Ja feia dies que ho esperavem, això de tornar-nos a trobar, i és que amb el ditxós covid 19 no ens veiem des del març.
Quan em entrat a la sala infantil, que és on farem les trobades enguany, al mig del nostre racó hi havia un petit drac de joguina i un caveguet o cavagell o un càvec petit o cavic, o… vaja! una eina per cavar. A partir d’aquí em començat a imaginar de què anava la història, però es veu que no l’encertàvem massa.
Després hem vist la tapa del llibre que llegirem aquesta vegada, que és aquesta:
A través de les il·lustracions i del que ens anava explicant la Sessi hem intentat imaginar com es desenvolupa la història del pagès Gil, però no l’hem acabat d’encertar, així que… ja ens morim de ganes de llegir-lo que aquest llibre promet!
