2025_05 Cloenda de la temporada del club de lectura infantil dels dimarts

Aquesta ha estat una trobada molt divertida, perquè hem fet una manualitat. Hem construït un petit objecte per recordar-nos quan bé ens ho hem passat essent membres del club de lectura. Hem fet un imant per enganxar en una superfície de ferro amb el logo del club, l’hem pintat i l’hem enganxat sobre una peça de goma eva pel davant i pel darrera hi hem enganxat un tros d’imant. Ha estat molt divertit llençar-los contra l’estanteria i veure com s’hi enganxaven, ha, ha, ha! 

Hem comentat els llibres que hem llegit. Tots “anaven de” o eren contes tradicionals, però no tothom els ha pogut llegir, hi ha hagut qui, per si de cas li feien por, no els ha tocat. Això ens ha ajudat a comentar que no cal tenir vergonya de tenir por, que és una cosa molt normal, que hi ha molta gent que en té, els grans també, por de les històries, de pel·lícules, d’imaginacions que es tenen… 

La nostra conductora ens ha donat una guia de lectures per si tenim ganes de llegir, perquè avui és el darrer dia que ens trobarem aquest curs. Algú de la colla ja n’havia llegit algun de la guia i resulta que ens els han recomanat perquè els hi han agradat molt. 

I després ens hem abraçat, ens hem fet un petó, ens hem desitjat un bon estiu i fins el proper curs!

 

2025_05 Cloenda Temporada club de lectura per a infants de cicle superior d’ensenyament primari

Avui ha estat, potser, el dia més divertit de tot el curs de Club de Lectura. I si no us ho creieu mireu les fotos i us en adonareu. 

Hem enretirat totes les taules al fons de la sala per tenir força espai i hem estat llegint i fent teatre!!! 

Bé, també hem fet una petita manualitat de record d’aquest curs que hem passat essent membres del club de lectura. Hem fet un imant per enganxar en una superfície de ferro amb el logo del club, l’hem pintat i l’hem enganxat sobre una peça de goma eva pel davant i pel darrera hi hem enganxat un tros d’imant. 

I també hem estat comentant una guia de lectures que ens ha donat la nostra conductora per si tenim ganes de llegir, perquè avui és el darrer dia que ens trobarem aquest curs. Ens els ha comentat i de segur que en triarem uns quants per llegir aquest estiu. Bé, en plegar ja hi ha hagut qui ja se n’enduia a casa algun.

I sobretot, hem estat llegint i fent teatre!!! 

I després ens hem abraçat, ens hem fet un petó, ens hem desitjat un bon estiu i fins el proper curs!

 

2025_05 Trobada del Club de Lectura per a joves d’ESO

Avui13/05/25 en reunir-nos, ens hem trobat que una de les nostres companyes no havia llegit la novel·la que havíem quedat en llegir. Mecatxis! Perquè les altres ens moríem de ganes de comentar-la. Pel poc que hem anat comentant, la que no l’havia llegit, ha començat a tenir-ne moltes ganes d’haver-la llegit, així que, per no fer-li “spoiler” no hem comentat el llibre a fons. Però pel poc que hem comentat ha quedat clar que és una gran novel·la d’allò més recomanable. Ah! si, és Elatsoe, de Darcie Little Badger, no us la perdeu. 

També hem fet una petita manualitat com a record d’aquest club de lectura per a joves d’ESO. Ens ha agradat tant que ens han quedat ganes de continuar el curs que ve. 

Després, la nostra conductora, ens ha donat uns fulls amb propostes de lectura per aquest estiu, o per quan vulguem, és clar, amb dues adreces web perquè puguem triar llibres d’un catàleg que hi ha a la xarxa, son aquestes:

Adreça 1

Adreça 2

Com que un dels llibres que ens ha recomanat és El mur que ens separa de Dan Smith, hem estat comentant aquest fenomen dels murs que a vegades s’han construït en una sola nit, com el mur de Berlin, o el mur que va aixecar Israel contra els palestins, o els que els espanyols han aixecat a Ceuta i a Melilla i d’altres. Ha estat molt interessant. 

I després ens hem abraçat, ens hem fet un petó, ens hem desitjat un bon estiu i fins el proper curs.

 

2025_04 6a trobada del Club de Lectura per a infants de cicle mitjà d’ensenyament primari

Que bé, dimarts, dia de club de lectura! Abans de que sigui l’hora ja comencem a asseure’ns al voltant de la taula. 

En lloc de començar compartint el que hem anat trobant dins dels llibres que hem estat llegint a casa, avui hem començat ficant el nas en els llibres que llegirem per la propera trobada. Són aquests: 

Dos àlbums il·lustrats i una novel·leta de… por i riure a la vegada! 

Després hem estat comentant els llibres que hem estat llegint a casa, Per un botó, de Carles Cano i il·lustrat per Joma, Tres germanes lladres, d’Elena Odriozola i Un niu de problemes de Terence Blacker il·lustrat per Tony Ross. Tots tres llibres ens han agradat força, perquè són molt divertits. 

L’àlbum il·lustrat Per un botó ens ha ben sorprès força per la manera com està escrit el text, D’esquerra a dreta, de dreta a esquerra, cap per avall, quin embolic tan divertit!. Sort d’en Sherlock Fox, que si no , per culpa d’un botó, una mica més i s’organitza una guerra mundial. 

A Tres germanes lladres ens ha fet molta gràcia veure com una de les germanes Rocamora acaba robant-li tot al seu veí de mica en mica, les gallines, els conills, les cols, les vaques, les pastanagues… Això ens ha sembrat el dubte de com és que, malgrat tot, acaben per ser pares d’una petita lladregota. Si, si, lladregota com sa mare, com les tietes, com les àvies… que el primer que fa és robar-les-hi a totes el cor. 

Un niu de problemes és una novel·la d’una sèrie sobre la Serafina, mig màgica, mig bruixa, mig fada. En aquest episodi fa de mestra a la classe més difícil d’una escola. Al final de la història la classe de tercer, la seva, acaba estimant-la molt i essent la millor del centre. Després de llegir el llibre hem decidit que ens encantaria tenir una mestra com ella. 

I si no ens hem mort de por i de riure llegint el que llegirem a casa, fins la propera trobada!!! 

2025_04 7ena trobada del Club de Lectura per a infants de cicle superior d’ensenyament primari

Ja torna a ser el dijous de la trobada del Club de Lectura. Fantàstic! Abans de l’hora per trobar-nos ja comencem a entrar a l’aula i és que ens ho passem molt bé. Sempre són trobades divertides i profitoses. 

A casa hem estat llegint Objectiu: la Lluna, un dels àlbums del prestigiós creador del personatge Tintín, en Georges Remi, més conegut com a Hergé (“Her” per la r de Remi i “gé” per la g de Georges). El curs passat vam llegir Tintín al Tibet que ens va agradar moltíssim a tota la colla, però el que hem “llegit” aquesta vegada no tant. “Llegit” entre cometes perquè hi ha hagut qui no ha passat de la tercera pàgina. Què per què? doncs perquè han considerat que la font de la lletra era massa difícil de comprendre. Quan després la nostra conductora ens ha anat fent fixar en les pàgines del llibre que no hem ni mirat hem vist que només observant les il·lustracions ens ho hauríem passat divertit: en Milú fent de les seves i prenent xampany, el capità Haddock fent les seves ximpleries, en Tintín assetjat per una colla d’ossets, en Dupond i Dupont fent com sempre el ridícul… i així amb la conductora ens ho hem passat molt bé!

Per la propera trobada Quiquiriquic, de la Núria Llunell, una obra de teatre divertidíssima. Ja ens hem repartit els papers. Quan ens tornem a trobar el mes que ve intentarem representar-la encara que sigui a bocinets. Estem que no ens aguantem de ganes de tornar-nos a trobar!

 

2025_04 7a trobada del club de lectura de CM1

Avui, tot i que els tres llibres que ens vam emportar a casa eren de por, ens ho hem passat pipa! 

Imagineu-vos, per començar La cambra prohibida de Itziar Ezquieta, és un conte de por procedent de la tradició popular castellana que coincideix en alguns aspectes amb el Barbablava de Perrault. Després L’oncle Llop de Xosé Ballesteros i il·lustrat per Roger Olmos, un conte tradicional italià de final inesperat (el llop es menjarà la impertinent de la Carmeta). I per acabar-ho d’arreglar Qui es menjarà la ventafocs? de Francesca Simon i il·lustrat per Tony Ross, un relat d'humor amb els personatges dels contes clàssics en el que el dolents (l’ogre, les germanastres, el llop, la bruixa...) volen menjar-se dels personatges bons (els tres porquets, la Caputxeta, la Ventafocs, la Bella Dorment...) però la cosa, per sort, els surt malament, uf! 

I tot i que eren de por i que ens han fet por - a algú més que altres- hem estat d’acord, gaire bé per unanimitat, que ens han agradat tots tres. Fins i tot hi ha hagut qui ha dit que Qui es menjarà la ventafocs? és un dels millors llibres que ha llegit mai. 

Si que eren una mica estranyes les il·lustracions de L’oncle Llop, però s’hi veien moltes coses si les observaves bé, i això ens ha agradat molt. 

Les il·lustracions de La cambra prohibida, també demanen ser ben observades, expressen més coses de les que veus només mirant per sobre. 

Ha estat interessant explicar entre la mainada que coneixíem el conte de Barbablava a qui no el coneixia. 

Per la propera trobada un de riure i un recull de contes, fantàstic!

 

2025_04 Trobada del club de lectura joves

Aquesta vegada, la nostra conductora, ha pogut venir, ja només porta una crossa per ajudar-se a caminar. Que bé que hagi pogut estar amb nosaltres! 

Ens vam emportar dos llibres per llegir a casa. Un era aquest: 

Potser si que el contingut és interessant, però no ho sabem del cert. Les il·lustracions ens van tombar enrere i se’ns van treure les ganes de llegir-lo, de veritat, les hem trobat horribles. 

L’altre llibre era aquest: 

Tal com diu el seu títol, és una meravella de llibre. Va d’un noiet, en Ben, que enyora una mare que se li acaba de morir i un pare a qui mai no va arribar a conèixer i que, ell ni ho dubte, és viu. I també va de la Rose, una noieta sorda fascinada per una actriu misteriosa de la qual col·lecciona fotografies i notícies. 

En Ben troba, a l’habitació que havia estat de la seva mare, una pista que està convençut que podria portar-lo fins al seu pare. Un accident el tornarà sord. La Rose es fixa en un titular de diari que està convençuda que la portarà fins on vol arribar, fins a l’actriu misteriosa. Misteriosa per nosaltres que llegim el llibre, no pas per ella, però com que és sorda i no ha après a expressar-se no ens ho pot explicar. 

A primera vista, la història den Ben i la de la Rose semblen dues trames independents. La d’ell explicada només amb paraules i la d’ella, només amb dibuixos. Però a mesura que el llibre avança, les dues històries s’entrellacen, es fonen i es converteixen en una de sola. Un relat sobre l’amistat, la vida, la mort, l’univers... i altres meravelles. 

El que més ens ha sorprès i ens ha agradat moltíssim és que dues històries que comencen amb una diferència d’anys acaben totes dues a l’hora. En la vida d’en Ben només ha passat menys d’un any, en la de la Rose uns seixanta. Llibre molt recomanable. 

I a la propera trobada… una d’indis! Bé, la protagonista és lipana apatxe. Elatsoe de Darcie Little Badger. La novel·la és una combinació de misteri, fantasia, terror i mitologia. Promet!

 

2025_03 5a trobada del club de lectura de CM2

Aquest dimarts passat teníem moltes ganes de trobar-nos. Ens moríem de ganes de poder explicar tot el què havíem trobat dins dels àlbums il·lustrats que ens vam endur per llegir a casa. Però aquesta vegada hem començat la trobada al revés, primer hem fet una ullada als llibres que ens emportarem i després hem comentat els que ja ens havíem endut. 

Ens emportarem Per un botó, de Carles Cano i Joma (Josep Maria Rius), un llibre premiat per l’Hospital Sant Joan de Déu. També ens en durem Tres germanes lladres, de Txabi Arnal Gil i Elena Odriozola Belastegui, una il·lustradora de renom internacional. I, per últim, Un niu de problemes, de Terence Blacker il·lustrat per Tony Lee Ros. Tots tres prometen d’allò més. 

I ara, els que hem llegit a casa. Havíem de trobar a quines pàgines de El conte dels dos ratolins, de la Ruth Brown, l’autora s’havia inspirat en les obres de Giuseppe Arcimboldo, el pintor italià del segle XVI. Ha estat divertit buscar-les. De fet, el mes passat, abans d’anar-nos-en cap a casa, hi havia qui ja les havia trobat 😉! Aquest àlbum il·lustrat amb peces mòbils ens ha agradat molt a tota la colla. 

El príncep feliç, un llibre que Jane Ray, gran autora i il·lustradora, va adaptar a partir d’una conte de Oscar Wild, també ens ha agradat molt. Hi havia qui ja l’havia llegit, però no li ha importat gens tornar-lo a llegir, és d’aquells llibres en que sempre hi descobreixes coses noves. El final del conte és trist, però: per què ha de pagar la pobre oreneta els excessos en vida del príncep? La darrera pàgina no l’hem acabat d’entendre: què hi pinta l’àngel? L’haurem de tornar a llegir més endavant.

Heu llegit Marduix? Doncs, ho heu de fer. Nosaltres ja ho hem fet. És d’un conegut internacionalment, premiat (Creu de Sant Jordi entre d’altres) i prolífic (més de 110 llibres publicats) autor català, Enric Larreula i Vidal. Hem parlat molt sobre aquest llibre, té molt de suc! Hi ha hagut algú de la colla que pensa que és el millor llibre que hagi llegit mai. 

I ara… fins aviat!!!

 

2025_03 6a trobada del Club de Lectura per a infants de cicle superior d’ensenyament primari

Normalment, en les nostres trobades del Club de Lectura primer parlem del llibre que hem llegit i després del que ens emportarem a casa per llegir. Però avui ho hem fet al revés, primer la nostra conductora ens ha presentat la propera lectura. Serà un llibre d’en Tintín, el de Objectiu: la Lluna de l’autor belga Hergé. Tot i que durant tot el curs estem pendents a veure quan ens tocarà el còmic, quan hem vist que era d’en Tintín ens hem queixat 😕. Però a mida que anàvem parlant-ne semblava que potser sí que ens agradarà. De fet, així que ens els hem repartit per endur-nos-els ja estàvem obrint-los i començant a mirar-nos-els. Segur que quan ens tornem a trobar haurem canviat d’opinió i tindrem ganes de llegir-ne més de còmics d’en Tintín. 

A casa hem estat llegint Contes terrorífics sobre ogres, diables, fantasmes i altres criatures màgiques escrit per Martin Waddell i il·lustrat per Tony Ross, un llibre amb catorze contes de procedència, sobretot, irlandesa. Ens ha agradat moltíssim, alguns contes més que els altres, però és un llibre que no té desaprofitament. I les il·lustracions són boníssimes, algunes ens han agradat moltíssim. Fins i tot algú ha dit que se l’hauria tornat a llegir si hagués tingut més temps😃. I això que quan ens el van entregar per llegir-lo vam pensar que era massa gruixut i que no ens el podríem acabar. 

Un dels contes no l’havíem acabat d’entendre però entre tots l’hem anat explicant de mica en mica i aleshores ja l’hem entès bé. També se’ns feien estranys els noms anglesos dels personatges, però hem trobat una solució: quan els veiem escrits en el text els canviàvem per noms que ens agradessin dins dels nostres caps, a que és bona idea!?

 

2025_03 6 ena Trobada del Club de Lectura per a joves d’ESO

Quin greu, avui hem hagut de fer la trobada via internet, una vídeo trucada. I és que la Sessi, la nostra conductora, encara no pot caminar (us en recordeu que es va trencar una cama?) i la persona que l’havia d’acompanyar a la biblioteca ha tingut un petit accident amb el cotxe (sense greus conseqüències, eh!) i no ens la pogut portar.😓

Ja sabeu que hem estat llegint la novel·la L’evolució de la Calpurnia Tate de la Jakeline Kelly i els còmics que la Daphné Collignon ha escrit i il·lustrat basats en aquesta novel·la. Bé, alguna de nosaltres no ha llegit la novel·la, només els còmics, però, sabeu? després dels comentaris que hem estat fent tot estudiant els llibres se l’ha tornat a endur a casa, li sabia greu haver-se’l perdut! I és que, com acostuma a passar sovint, la novel·la parla de moltes coses que al còmic és difícil d’expressar.

Hem comentat alguns aspectes del caràcter de la Calpurnia que ens han agradat molt, com la seguretat, la valentia i l’autoestima que té. Hem parlat de la sort que té de tenir un avi que l’entén, l’ajuda, l’escolta i l’engresca en les seves ambicions i els seus desitjos. Hem deduït que la gent com ella se sent persona, ni home ni dona, persona. Ens ha agradat el seu costat conciliador, com sap resoldre les situacions difícils que se li presenten evitant els problemes. 

Ens han sobtat molts aspectes de la vida de les dones que van viure als anys en que transcorre la història de la novel·la, finals del segle XIX i principis del XX. També hem vist les traces deixades per l’esclavitud. 

Aquesta noia, la Calpurnia Tate, ens ha agradat molt i la novel·la toca tants temes que no te l’acabes mai. 

A casa ens hem emportat Operació biquini de al Julia Barceló i la Camille Vannier i Meravelles : una novel·la amb textos i imatges de Brian Selznick, l’autor de La invenció de l'Hugo Cabret, un llibre que ja havíem llegit en cursos anteriors. Haureu d’esperar a la propera trobada per saber si són interessants 😁

 

2025_02 5a trobada del Club de Lectura per a infants de cicle mitjà d’ensenyament primari

Avui ha estat una bona trobada, perquè tenim dos membres nous al nostre club de lectura. I, a demés, la Sessi, la nostra conductora, ha pogut venir, amb cadira de rodes perquè encara té la cama enguixada, però no li havíem de parlar a través de la pantalla de l’ordinador, què bé! 

Hem estat comentant els llibres que hem estat llegint a casa, El conte dels dos ratolins, de la Ruth Brown, El príncep feliç, de la Jane Ray que està basat en un conte de l’Oscar Wild i Marduix, de l’Enric Larreula.

Tots tres ens han agradat molt, però El conte dels dos ratolins ens ha entusiasmat, és súper divertit i molt, molt bonic. A demés té algunes il·lustracions inspirades en el pintor Giuseppe Arcimboldo i hem estat mirant un llibre que parla d’aquest pintor i mirant les seves pintures. Ha estat molt interessant. 

Després hem estat imaginant què podríem fer, si fóssim ratolins com els del llibre, amb una molla de bolígraf, amb una goma d’esborrar, un trosset de roba, un clauet de penjar quadres, un clip per papers… era molt divertit.

Amb el llibre d’El príncep feliç hem estat pensant com s’hauria pogut evitat que l’oreneta hagués de morir ajudant al príncep. Tots hem estat d’acord en que si no hagués viscut en la disbauxa quan era viu, com feien ara els nobles del país, ningú hauria de viure en la pobresa i, per tant, el príncep no hauria hagut de demanar a l’oreneta que no marxés per poder-lo ajudar a repartir l’or que el cobria ni les pedres precioses que portava. 

Per cert, sabeu què és el marduix? Doncs, és una planta aromàtica que dona molt bon gust al menjar i cura algunes dolències. I sabeu qui era Marduix? Doncs una nena bruixeta que acaba essent la mestressa d’una botiga d’herbes remeieres. Marduix és una novel·la molt maca.

 

2025_02 4a trobada del Club de Lectura per a infants de cicle mitjà d’ensenyament primari

Què bé, la Sessi, la nostra conductora, ha pogut venir, amb cadira de rodes perquè encara té la cama enguixada, però no li havíem de parlar a través de la pantalla de l’ordinador, fantàstic! 

Hem estat compartint opinions dels llibres que ens vam endur per llegir a casa, Edison: dos ratolins a la cerca d’un tresor, de Torben Kuhlmann, Los rascacielos de Germano Zullo i Les trapelleries de l'Emil 1, de l’Astrid Lindgren. Tots tres llibres són súper-recomanables, no us els deixeu perdre. 

Alguns de nosaltres ja hem demanat en préstec algun llibre de la col·lecció de Edison: dos ratolins a la cerca d’un tresor, i és que té unes il·lustracions precioses i toca uns temes súper-interessants, com l’arribada a la Lluna, Einstein i d’altres. 

Los rascacielos és un àlbum il·lustrat dels divertits de veritat. Fa riure veure fins a quin punt pot arribar la tonteria de dos milionaris que competeixen per construir un gratacels més alt i maco que l’altre. No volem fer spoiler, llegiu-vos-el, que riureu! Ara que hi ha detalls d’aquests gratacels que no ens importaria que formessin part de casa nostra, com la piscina aèria, el telescopi del terrat, la sala del piano… 

I si encara us queden ganes de llegir i riure una mica més no us perdeu Les trapelleries de l'Emil 1. De fet hi ha 6 llibres editats amb les trapelleries d’aquest nen tan entremeliat. Aquest primer et fa pensar i comptar una mica en el primer capítol. 

 I ara, fins el mes que ve!

 

2025_02 5a trobada del Club de Lectura per a infants de cicle superior d’ensenyament primari

Avui, la Sessi, la nostra conductora, ha pogut venir, amb cadira de rodes perquè encara té la cama enguixada, però no li havíem de parlar a través de la pantalla de l’ordinador, fantàstic! 

Hem estat compartint opinions del llibre que ens vam endur a casa per llegir, El misteri de la tifa de gos abandonada, escrit per l’Anna Maria Cabeza i Gutés. És una novel·la curta, divertida i fàcil de llegir. Ens ha agradat força. Però si la comparem amb l’anterior que vam llegir, La invenció de l'Hugo Cabret, de Brian Selznick, veiem que són molt diferents. 

La que hem llegit ara és una lectura sense complicacions, en la que pots aprendre alguna paraula nova i riure. Ens ha fet pensar si el títol era el més adequat o no, perquè sí, la història comença amb una caca de gos, però gairebé tota la novel·la va d’uns gàngsters que segresten les iaies. 

En canvi, el llibre que ens vam emportar a la trobada anterior era una història a cavall entre la novel·la i l’àlbum il·lustrat, amb un tema basat en la història del cinema mut, amb una presentació que evocava una sala de cinema, amb personatges reals, vaja, un llibre molt complert i que ens va il·lustrar en més d’un aspecte. 

La propera lectura va d’ogres, monstres, fantasmes… estem que ja ens llegim a sobre, ha, ha, ha!!!

 

2025_02 Club de Lectura per a joves d’ESO. 5a trobada.

Aquesta vegada, la nostra conductora, ha pogut venir, en una cadira de rodes perquè encara va enguixada, però ha estat amb nosaltres. Té una amiga, que és molt bona amiga seva, que ens l’ha portat en cotxe. Gràcies amiga de la Sessi! 

Hem estat comentat els llibres que hem estat llegint a casa, els tres primers toms de Els infants de la resistència, de Benoît Ers i Vincent Dugomier. Són còmics sobre l’ocupació de França per part del nazis durant la Segona Guerra Mundial. Ens mostra la determinació dels infants en un conflicte greu. Mentre l’anàvem comentant els llibres ens hem dit que nosaltres potser no seríem capaces de fer tot el que s’atreveixen a fer els infants protagonistes d’aquesta col·lecció de llibres. També hem vist que aquells infants eren més forts del que som nosaltres, perquè ells, des de ben tendres, ja treballen ajudant a la granja dels seus pares. 

Hem estat parlant del per què hi ha guerres, què i qui les alimenta, de quines guerres coneixem. Em coincidit en que és horrible que hi hagi guerres i que qui les engega mai no són allà a primera línia del front, les bombes mai cauen damunt dels teulats de les seves cases. 

Després hem donat un cop d’ull als llibres proposats per la propera vegada que ens veurem, el març. Es tracta de L’evolució de la Calpurnia Tate, de la Jacqueline Kelly i de dos còmics que ha escrit i dibuixat la Daphné Collignon. Pel que ens han dit tant la Marisa com la Sessi, la novel·la és molt, però que molt maca, que val la pena que la llegim encara que no la puguem acabar. Es veu que els còmics estan bé però comparats amb la novel·la queden molt enrere. 

 I ara a llegir, que L’evolució de la Calpurnia Tate no és precisament un llibret prim.

 

2015_01 3a trobada del Club de Lectura per a infants de cicle mitjà d’ensenyament primari

Aquesta ha estat una trobada molt diferent de les altres. La Sessi, la nostra conductora, no ha pogut venir perquè s’ha trencat una cama, així que ens ha acompanyat la Marisa i a la Sessi la teníem en una pantalla d’ordinador en una video-trucada contestant a tots els nostres dubtes i fent-nos preguntes i explicant-nos el que no enteníem i afegint informació. 

La Marisa també ens ha ajudat passant-nos la cullera de fusta. Sabeu què és la cullera de fusta? És una cullera que, quan la tens, et dona dret a parlar mentre els altres callen i escolten el que dius. Així no parlem tots a l’hora, que si no és un embolic. Si us fixeu bé en la fotografia la veureu. Com que a vegades teníem dificultats amb el so, la Marisa ens ajudava a que ens entenguéssim i també afegint comentaris i aclariments. 

Ha estat molt divertit ensenyar a una pantalla les pàgines que volíem ensenyar a la Sessi, i és que tan l’un com l’altre dels dos àlbums il·lustrats que hem llegit tenen unes il·lustracions molt interessants. 

Hem estat comentant els llibres que ens vam endur per llegir a casa. Ens han agradat força les dues històries, tan La senyora dels llibres com La bibliotecària de Bàssora. Però el llibre que hem preferit per les seves il·lustracions ha estat La senyora dels llibres, perquè són unes aquarel·les molt maques i en canvi, les il·lustracions de La bibliotecària de Bàssora es veu molt que estan fetes amb ordinador i, com que entre nosaltres hi ha algunes artistes, doncs, és clar, preferim les aquarel·les fetes a mà. 

Ens hem preguntat com és que les dues bibliotecàries són capaces de passar tantes penalitats per salvar llibres o fer-los arribar fins a llocs tan allunyats dels pobles. La resposta ha estat fàcil, entre tots l’hem anat dient: perquè s’estimen els llibres, perquè saben que són el testimoni de les nostres vides al llarg de la història, perquè són una gran font de coneixements, perquè s’hi poden aprendre coses que no imaginaves, perquè s’hi poden llegir històries, contes i llegendes que ens agraden molt… 

Però el que ens ha fet petar de riure, amb el que ens ho hem passat millor, ha estat amb El segrest de la bibliotecària de la Margaret May. No us el perdeu, és un dels llibres més recomanables que existeixen. Ha estat traduït a molts idiomes perquè es pugui llegir a tot el món. 

Ens hem emportat a casa dos àlbums il·lustrats, Los rascacielos, de Germano Zullo i Edison: dos ratolins a la recerca d’un tresor, de Torben Kulhmann. Es veu que ens hem de fixar molt, però que molt en els finals. També ens hem endut Les trapelleries de l’Emil 1, d’Astrid Lindgren. 

Fins el mes que ve!

 

2025_01 4a trobada del Club de Lectura per a infants de cicle superior d’ensenyament primari

Aquesta ha estat una trobada molt diferent de les anteriors. La Sessi, la nostra conductora, no ha pogut venir perquè s’ha trencat una cama, així que ens ha acompanyat la Marisa i a la Sessi la teníem en una pantalla d’ordinador en una video-trucada contestant a tots els nostres dubtes i fent-nos preguntes i explicant-nos el que no enteníem i afegint informació. 

La Marisa també ens ajudava passant-nos la cullera de fusta (ja sabeu, la que et dona dret a parlar mentre els altres callen i escolten el que dius) i afegint comentaris i aclariments. 

Sabeu, en un principi la majoria hem dit que no ens ha entusiasmat gaire La invenció de l’Hugo Cabret, el llibre que hem llegit. És clar, és molt diferent dels llibres que acostumem a triar per llegir. Però a mesura que n’anàvem parlant hem vist que tenia el seu suc i la seva molla. 

Com ha dit una nena de la nostra colla, per això estem en el Club de Lectura, per descobrir que hi ha una literatura que, de no ser perquè venim al Club, mai no l’hauríem triat ni llegit.

 

2025_01 4a trobada del Club de Lectura per a infants de cicle mitjà

Aquesta ha estat una trobada molt diferent de les anteriors. La Sessi, la nostra conductora, no ha pogut venir perquè s’ha trencat una cama, així que ens ha acompanyat la Marisa i a la Sessi la teníem en una pantalla d’ordinador en una video-trucada contestant a tots els nostres dubtes i fent-nos preguntes i explicant-nos el que no enteníem i afegint informació. 

La Marisa també ens ajudava passant-nos la cullera de fusta (ja sabeu, la que et dona dret a parlar mentre els altres callen i escolten el que dius) i afegint comentaris i aclariments. 

Ha estat molt divertit ensenyar a una pantalla les pàgines que volíem ensenyar a la Sessi, i és que tan l’un com l’altre dels dos àlbums il·lustrats que hem llegit tenen unes il·lustracions molt interessants. 

Us recomanem que llegiu Los rascacielos, és més que divertit i té un final d’aquells que no et pots imaginar. Només algú l’havia mig intuït abans d’acabar de llegir el llibre però ningú va descobrir exactament el què passaria. Llegiu-lo, que riureu molt. 

De l’àlbum il·lustrat Edison: dos ratolins a la cerca d’un tresor hem descobert que no havíem entès del tot el final, sort que entre tota la colla l’hem anat desxifrant. Té unes il·lustracions precioses que ens han agradat molt. 

També hem estat llegint a casa Les trapelleries de l’Emil 1, de l’Astrid Lindgreen, una autora que ara sabem que ha estat traduïda a molts, però que molts idiomes i que llegeixen la mainada de tot el món. És molt divertit i l’Emil fa unes trapelleries impensables. Ens ha agradat molt a tots.

 

2025_01. Club de Lectura per a joves d’ESO 4a trobada

Aquesta ha estat una trobada molt diferent de les anteriors. La Sessi, la nostra conductora, no ha pogut venir perquè s’ha trencat una cama, així que ens ha acompanyat la Marisa i a la Sessi la teníem en una pantalla d’ordinador en una video-trucada contestant a tots els nostres dubtes i fent-nos preguntes i explicant-nos el que no enteníem i afegint informació. 

Ha estat la Marisa la que ha preparat l’ordinador, ha establert el contacte i també ens ajudava afegint comentaris i aclariments. 

Teníem moltes ganes de comentar el llibre que hem estat llegint, L’assassina de Venècia, una novel·la que, com hem anat veient, combina l’aventura i el misteri amb fets històrics i la mitologia europea i nòrdica. 

Hem estat estudiant dos termes que encara no havíem tocat al Club de lectura: protagonista i antagonista. Hem estat buscant qui eren dins de la novel·la. Trobar la protagonista ha estat fàcil, l’antagonista no tant, però l’hem trobat, eh! que som molt llestes 😊. Bé és que mai no havíem tractat el tema de l’antagonista. 

Hem tocat molts altres aspectes de la novel·la, des de la idoneïtat de la coberta amb la història que hi ha a dins a com a canviat la societat des de l’any 1014 a l’època en que vivim. Des del caràcter de la Carla a per què els personatges fan el que fan.

I si volem veure una entrevista que li fan a en Pol Castellanos i Mayós podem entrar en aquesta pàgina i saber-ne una mica més.

 

 

3a trobada del Club de Lectura per a infants de cicle superior d’ensenyament primari 12.12.2024

Quan hem entrat a la sala on fem les trobades del club de lectura ens hem quedat de pedra. A la taula on la Roser ens deixa els llibres que ens endurem a casa hi havia una pila de llibres d’allò més gruixuts (de 534 pàgines!). Ens ha faltat temps per començar a queixar-nos. Sort d’una companya que ens ha explicat que la seva germana ja el va llegir i que, ens ha dit, hi ha més dibuixos que lletres. Uf! I és veritat, quan la Sessi l’ha obert i ens l’ha començat a ensenyar hem vist que és un entremig de novel·la, còmic i pel·lícula muda. A part del protagonista, en Hugo Cabret, també hi sortirà part de la història d’en Georges Méliès, un dels primers directors del cine mut. 

Però abans hem comentat El gran gran llibre dels mites grecs d’Eric A. Kimmel. Cadascú ha explicat quina de les històries li ha agradat més i la que menys i per què. Fins i tot qui deia que no li agradaven les històries mitològiques ha acabat dient que eren molt interessants. 

Hem vist que les persones ens assemblem molt als personatges dels mites grecs, que si ens observem bé a nosaltres, el nostre comportament, els nostres sentiments, tenim trets d’aquests personatges. 

A la propera trobada sabreu si ens ha agradat el llibre o no el llibre de 534 pàgines.

 

2024_12. 2a trobada del club de lectura de CM2

En trobar-nos, aquest dimarts, ens moríem de ganes de poder explicar tot el què havíem trobat dins dels àlbums il·lustrats que hem estat llegint a casa: la gran quantitat de calaveres que hi havia dibuixades a Els pirates de l’illa Calavera, com s’ho havia fet la Matilda per descobrir on era amagat el tresor, on era enterrat el tresor i com ho podies saber només mirant els dibuixos de l’interior de la coberta del darrera. Ens ha agradat moltíssim aquest llibre, Els pirates de l’illa Calavera, de Jonny Duddle. Altament recomanable. 

Igual que Gegantosaure, del mateix autor que l’altre. Havíem de descobrir quin conte clàssic explicava. Això ha estat una mica difícil, no tots els membres del club ho hem endevinat. Explicava el conte del pastor mentider o d’En Pere i el llop, aquell de “que ve el llop, que ve el llop!!!” quan no era veritat, només que en aquest àlbum il·lustrat en Crusti, un petit dinosaure, cridava “El Gegantosaure! Ràpid, ens hem d’amagar” quan tampoc era veritat. Com que hi havia qui no el coneixia bé el conte del pastor mentider l’hem anat explicant entre tots i feíem d’ovelles. Ha estat molt divertit.

Ens hem endut a casa La bibliotecària de Bàssora de Jeanette Winter, La Senyora dels llibres de Heather Henson i El segrest de la bibliotecària de Margaret Mahy amb il·lustacions Quintin Blake, que ens agraden molt. Els dos primers són àlbums il·lustrats amb il·lustracions molt diferents i expliquen històries que han passat de veritat. El tercer és una petita novel·la d’allò més divertida. Semblen interessants pel que ens en ha explicat la nostra conductora. Us ho explicarem a la propera trobada. 

Fins aviat!!!