Per a la majoria ha estat un llibre lent. Molt lent. I malgrat aquesta lentitud, per a molts de nosaltres ha estat gratificant perdre’s entre les descripcions. Per altres ha estat una “tortura” perquè volíem saber quin seria el desenllaç. I parlant de com acaba el llibre, a alguns ens ha decebut i a altres ens ha semblat que el final no podia ser d’altra manera.
La Carme ens fa adonar, entre molts altres imputs, que novel•la està basada en dos equivocs: el primer en el que el protagonista confon a la criada per a una noia benestant i el segon en què la Teresa confon al pijoaparte amb un obrer polític. I de com aquest dos malentesos vesteixen la trama de tota la novel•la. Interessant.
Per altra banda, entre tots despullem als personatges que considerem estan molt ben construïts. No són plans, tots tenen més d’una cara. De fet Marsé no ens els descriu, sinó que el lector els va construint gràcies als detalls que l’autor fa de l’entorn.
Parlem dels paral•lelismes que hem trobat amb la realitat. D’altres les lectures que ens hi fan pensar. De l’autor, la seva personalitat i de com aquest va tenir problemes amb la dictadura arrel d’aquesta novel•la...
En fi, va ser una tertúlia molt amena. En part per tot el que se’ns va descobrint de la veus del tertulians i en part per la multitud de converses creuades que es succeeixen.
Gràcies a tots i totes per venir i compartir les vostres veus. Gràcies pel retrobament d’aquelles persones que feia molt temps que no havien pogut venir. Gràcies a les noves incorporacions. Gràcies a la Carme per conduir un any més el club DeLectura. I Gràcies a l’Ateneu per fer-ho possible.
