2025_06 Parlem de “Baumgartner” al Club DeLectura.

Ahir vespre ens varem trobar per parlar de la novel·la pòstuma de Paul Auster, “Baumgartner”. Conductora Carme Callejon. 

Començar a llegir Paul Auster per aquesta novel·la potser no és el més adient per entrar en la seva basta obra. Seria millor, segons la nostra conductora,  haver començat per “Triologia de Nova York”. Tot i això a la majoria de les persones del club ens va agradar aquesta lectura. I ens han quedat ganes d’aprofundir en l’obra d’aquest autor. 

Algunes de les reflexions a les que varem arribar, gràcies a la conducció magistral de la Carme, varen ser: 

• Final obert. I per algunes de nosaltres una mica abrupte o massa ràpid. 

• Es tracta d’una escriptura fragmentada. Això ens produeix una sensació ambivalent expressament buscada per l’autor. 

• D’un detall concret i petit d’una determinada escena passa a crear un altra escena molt complerta. Aquest joc ens ha sorprès i agradat. 

• Es molt hàbil mostrant imatges i deixant que el lector decideixi segons el seu propi bagatge cultural. 

• En la trama hi veiem que el protagonista s’agafa al que pot : a la novia, a la noia, però malauradament la vida s’acaba. 

• Respecte per l’alteritat i mostra de l’amor no possessiu.

En la trobada varen sortir molts més temes. Impossible poder resumir-los en aquest post. Ara bé, i en molt poques paraules podem afirmar que per nosaltres “Baumgartner” es una bella novel·la d’amor. On té un pes important la pèrdua de la persona amada i el que ha significat pel protagonista perdre a aquesta persona. Escrita des de l’òptica de la vellesa d’un personatge que ha tingut molta experiència en la seva vida.

 

Gràcies Carme per la proposta!

 

“El refugi del temps” de G Gospodinov al club DeLectura

Ahir vespre ens varem trobar al club DeLectura per parlar de l’obra “El refugi del temps” de Gueorgui Gospodinov. Conductora Carme Callejon 

Una de les característiques que fan interessants les trobades del nostre club DeLectura és que sempre, sempre hi aprenem res. Ahir, per exemple, quan un membre d ela trobada va dir que per ell la clínica era el pretext per entrar en el que és la novel·la (un debat polític) la Carme va fer servir el terme “macguffin”. Ens va explicar que tant en narrativa escrita com visual aquest terme es fa servir per designar el factor desencadenant de la història. En aquesta novel·la es justament la clínica... i a partir d’aquesta nova incorporació literària al nostre bagatge va començar pròpiament la tertúlia. 

Es tracta d’una distòpia. D’un llibre que et fa rumiar i en certa manera et fa entendre el nostre actual present, doncs reflexiona sobre Europa alertant-nos dels populismes on cada país té el seu propi relat. Es un exercici de meta literatura. Està molt ben documentat i conté moltes capes. Per tant, cada lector veu el que està preparat per captar. En la tertúlia d’ahir hi va haver un debat enriquidor. 

Gràcies Carme per la recomanació.

 

2ona conversa al voltant de l’art (LlemenArt)

El proper 23 de maig, a les 18.30’, tindrem al segona conversa al voltant de l’Art dins “Punt i a pART” En aquesta ocasió en Lluís Pradas ens parlarà del quadre “El matrimoni” d’ Arnolfinni. 

Aquesta activitat està organitzada pel col·lectiu d’artistes de la Vall el LlemenART (Ateneu de la Vall de llémena). Us convidem a assistir-hi ... i a participar-hi! 

 

cartell: Miquel Bohigas

2025_04 " Como el aire que respiramos. El sentido de la cultura" d'Antonio Monegal, al club DeLectura.

Aquest proppassat dimecres 30 d’abril varem parlar de la CULTURA en el club DeLectura mitjançant anar comentant l’assaig "Como el aire que respiramos. El sentido de la cultura" d'Antonio Monegal. Conductora Carme Callejon. 

En la trobada ens varem adonar de dos punts molt concrets: a) ens ha estat impossible assimilar tot el que ha escrit A. Monegal en aquest llibre. I b) hem tingut la sensació que les diferents idees que s’hi exposen estan en contradicció. Les dues idees son totalment reals i factibles, doncs es tracta d’una reflexió profunda envers la cultura, on aquesta esta desenvolupada des de molts punts de vista diferents. 

En la tertúlia, la Carme, ens va instar a pensar que era per cadascú de nosaltres la cultura. Varem tenir seriosos dificultats!!! En el llibre diu  Si fem la definició de cultura ... no ens entendrem perquè cada persona pot tenir una idea diferent del que és cultura. Ara bé si no la definim no sabrem de què parlem. Davant aquesta premissa i la dificultat de saber quina és definició de cultura, algú de nosaltres va optar per cercar la definició als diccionaris i ens ho va llegir. Al RAE diu: Conjunto de conocimientos que permite a alguien desarrollar su juicio crítico. És a dir, la cultura com a producte que s’adequa a l’època. Segons la Carme aquesta es una definició poc conflictiva. En el Diccionari Català parla de cultura de massa sociologia conjunt de coneixements generalitzats i difosos pels mitjans de comunicació de massa.

També va ser difícil parlar de tot el reslacionat amb la cultura que surt al llibre. Per tal de no dispersar-nos excessivament, la Carme ens va portar unes pautes possibles a seguir: la cultura com a expressió humana, com a identitat, com a indústria, com a poder, com a dret, ... alhora que la cultura com és? Globalitzada? Tecnològica? Popular? O hi ha alta cultura?...Qui decideix què és cultura i que no? 

Així que la de dimecres va ser una trobada on es va generar molt de debat. Gairebé cada vegada que la Carme o alguna altra persona del grup parlava sorgien idees distintes. P exemple en el llibre parla de la cultura de masses... per molts de nosaltres un programa de masses com podria ser “Salvamé” està lluny de ser cultura... però la Carme molt sàviament ens va fer reflexionar i ens va posar l’exemple de Shakespeare que ara és un autor de referència i en canvi en la seva època era justament un autor de masses. 

Sigui com sigui aquest assaig és altament complex per parlar-ne en una sola sessió. I com sovint ens ha passat en les lectures proposades la trobada va ser molt enriquidora. Gràcies Carme!

 

“Quanta, quanta guerra” de M Rodoreda al club DeLectura

Ahir vespre ens varem trobar per parlar de “Quanta, quanta guerra” de M Rodoreda al club DeLectura. Ens va acompanyar Núria Bazaga d'Espais Escrits fent tàndem amb la nostra conductora Carme Callejon. 

"Quanta, quanta guerra" és una novel·la narrada en primera persona. Per tant ens increpa directament. Alhora ens produeix confusió. Sensació volguda per l’autora perquè ens vol transmetre el desordre i el desconcert que causa qualsevol guerra i també la confusió que solem tenir en el pas de fer-nos adults... perquè, no ho oblidem, es tracta d’una novel·la iniciàtica. El protagonista masculí empren el retorn un cop s’ha descobert fins i tot en la seva part més fosca. 

En la novel·la hi ha molt més contingut a descobrir. Temes que es poden trobar fàcilment en documents i o la xarxa, per tant, no els destacarem pas aquí. 

Ara bé, pel que fa a la nostra trobada d’ahir podem dir que més que parlar els membres del club varem escoltar el que ens deia la Núria o la Carme. Entre les dues varen anar aprofundint en la novel·la “Quanta, quanta guerra” de M Rodoreda. Ho varen fer les dues molt i molt bé... potser es per aquest motiu que la resta més aviat no varem intervenir massa en la tertúlia. 

La Carme ens havia preparat un guió per tenir en compte i no perdre’ns en la quantitat de qüestions que surten en la novel·la... penso que els varem tocar TOTS! La Núria, no només ens va parlar d’aquesta novel·la sinó que va anar enllaçant altres novel·les de l’autora amb temes que hi son recurrents. Alhora , de tant en tant, ens anava cintant trossos d’aquesta o d’altres novel·les de l’autora. També ens va agullonar per tal que llegíssim algun paràgraf en veu alta i ens va proposar un joc per portar a terme interiorment: trobar el nostre propi alter ego imitant el que Mercè Rodoreda va fer en crear la figura de l’Adrià. 

Per tot plegat va ser una trobada molt interessant. Des d’aquest raconet us volem encoratjar a llegir Rodoreda i a descobrir “Quanta, quanta guerra”. 

Gràcies Carme i a la resta de persones que feu possible aquestes meravelloses trobades.

2025_03 Inauguració exposició de dibuixos originals de l’Auca de la Vall de Llémena

Ahir a la tarda, es va inaugurar l’exposició dels dibuixos originals de l’Auca de la Vall de Llémena. Una activitat organitzada des del LlemenArt. 

En la trobada en Miquel, un dels impulsors del LlemenART, va explicar el motiu de l’exposició: ser un reclam per tal que les persones que la vegin tinguin ganes de visitar el LlemenArt d’enguany. Recordem que seran els dies 25, 26 i 27 d’abril a Cartellà. També ens va explicar qui havia participat en l’Auca, quina tècnica havia fet servir, quantes n’editaran, on les podrem trobar.... 

Per totes les persones que no vareu poder venir o no podreu venir us deixem un enllaç  que ha fet en Miquel on les podreu visualitzar. Ara bé, tot i que el recull està molt ben fet, nosaltres us recomanem venir-les a gaudir en directe, aquest mes de març a la Biblioteca o en el LlemenART a l’abril!

En la foto podeu veure alguns dels artistes que han participat en l'Auca. 

2025 _02 Primera conferència punt i a pART.

Ahir a la tarda varem tenir la primera conferència de punt i a pART. Organitzada per LlemenART. Col·lectiu d’artistes de la Vall. 

En aquesta primera xerrada en Lluís Pradas Amat ens va “il·luminar” sobre “il cenacolo” de Leonardo da Vinci. El primer que va fer va ser agrair la presència de totes les persones assistents, ens va suggerir com afrontar el primer moment d’admirar una pintura clàssica i la seva perspectiva i il·luminació. I ens va recomanar fixar-nos en la trama humana si hi ha personatges tal i com passa amb l’obra que ens ocupa.        

Ens va parlar de qui era Leonardo. Quina va ser la seva vida i influència en les diferents corts a les que va servir. P ex: durant una època Leonardo va viure a la cort de Milà perquè el dux Ludovico Sforza sempre estava en guerres i ell volia fabricar màquines de guerra. 

Alhora que ens anava parlant de Leonardo i de la seva obra ens va anar introduint diferent bibliografia relacionada. Entre aquesta bibliografia va esmentar alguns dels llibres que ell ha escrit: Jules de Chartres : "Pandora" ; o Mandylion : la custodia sagrada .

Pel que fa al “il cenacolo”, mica en mica, va anar apuntant cada un dels elements del quadre i el motiu pel qual ell creu que Leonardo els va disposar tal i com ho va fer. P ex: el fet que estiguin col·locats en triades harmòniques es deu a que representen els tres elements que es debatien a l’obra “el banquet” de Plató: amor, bellesa i veritat. 

O p ex: que en la part més il·luminada del quadre hi hagi Mateo, Judes i Simó sembla indicar que Leonardo volia explicar que era la part filosòfica del moment. Doncs Mateo apareix amb la cara de Marsillio Ficcino representant de l’escola neoplatònica de Florència de l època; Judes Tadeo semblaria el mateix Leonardo envellit; i Simó estaria representat amb la cara del bust de Plató.

En Lluís en parlar-nos d'aquesta obra ens fa adonar de la simbologia oculta que li serveix per arribar a unes curioses conclusions: la pintura analitzada fa referència a una font de coneixement anterior a Jesucrist i a un possible llegat templari. 

Al final de la seva exposició hi va haver torn obert de paraules i es va generar conversa. Fet molt estimulant. 

En Miquel Bohigas ha fet un video de la xerrada:

Amb en Lluís vam aprendre a “llegir” aquesta obra i ens va fer gaudir una bona estona. Ell forma part del col·lectiu LlemenArt i és un dels promotors d’aquestes xerrades al voltant de l’ART. Esperem que altres membres del col·lectiu s’animin a fer el mateix i així puguem comptar amb moltes més converses enriquidores! 

 

2025 _02 Exposició de dibuixos originals de l’Auca de la Vall de Llémena

Aquest proper mes de març podreu gaudir de l’exposició de dibuixos originals de l’Auca de la Vall de Llémena. Idea original de Miquel Bohigas.

La podreu visitar durant TOT el mes. La inauguració serà el dilluns 3 de març a les 19.00 

Aquesta exposició és un preludi del que podreu trobar 25, 26 i 27 d’abril a Cartellà, amb motiu de la tercera Trobada d’Artistes de la Vall #LlemenArt 2025. Podeu veure qui hi ha participat en aquest enllaç. 

 

2025 02 club DeLectura "Estupor i tremolors" d'Amélie Nothomb

Ahir vespre ens varem trobar al club DeLectura per parlar sobre “Estupor i tremolors”  de l’Amélie Nothomb. Conductora Carme Callejon. 

La sessió d’ahir vespre va ser molt interessant. En part per tots els comentaris que varen sorgir a partir de la lectura de la novel·la. I en part perquè, en aquesta ocasió ens varen acompanyar alumnat de magisteri de la UDG. 

Pel que fa a la novel·la, ens trobem amb una obra que sembla superficial però que no ho es gens. L’autora segur que va fer molta esporga del text perquè ens ha arribat una novel·la molt curta i molt gràfica. No hi sobra cap paraula. Hi ha les justes, i això, com bé diu la Carme, és d’agrair. 

Es tracta d’una literatura de denúncia que ens parla de la societat japonesa en el treball. I dins d’aquest ambient ens retrata molt bé la jerarquia imperant, el masclisme, el xoc constant que hi ha entre la tradició (p ex: l’emperador es gairebé una divinitat) i la modernitat (p ex: son un dels països més avançats tecnològicament) Alhora també ens mostra com son les persones que hi treballen: des de les més inútils a les que necessiten denigrar als seus subordinats, a les persones que malgrat s’adonen del potencial de la becaria no poden fer res més que un boicot silenciós. 

Aquests son alguns dels molts temes que varen sorgir en la tertúlia. Per descobrir-ne d’altres us recomanem que la llegiu! 

Pel que fa a l’alumnat de la UDG varen demanar de venir d’oients per saber com funciona un club de lectura, doncs enguany tenen una assignatura que hi està relacionada. La Carme els va explicar amb les paraules justes i adients el funcionament de qualsevol club de lectura. Alhora que, juntament amb altres comentaris dels assistents, va aprofundir sobre el funcionament del NOSTRE club. 

També els va passar, a ells i a nosaltres, un guió molt ben estructurat sobre com podria ser el desenvolupament de la trobada d’aquesta novel·la. Per tot plegat, la tertúlia d’ahir, va ser molt complerta, amena i sobretot molt interessant. 

Gràcies a tothom per assistir-hi i participar-hi i gràcies Carme per la tasca que fas!

2025_02 Converses al voltant de l’art

El col·lectiu de persones artistes i o aficionades a l’ART de la Vall, LlemenArt, ens proposen una activitat relacionada amb l’ART. L’han titulada “Punt i a pART”. Es tracta de trobar una o diferents obres que ens entusiasmin i tinguem ganes de parlar sobre elles generant converses a l’entorn de l’ART. 

Aquestes converses estan obertes a tothom... i si alguna persona té interès en conduir-ne alguna només cal que ho comuniqui o bé a llemenart@gmail.com o al taulell de la Biblioteca. 

La primera d'aquests converses la tindrem aquest proper divendres 28 de febrer. Anirà a càrrec de Lluís Pradas i ens parlarà de “El cenacolo” de Leonardo da Vinci.

Us convidem a assistir-hi ... i a participar-hi!

 

2025_01 Sergi Pàmies al Club DeLectura

Ahir vespre ens varem trobar per parlar de Sergi Pàmies i el seu recull de contes “Si menges una llimona sense fer ganyotes”. Conductora Carme Callejon. 

Varem començar parlant dels contes que surten en aquest recull. A voltes de manera general, a voltes molt concreta. Algunes de les reflexions que varen sorgir varen ser: 

• Pàmies és un mestre del llenguatge. Domina a la perfecció la llengua catalana malgrat haver passat la seva infància a França. 
• La seva prosa es lleugera. Gens pesada. Alhora es tracta d’una escriptura neta. Tallant. Amb l’ús d’adjectius concisos i precisos. 
• La seva obra compta amb una gran dosis de reflexió i una part d’ironia. 
• Fer un bon conte no és fàcil. Els de Pàmies estan molt ben construïts. 
• 
  Els seus personatges son anònims. Universals. Els poder situar en qualsevol lloc. Alhora que son sòlids i això es perquè hi ha emoció. 

La Carme, abans de la trobada, ens va fer arribar alguna informació sobre Sergi i la seva obra. Us deixem un dels enllaços on li fan una entrevista des del MOT. Esperem que en gaudiu... i si pot ser llegiu-lo! Us divertireu!!! 

En el nostre club de lectura poques vegades hem llegit contes. Fer-ho amb l’obra de S Pàmies ha estat tot un plaer. Gràcies Carme per les teves propostes!

2024 12 Joan Salvat Papasseit al club DeLectura

Trobada del Club DeLectura. Parlem del poema “La rosa als llavis” de Joan Salvat Papasseït amb l’especialista de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) Anna Parera. Conductora Carme Callejon. 

 

Just aquest 2024 fa 100 de la mort del poeta i en fa 130 del seu naixement. Una persona amb una vida efímera i intensa. A la biblioteca comptem amb la exposició que la ILC ha preparat per aquest aniversari i un corner amb tot de lectures relaciones amb el poeta.

 

Anna Parera ens posa, amb quatre pinzellades, en context de qui era i com escrivia J Salvat Papasseit. Entre les diverses notes que ens facilita per entendre la poesia de Papasseit ens parla de la seva edat, de les diferents feines que va realitzar, de la seva vida. I ho fa d’una manera senzilla, com si ens expliques un conte. 

 

De fet ha portat tota la sessió súper bé. Molt amena. Crea diàleg i ens fa participar. Ja sigui llegint ja sigui fent que siguem nosaltres mateixos qui anem descobrint de què va cada poema. 

 

així descobrim que el poemari de “La rosa als llavis” es tracta d’un sol poema format de molts poemes on s’explica una relació amorosa. Des de l’inici de la relació a la consumació i separació, passant per tots els estadis d’una relació amorosa febril, tendre, respectuosa, amb molta sensibilitat. 

 

La del poeta és una poesia vitalista, joiosa. I amb tot, el poeta no oblida el dolor. I en aquest poemari això hi és molt present.

 

Ha estat una trobada molt enriquidora. Gràcies Carme, un cop més, per fer-nos gaudir de la LECTURA. Gràcies a tothom que fa possible aquestes trobades! 

 

 

“Una família americana” de J. D. Vance al club DeLectura

Ahir vespre ens varem trobar a la biblioteca per parlar del llibre “Una família americana” de J. D. Vance. La conducció de la tertúlia va anar a càrrec de la Carme Callejon. 

La tria d’aquesta lectura per part de la Carme ha estat feta a consciència. Doncs en el moment de fer la trobada han acabat de passar les eleccions de la presidència d’EEUU, on ha guanyat Trump i el seu segon és justament J. D. Vance. 

Trobem que ha estat un encert. La Carme, amb aquesta novel·la, ens ha fet conèixer una mica més la societat americana i la seva política. Perquè a banda de parlar de la novel·la: trama, personatges, desenvolupament, estructura, context americà; amb ella hem pogut parlar de política americana i de retruc de la que tenim al nostre voltant. P ex: la diferència que hi ha a Amèrica respecte a Europa per poder aconseguir èxit en qualsevol tipus d’empresa. Aquest llibre és un clar exemple del “somni americà” 

A algunes persones de la trobada el que passa amb els hillbillies (escòria blanca) ho han relacionat amb el que va passar fa dècades a Astúries amb el tema del carbó. Es van tancar les fabriques i es va crear una població sense recursos i amb molt mal viure. Altres han comentat que el llibre a “L’ombra d’Amazon”  també parla del greuja en el desplaçament de l’activitat econòmica dels afectats. 

Si parlem de J. D. Vance, veiem que ha estat considerat demòcrata. En la novel·la que acabem de llegir és una veu crítica del republicanisme americà, en canvi ara s’ha postulat al bàndol republicà. Per què? Evidentment no ho sabem tot i que algunes persones de la tertúlia intueixen que pot arribar a ser un candidat a president dels EEUU quan en Trump la vessi més del compte o sigui massa gran per estar al capdavant de la política del país. 

Resumint moltíssim la sessió d’ahir podem afirmar que és un llibre que no ens ha deixat indiferents a cap d eles persones que l’hem llegit. Us el recomanem!!! 

Gràcies Carme per la proposta i gràcies a tothom que fa possible aquestes tertúlies!

 

2024_10 Comencem la nova temporada del club DeLectura llegint teatre!

Ahir vespre, tot de membres del Club DeLectura, ens varem trobar per parlar de bruixes arrel de l’obra de teatre “Vosaltres, les bruixes” de Jan Vilanova Claudín. Va conduir la trobada la nostra coordinadora Carme Callejon. 

Parlar de bruixes sempre té el seu què. La majoria teníem unes idees preconcebudes que, en comentar aquesta obra de teatre, han anat canviant un xic.

Per exemple: Catalunya va ser un dels focus més importats de bruixeria de tot Europa. En el mateix període, si es compara amb Castellà, allà no va haver cap judici de bruixeria mentre que a Catalunya n’hi ha més de 400 documentats.

Un altre exemple: la bruixeria era considerat un delicte civil. Algunes de les acusades demanàvem a la Inquisició que els fes el judici. I Aquests judicis eren transcrits per notari.

 

Alhora hi ha idees que teníem que s’han mantingut igual. 

Per exemple: la majoria de les acusacions eren de dones. I tot sovint eren delacions de veïnatge. O

Un altre exemple: les dones eren acusades de bruixeria perquè es tractava de dones empoderades, remeieres. Eren dones incòmodes pels estaments polítics i econòmics de l’època.

 

Evidentment, la tertúlia va donar per molts més temes... per aquest motiu us engresquem a que participeu en qualsevol club de Lectura. Us enriquíreu moltíssim. 

Aquesta obra l’han estrenada al TNC  aquest proppassat 4 d’octubre. Nosaltres hi anirem aquest proper dissabte. L’Ateneu ens ha organitzat el viatge i la Carme s’ha preocupat que tothom tingui les seva entrada. Després de la tertúlia ens sembla un pla perfecte! 

Gràcies Carme per la proposta i a l’Ateneu per posar-hi recursos!

 

2024 09 Presentació temporada club DeLectura

Ahir vespre varem tenir, a la Biblioteca, la presentació de la nova temporada del club DeLectura. A càrrec de Carme Callejon.

Enguany encetem la 14ena edició del Club DeLectura. En aquesta ocasió la Carme ens ha proposat nous reptes. Si mireu el díptic que ens ha preparat veureu lectures molt diverses: novel·la, teatre, poesia, assaig, contes, crònica periodística....I la veritat, ahir mentre ens les anava explicant una miqueta a totes les persones presents ens va fer venir moltes ganes de llegir-les!

 

Gràcies Carme per les propostes i gràcies a totes les persones que feu possible aquesta activitat!

La poesia de Gabriel Ferrater al club DeLectura

Ahir vespre ens varem acostar a la poesia de Gabriel Ferrater de la mà de Núria Bazaga d’Espais Escrits  . A la seu de l’Ateneu, a Cartellà. Conductora: Carme Callejon. 

Per a la majoria de les persones del nostre club DeLectura llegir poesia ens costa. Atrevir-nos amb G. Ferrater ha estat un repte. Per sort, la Carme ens havia fet una mica d’introducció a la seva vida o el podcast i la Núria  ens havia fet una petita selecció de poemes inclosos en “Les dones i els dies”: 

- El mutilat 

- Amistat del braç 

- Fi del món 

- Un pas insegur 

- Cambra de tardor

- Dues amigues 

- El distret

- Fe 

- Ídols 

- Neu 

- Sabers 

- Xifra 

- Aniversari 

- La lliçó 

- Prop dels 19 

Tot i que la majoria havíem fet l’esforç de llegir aquesta selecció i intentar entendre-la ... la majoria no havíem aconseguit. Ahir vespre va ser el moment de treure’n l’entrellat. 

Va ser una grata sorpresa trobar-nos amb la Núria parlant apassionadament les versos i del que amaguen les paraules emprades per G. Ferrater. Ella ens va encomanar el seu entusiasme i ens va fer viure aquesta poesia. Poesia que a priori sembla senzilla però en la què hi ha molta filosofia, reflexions morals, erotisme i diferents maneres de viure o veure l’amor de Ferrater. 

Ahir va ser una trobada màgica: Cartellà, fresca, poesia, companyonia...No es pot demanar res més per fer una cloenda del que ha estat un any ple de lectures que ens han enriquit!! 

Moltes gràcies Carme, Ateneu, ajuntament, Servei de Biblioteques de la Diputació de Girona   ... i a totes vosaltres, persones lectores, que ho feu possible!

 

“1984” de G Orwell al Club DeLectura

Ahir vespre ens varem trobar per parlar de la novel·la “1984”  de George Orwell . Ens va conduir la Carme Callejon. 

En la tertúlia d’ahir ens varem trobar persones que tenien llegida l’obra d'abans i altres que era el primer cop de llegir-la. I també hi va haver persones que l’havien començat i no acabat. 

Sigui com sigui la varem anar destriant i varen sorgir molts temes: la vigilància constant de les persones de la novel·la (ara regalem les nostres dades i ens controlen); la limitació continua del llenguatge allà (la sensació de la pèrdua de llenguatge en l’actualitat) en ambdós casos sense llenguatge no hi ha pensament; el terror de l’habitació 101 (la por de la por); el repartiment físic del món (on la ubicació de la mà d’obra de la novel·la coincideix molt les zones més empobrides actuals).... i molts altres temes: la beguda com a una eina més de control; el repartiment de la societat; la visió patriarcal del món que Orwell plasma sense ni adonar-se’n... 

Una novel·la polièdrica que ens ha generat molt debat... i el millor de tot ha estat poder escoltar les diferents veus dels nostres tertulians i la gran quantitat de bibliografia depenent del tema que encetàvem que ens ha desplegat la Carme. 

Moltes gràcies!!!

 

“La meitat evanescent” de B. Bennet al club DeLectura

Ahir vespre ens varem trobar per comentar “La meitat evanescent” de Brit Bennet. Una novel·la que ens parla de diferents tipus de transicions. Ens va acompanyar el seu editor, Aniol Rafel. Va conduir la sessió la Carme Callejon. 

Un cop més varem tenir la sort de comptar amb el tàndem de dos professionals de la lectura i la Literatura: la nostra conductora, Carme Callejon i l’editor de Periscopi, Aniol Rafel. Amb ells varem anar desgranant tots els raconets de la novel·la. 

A la Carme no li varen caldre gaires paraules per presentar-nos a l’Aniol. Ell ja és un habitual de les nostres temporades del club DeLectura. 

L’Aniol amb la seva veu suau i compassada ens va anar comentant diferents aspectes de la novel·la i de l’autora. De la novel·la ens va explicar que d’aquest llibre en varen contractar la seva traducció abans no ho fes Random House en castellà. Aquest fet no és massa habitual, doncs les grans companyies compten amb “scouts”, es a dir, amb persones que estan al cas de les darreres novetats que funcionen en altres països per presentar-los com a possibles traduccions al nostre país. O per exemple, que es varen decidir a traduir aquesta novel·la perquè consideren que compte amb temes que agraden i encaixen en l’editorial Periscopi: la identitat, la idea del bessó, la vida dels EEUU, la construcció dels personatges, el joc literari... 

Pel que fa a l’autora ens va explicar que Brit Bennet  és jove i tot i això aquesta és la seva segona novel·la. L’editorial Periscopi està a l’aguait del que produirà en el futur per possiblement fer-ne la traducció al català. 

Tots els presents varem coincidir: ha estat una lectura que ens ha atrapat. Uns més per les trames i altres pels personatges. Ambdós molt ben construïts. I, pensem, que molt mèrit el té el traductor, en Marc Rubió. 

No us explicarem res més... és molt millor que el llegiu. Us el recomanem!!! I esperem que el gaudiu tant com ho hem fet nosaltres. 

Gràcies a totes vosaltres que feu possible aquesta activitat!

 

“María Antonieta” de S. Zweig al club DeLectura

Ahir vespre ens varem trobar per comentar “María Antonieta” de Stefan Zweig. Una biografia que es llegeix com una novel·la. 

En la trobada d’ahir hi ha moments en què encavalquem comentaris. En altres tenim la sensació d’estar en una classe d’història. Va ser una molt bona tertúlia! 

Tot i això molts de nosaltres varem comentar de trobar pesada la lectura. Amb la sensació que no avançàvem. Sobretot en la primera part. La nostra conductora, Carme Callejon, ens va fer adonar que era un recurs emprat expressament per l’autor. L’objectiu? Fer entrar al lector en la dinàmica de lentitud que és necessària per posar-nos en situació. Cal ser conscients que les comunicacions eren lentes, que les decisions es prenien lentament. El protocol de la cort era feixuc.... 

Parlant els uns amb els altres ens varem adonar que hi ha hagut temes que ens han sorprès: l’abandonament que rep la monarquia francesa de la resta de monarquies europees. La figura de Ma Antonieta com a dona que ha estat utilitzada. Alhora que va ser una “influencer” de l’època. La capacitat de l’autor de posar-se en el cap de Ma Antonieta. La radiografia que ens fa d’Europa. La quantitat ingent de documentació que ha hagut de llegir per poder escriure l’obra i que en canvi no ha carregat la lectura... 

Com tot el que la Carme ens proposa ... una bona lectura. Gràcies! 

Al final de la sessió la Carme ens recomana que no abandonem a Zweig. Ens parla de la seva obra i ens recomana alguns dels seus assajos (p ex: “el món d’ahir”) on excel·leix... per aquest motiu deixarem més temps el corner de l’autor a la vostra disposició.

Us esperem!

 

“Els amics d’Eddie Coyle” al Club DeLectura

Ahir vespre ens varem trobar per comentar “Els amics d’Eddie Coyle” de George V. Higgins. Conductora Carme Callejon. 

La Carme, abans de la trobada, ja ens va passar diferents articles on ens posava en situació. I a la trobada varem aprofundir: 

 • Qui era George V. Higgins: fiscal coneixedor expert de tot el que surt en la novel·la. • On ens situa la història: Boston s.XX.

 

• Quina ha estat la rellevància d’aquesta obra el món del gènere policíac: a partir d’aquesta el gènere negre va prendre un nou gir.

 

• Qui l’ha publicat: en català al 1994 en les seleccions de la Cua de Palla. Posteriorment, al 2011 va ser publicat en castellà per l’editorial Libros del Asteroide.

 

També, en la trobada varem anar parlant de la infinitat de temes que hi surten: el tràfic d’armes, els robatoris a bancs, les drogues (tot i que en menys quantitat i intensitat de la quan esperàvem), les guerres entre bandes, l’ús de poder dels policies entre els mateixos policies, el sistema de comunicació emprat (no hi havia telèfons mòbils), la relació dels homes amb les dones, ... I coincidim en diferents punts: ens ha costat entrar-hi perquè hi ha diferents noms per a cada personatge i això ens ha dificultat identificar-los; la inexistència de narrador i el fet d’anar descobrint la història per mitjà dels diàlegs que estan molt ben aconseguits; els personatges son humans, complexes, tots tenen parts fosques i no tan fosques. I en el llenguatge emprat que és sòrdid.

Com sempre, una trobada molt interessant. Moltes gràcies Carme i companyia!