Ahir vespre ens varem trobar per parlar de l’obra de
Millhauser i sobre tot de la novel•la
Martin Dressler. La conductora del club, la Carme, com sempre va dinamitzar molt bé la tertúlia.
Molts de nosaltres varem descobrir a Millhauser per primer cop i és que no té massa obres traduïdes a l’espanyol. Tot i que a EEUU és una persona altament reconeguda malgrat el seu hermetisme en concedir entrevistes, recollir premis o explicar res de la seva persona.
La tertúlia d’ahir va estar marcada per anar estirant fils que ens portaven a altres lectures. Així, un dels primers comentaris que sorgeixen en la tertúlia és que llegint Martin Dressler hem retrobat a Gabriel Garcia Marquez o, en la seva creació del món dins del món ens reporta a Borges. I com no, l’hem comparat amb l’actual president dels EEUU, Donald Trump.
I és que, tal com ha passat amb Trump, el personatge Martin Dressler. Historia de un soñador americano és una de les moltes mirades que pot tenir el somni americà. En aquest cas, persona sense gaire mitjans que gràcies al seu esforç aconsegueix l’èxit en totes les empreses que es proposa... o no. Doncs, pel que fa a la novel•la que comentem no tot i que no tot són flors i violes.
Justament pensem que per l’evolució de la trama va guanyar el premi Pulitzer al 1997.
A aquest premi no li importa tant l’estil com que reflecteixi la vida americana. És una mena d’elogi cap al seu modus vivendi, però tal i com la Carme ens assenyala, els americans són molt autocrítics. Tant en literatura com en cinema.
I això ens porta a parlar de
Ciudadano Kane d’
Orson Welles o de
Érase una vez en América (One upon a time in America) de
Sergio Leone. L’una perquè els dos personatges acaben iguals – dins el film hi ha moltes altres similituds- i l’altra perquè ens descriu vivament el procés de creixement de l’arquitectura a Nova York.
Parlar de pel•lícules ens porta a parlar d’altres narratives:
Les bostonianes de
Henry James o
Besar el vellut de
Walters Sarah; la
Pastoral americana de
Philip Roth;
En un lloc segur de
Wallaxce Stegner;
Llibertat de
Jonathan Franzen
o
Matar un rossinyol de
Haper Lee.
Totes elles tenen en comú que parlen de la vida americana. Amb les seves virtuts i els seus desencants.
Evidentment també varem parlar de més punts de la novel•la. Per exemple de la narrativa que empra, de les descripcions, de la publicitat, del reflex històric d’un moment concret, de la grandiloqüència de l’arquitectura i de la minuciositat dels detalls, dels personatges i del seu modus vivendi, de les sensacions que ens ha produït, de la ironia de l’autor...
En fi, ha estat una novel•la que ha donat molt de joc i ens ha obert la mirada cap a altres lectures. Gràcies Carme
Recordar-vos que el següent llibre que llegirem és Espiritu festivo de Roberston Davis. Ens trobarem a la biblioteca el dimecres 14/12/16 per parlar-ne.
