Ahir vespre ens varem trobar per parlar de la novel·la pòstuma de Paul Auster, “Baumgartner”. Conductora Carme Callejon.
Començar a llegir Paul Auster per aquesta novel·la potser no és el més adient per entrar en la seva basta obra. Seria millor, segons la nostra conductora, haver començat per “Triologia de Nova York”. Tot i això a la majoria de les persones del club ens va agradar aquesta lectura. I ens han quedat ganes d’aprofundir en l’obra d’aquest autor.
Algunes de les reflexions a les que varem arribar, gràcies a la conducció magistral de la Carme, varen ser:
• Final obert. I per algunes de nosaltres una mica abrupte o massa ràpid.
• Es tracta d’una escriptura fragmentada. Això ens produeix una sensació ambivalent expressament buscada per l’autor.
• D’un detall concret i petit d’una determinada escena passa a crear un altra escena molt complerta. Aquest joc ens ha sorprès i agradat.
• Es molt hàbil mostrant imatges i deixant que el lector decideixi segons el seu propi bagatge cultural.
• En la trama hi veiem que el protagonista s’agafa al que pot : a la novia, a la noia, però malauradament la vida s’acaba.
• Respecte per l’alteritat i mostra de l’amor no possessiu.
En la trobada varen sortir molts més temes. Impossible poder resumir-los en aquest post. Ara bé, i en molt poques paraules podem afirmar que per nosaltres “Baumgartner” es una bella novel·la d’amor. On té un pes important la pèrdua de la persona amada i el que ha significat pel protagonista perdre a aquesta persona. Escrita des de l’òptica de la vellesa d’un personatge que ha tingut molta experiència en la seva vida.
Gràcies Carme per la proposta!
