè com diu la Carme “una lectura la trobes bona quan et sacseja. Quan un cop acabat el llibre saps més coses que no pas abans de començar-lo”... i aquest és així.
A mida que la tertúlia anava avançant ens anem fent més i més preguntes: va actuar correctament l’Estat rus? Qui ha respost davant d’aquesta tragèdia? Era necessari l’ocultació de la informació? O era/és un tret dels països comunistes? Si això hagués passat en algun país europeu s’hauria actuat igual? O en general n’hauríem sortit més perjudicats? Com està ara el tema? Quins són els països amb més centrals nuclears? Quines mesures estan prenent? Com afecta la radiació en les plantes? ... Ens genera tants i tants dubtes i interrogants que acabem afirmant que aquest llibre hauria de ser de lectura obligatòria.
Parlem i parlem molt i molt més. Surten altres temes. Molts. Ens passa l’estona que ni ens n’adonem. Ens enriqueix el diàleg entre uns i altres.
Gràcies Carme!
