.jpeg)
El passat 20 de juliol, al vespre, vàrem tenir la darrera sessió del club DeLectura. Va ser una cloenda de temporada molt i molt especial per diferents motius:
La novel.la a comentar.- una possible visió de com es va gestar Hamlet de Shakespeare a partir de la mes q possible vida de la seva dona Agnès.
El lloc .- el pati de la rectoria de Cartellà i seu de l’Ateneu.
La companyia.- immillorable au rapinyaire inclosa😉
La presentació.- aquesta vegada a càrrec de la Isabel. Ens va llegir les seves interpretacions de la novel·la i ens va fer gaudir moltíssim amb un power point des d’on ens va anar explicant els diferents indrets que surten a la novel·la.
Li hem demanat a la Isabel que ens passes el seu treball i us el deixem tot seguit...
Tot i que aquí ja es pot veure la passió que la Isabel hi ha posat us haig de dir que ahir ens va fer emmudir a tots/es... Moltes gràcies!!!
La Isabel ens va explicar:
"Tot i la fal·lera que tinc per la lectura, em costa molt rellegir llibres però amb Hamnet vaig tenir claríssim que el volia tornar a llegir per dos motius: un perquè Shakespeare és una de les meves debilitats i l’altre perquè està escrit de tal manera que t’atrapa i et sedueix des de la primera pàgina. Sense que te n’adonis, la Maggie et fa viatjar del present al passat, moments diferents en la vida de Shakespeare sense mai anomenar-lo pel seu nom, ja que el protagonista no és ell sinó, indiscutiblement la seva dona Anne o com ella diu Agnes Hathaway. Certament, el que Shakespeare ha representat per a la llengua anglesa i per a la literatura universal és inqüestionable però aquest no és un relat del dramaturg Shakespeare, o del que va representar, és un retrat de l’home, del que pensa, del que sent, del que el fa vibrar, del que el fa ser qui és.
Primer de tot destacaria les descripcions tan acurades que l’autora fa dels llocs, tant de Hewlands i els seus voltants, com d’Stratford i els seus carrers, els seus habitants, els seus treballs, les feines de la casa, el paper que tenia cadascú…la vida que passa i com passa. Com en aquests fragments:
“El soroll dels carretons, els cavalls, venedors, gent cridant-se els uns als altres, un home carregant un sac des de la finestra”
“L’olor de casa els avis és sempre la mateixa: una barreja de fum de la llenya, llustre, cuir, llana”
Hamnet és distreu amb tot, el món és sensorial: olors, colors, sorolls (l’olor del fenc, el soroll de les peülles)
Com descriu la mort de Hamnet, l’últim sospir com si s’ajagués a la neu.
També en destacaria uns quants temes importants:
- La societat britànica és classista: cadascú té el seu lloc i la seva tasca.
- Llegir i escriure estava reservat als nois però no era obligatori, només si eres de classe benestant i ells ho són per això tenen una casa amb diferents parts: galliner, rentador, cerveseria. Ell és un transgressor i n’ensenya d’amagat a la seva germana i a la seva dona
- La pesta bubònica no només descriu els símptomes sinó d’on ha vingut i com ha arribat a Stratford.
- El dol: la mare deixa de ser ella, els vetlla el son a les filles, no escombra, no cuina, abandona l’hort de les herbes, va a la tomba cada diumenge, Ha perdut el nord i l’esma, busca el seu fill es nega a què hagi marxat per sempre. El pare escriu comèdies o obres històriques per no pensar en el seu fill però li corseca l’ànima, el busca entre el públic i finalment, fa l’únic que sap i pot fer: canviar-se els papers amb el fill i fer-lo reviure.
Un altre punt fort per a mi és el retrat dels personatges:
- Agnes és una ànima lliure, intuïtiva, especial, té fama d’estranya, peculiar, fetillera, com la mare que era un esperit del bosc ( la mare es diu Rowan: sorbus, moixera de guilla ) fuig amb la ment com Hamnet. Té una comprensió i una entesa especial amb la natura, les abelles , el xoriguer. No li importa l’aspecte físic, les convencions de roba, si ha de dur el cap tapat… pot veure l’ànima, l’essència de la gent i és bona remeiera. Quan mor el pare es converteix en una Ventafocs. Quan el tutor de llatí i ella es coneixen s’atrauen, ella necessita sentir-se estimada, que la toquin amb devoció, amb tendresa. “T’estimo perquè veus el món com ningú més el veu”
- Es volen casar perquè es van fer una promesa l’un a l’altra, tots dos. Són com les dues meitats d’una nou, un sense l’altra és incomplet.
- És una rebel, el do d’endevinar i predir no és cristià i ella no hi creu en l’església, hi va per obligació però sense participar-hi perquè quan et mors no hi ha res, la terra, el cos. Té un desengany i un desencís.
- Ella l’empeny fora, sap que necessita treballar però és tot cap, li cal posar distància amb el seu pare.
- Avi és un alcòholic i un maltractador agressiu, un estafador: sol a la sala d’estar amb les cortines corregudes i el got a la taula. El pare l’adverteix que n’ha de fugir perquè no tocarà les seves germanes però a ell sí. A més és masclista: el pica amb la copa i li diu Crying like a little maid? You’re as bad as your father.
Per mi, el gran mèrit de la Maggie és el de saber crear una història creïble, factible que anava veient com si fos una pel·lícula en la meva ment per donar-me a conèixer un home, una dona, unes relacions familiars basant-se en el poc que es coneix pels arxius històrics."
La mateixa Isabel ens va anar comentant el video anterior. Us deixem algunes de les seves notes:
- Londres era una ciutat efervescent a les acaballes del segle XVI. En 50 anys havia doblat la població a 200,000 habitants i en el mig segle següent la tornaria a doblar per a convertir-se en la ciutat més gran d’Europa. Bullia d’activitat i qui volia triomfar anava a Londres, les companyies de teatre ambulants, també.
- Les lluites d’ossos, de gossos, de galls
- Els jocs de taula com els daus o les cartes i el teatre també, formava part de les distraccions del moment. Per a uns era una distracció i per a d’altres un perill: La reina havia prohibit les funcions amb contingut polític i religiós i les companyies havien d’obtenir llicència per actuar. Tot i així, l’església es queixava que el teatre era més popular que la missa i considerava que empenyia la població a la deixadesa i corrompia les seves ànimes. Va ser així com va aconseguir que el govern prohibís les representacions a l’interior dels murs de la ciutat.
- Com que no sabien llegir, s’hissava una bandera per avisar que a la tarda hi hauria representació: a la 13h o a les 14h. Blanca si era comèdia, porpra si era una obra històrica i negra si era una tragèdia.
