Ahir al vespre ens varem trobar al Club DeLectura per comentar
El carrer estret de Josep Pla. Ens va acompanyar en la tertúlia un gran especialista en l’obra de Pla, el catedràtic
Xavier Pla. En Xavier és filòleg i Professor de la Universitat de Girona, Director del Departament de Filologia i Comunicació i Director de la Càtedra Josep Pla, per tant quan diem que és un especialista de l’obra de Josep Pla ho diguem amb raó.
Xavier ens va fer una “posada en escena” sobre Josep Pla com a persona i com a escriptor. Ens va parlar de la seva obra en general i de El carrer estret. Ens va explicar infinitat de característiques de Pla, entre aquestes que Pla seguia la teoria del mirall. Per ell, que només mirava el que passava al seu voltant, només escrivia allò que quedava reflectit en el mirall.
Alhora, ens va fer participar activament en la tertúlia, fent-nos preguntes, i contestant-nos activament. Ens va llegir en veu alta algun fragment perquè ens adonéssim de què havia dit Pla i què és el que es podia realment interpretar.
Una de les moltes reflexions que varen sorgir arrel de les seves lectures va ser que a Josep Pla li interessaven les persones senzilles – ell en deia ordinàries i no pas en sentit despectiu, sinó en sentit que no eren extraordinàries- planeres, anodines. Li interessa fer visible allò invisible, fer que allò banal es convertís en especial i singular.
En Xavier ens va fer adonar que en El carrer estret no hi trobem – tot i que està ambientada entre el 1949 -1950- cap referència a la guerra. I alhora ens va llegir un petit fragment on parla d’una fonda on en un moment concret s’hi mengen pardals... i aquest fet sí que ens situa en un moment de fred, de penúries, de postguerra.
Amb tot això, el que ens va transmetre en Xavier va ser que Pla era una persona contradictòria. Tant en els seus escrits com en la imatge que es va construir de si mateix. De fet, tant popular que va ser de cares a la galeria a hores d’ara no es sap gairebé res de la seva vida privada.
En la tertúlia Xavier Pla no hagués acabat mai d’explicar-nos i esplaiar-se en l’obra de Pla.... ni nosaltres d’escoltar-lo. Se’l veia content, gaudint del moment i realment ens va oferir una reunió molt enriquidora.
Des d’aquest raconet li donem les gràcies per haver vingut, i també a la Carme i a l’Ateneu per fer-ho possible.
En quant a la lectura de Josep Pla, estic convençuda que els que varem ser a la trobada, a partir d’ara ens el llegirem amb més precisió... potser buscant que és el que realment va veure el mirall de Pla.
