Va ser un acte íntim on l’artista va estar acompanyada o bé per persones que pertanyien al seu cercle d’amistats o bé eren persones que formen part de la Vall, o bé que complien les dues facetes alhora. La qüestió és que la majoria d’elles eren persones relacionades amb el món de l’art i per tant, podríem dir que nexe comú era el seu interès per la creativitat.
Amics i coneguts varem escoltar amb atenció les petites confessions que molt de mica en mica va anar desengranant la Núria referent a aquest treball.
Confessions que varen anar des del motiu que l’ha portat a presentar aquest llibre d’artista de la manera que ho ha fet a la nova evolució que prendrà (fins ara dona-aigua a una nova faceta de dona-ocell) passant per explicar-nos que es tracta d’una obra que reflecteix la seva personalitat més profunda i que per aquest motiu li costa de parlar-ne.
O bé explicant-nos que no hi ha una finalitat directa o final sinó que pretén ser un deixar-se anar on cada persona pugui interpretar allò amb el que es senti identificat.
Finalment dir que va haver-hi moments intensos on persones desconegudes entre elles varen quedar lligades a través del fil de la creació.
Gràcies Núria!
Us deixo amb un parell d’imatges:
