Exposició de Ferro i vidre de Just Creus

Aquest mes de febrer tenim la possibilitat de veure una exposició com poques! Es tracta de gaudir del treball fet amb ferro de Just Creus. 

En Just està molt lligat a la Vall. Doncs va néixer a Domeny i es va casar amb una gregoriana. Ambdós varen decidir instal·lar-se al poble per la seva bellesa, dinamisme i comoditat. 

L'activitat principal d'en Just és ajudar a les dones a fer néixer nens. És Llevador. En algunes ocasions, degut a la seva passió pel treball amb el ferro, es fa dir Llevador Forjador!!! Per tant, la forja és el seu hobby... tot i que, segons els seus amics i coneguts, podria ben bé fer-ho doncs els seus són uns treballs molt ben acabats... Veniu aquest febrer a la biblioteca i ho comprovareu vosaltres mateixos! 

Cartell: Miquel Bohigas

Eps! Estem pendents del dia de la inauguració... aquell dia podreu preguntar-li tot el que vosaltres vulgueu... Esteu atents a les xarxes!!!

Taller de Decoració de Nadal

Ja podeu recollir les vostres MANUALITATS!!!

Moltes gràcies a tothom!!!

Lluís Muntada al Club de Lectura Adults

Ahir varem tenir la sort de poder comptar amb l’autor de l’elegància del número zero en la nostra tertúlia. Les trobades amb els autors sempre ens aporten, a banda de la seva presència, part de la seva essència. Són especials... i la d’ahir va ser una sessió magnífica! 

Lluís Muntada, per qui no el conegui, és una persona singular. D’aspecte fràgil. Prim, de cara pàl·lida, mandíbula quadrada i ulls inquiets. 

La seva veu és delicada. En certa manera continguda. En canvi ha tingut a tothom absort i és que el seu verb és com la seva prosa. Rica en matisos i referències, siguin literàries o fílmiques. Amb un ús extens d’adjectius. Tots harmònicament ben empleats. 

Primer de tot ens ha explicat algunes dades de la novel·la. N’ha fet autocrítica i ens ha parlat de que malgrat s’hi sent molt identificat si mai l’hagués de tornar a escriure hi aplicaria retallades... Ell en diu “dosificar detalls”. 

Tot seguit ens ha deixat que l’interpel·léssim. Ens ha demanat que no dubtéssim en dir-li el que en pensàvem doncs ell és conscient que la seva obra no té terme mig. O bé agrada molt o no agrada gens. 

D’aquesta manera ens ha donat peu a que ens expliquéssim lliurement i per tant a la tertúlia hi ha hagut opinions diverses. Ara bé, després de sentir-lo parlar als que els ha agradat la novel·la estan convençuts que llegiran més obra seva. La Carme ens recomana el reculld e contes Canvi d’agulles. I als que, a priori no ha entusiasmat l’elegància del número zero han acabant dubtant del que els havia impedit gaudir de la lectura... per tant, estan oberts a donar-li una altra oportunitat! 

En el que sí hem estat tots d’acord ha estat en sentir-nos gratament contents i satisfets d’haver conegut una persona culta i humil a parts iguals. Capaç de fer servir les paraules d’altres per il·lustrar les seves idees. Ell en diu “copiar”

Per a nosaltres ha significat el descobriment de l’art de la paraula escrita. Ha estat un plaer escoltar-lo i compartir una vetllada intensa amb ell. 

Gràcies Carme, un cop més, per obrir-nos la mirada!

4ª trobada del club de lectura de 4rt 20-1-20

Avui, altra vegada, la Marisa ha hagut de venir a avisar la Sessi de que se’ns acabava el temps. I és que ens ho passem tan bé que ni ens en adonem de que ja ha passat una hora. A més els àlbums il·lustrats que ens ha presentat avui la Sessi són tope interessants. 

Tots tres llibres explicaven contes clàssics, d’aquells que s’expliquen des de fa anys i panys, o més!

El primer, La Cambra prohibida d’Itziar Ezquieta, era mig de por i mig de fàstic (l’ogre de la història vol que es mengin una orella, de persona, eh! crua, mullada, freda, bruta i plena de palla, ecs!). Sort d’una germana petita molt llesta que fa que tot acabi bé, perquè si no la germana gran i la mitjana no surten del conte amb vida. Fins i tot les il·lustracions fan por. 

El segon llibre, L’oncle Llop de Xosé Ballesteros i de Roger Olmos, també era mig de por i mig de fàstic (la Carmeta vol fer passar boles de fang i caca per bunyols i pipí per vi). Al final, l’oncle llop es menja la Carmeta per golafre i per voler-lo enganyar. Les il·lustracions són una mica estranyes, te les has de mirar bé. 

El tercer àlbum, Les tres germanes lladres de l’Elena Odriozola no era de por ni de fàstic. Anava de tres germanes lladres que volen brillar com el sol de l’estiu, o més! S’empesquen tot de maneres per acabar brillant com el sol de l’estiu, o més! però sempre els hi surt malament i acaben malaltes o a l’hospital. Fins que la petita, la Justa, després de robar-li al veí tot el que tenia, li roba també el cor, es casen i tenen una nena, també lladre, és clar, però que brilla com el sol de l’estiu, o més!  

Com voleu que amb aquestes històries i amb les il·lustracions que les acompanyen no se’ns passi volant una hora, o més!

4ª trobada del club de lectura de 5è i 6è. 21-1-20

Avui ha sigut una mica estrany, al començar. Faltaven membres del club i, en canvi, n’hi havia de nous. I és que hi havia tanta cua per poder-hi entrar que al final han hagut de fer dos grups, un el dimarts, com sempre, i un altre el dijous. Alguns membres del club de lectura del dimarts s’han passat al dijous, que els va millor i, així, han pogut entrar membres nous i ara ja no hi ha cua, que bé!!! 

Mireu bé la foto que hi ha aquí a baix. Veieu que n’hi ha que ens abracem? És perquè la Sessi ens està presentant el llibre que llegirem aquesta vegada, Contes macabres, d’Edgar Allan Poe!!! Va de morts, de cadàvers, de por i de iuiu, per això són macabres. No és que l’autor fos una persona rara, tot al contrari, era amable i agradable i s’estimava molt la seva dona que va morir essent molt jove, pobre. Això sí, es veu que bevia massa wisky o conyac o alguna cosa d’aquestes i per culpa d’això ell també va morir molt jove. 

Les il·lustracions del llibre són molt tètriques, també. Els talls són negres, tot el llibre és fosc i hi ha pàgines completament negres amb les lletres blanques. L’il·lustrador es diu Benjamin Lacombe i la Sessi ens ha donat un full amb instruccions perquè entrem a internet i busquem més il·lustracions fetes per ell, a veure si totes són tan tètriques. 

Ara, que, un cop la Sessi ens ha explicat un parell de contes, d’aquella manera que fa ella que sempre es deixa alguna cosa amb l’excusa que no se’n recorda (però que ja sabem que és perquè ens agafin ganes de llegir) ja no feien tanta por i, efectivament, ens han agafat ganes de saber què passa de veritat amb el gat negre, així que… l’haurem de llegir! M’hi ajudaràs, mama? I tu, papa? Per si m’agafa una mica de iuiu, saps?

1ª/4ª trobada del club de lectura de 5è i 6è. 23-1-20

Som un grup del club de lectura nou. Bé, nou, nou no, perquè alguns ja veníem els dimarts, però com que hi havia molta cua per entrar i érem massa el dijous, doncs, han fet aquest grup, amb alguns que ens hem canviat del dimarts al dijous i amb nenes i nens que estaven a la cua esperant poder entrar. Fantàstic! 

Mentre acabava d’arribar tota la colla, els antics hem parlat del llibre que hem estat llegit, L’aprenent de bruixot i els invisibles, de Jordi Sierra i Fabra. Tots hem estat d’acord que, tot i que al principi costava d’entrar-hi, després ha resultat molt interessant. Es veu que aquest escriptor enganxa molt. 

Aquesta vegada llegirem El fantasme de Canterville i altres contes, d’Oscar Wilde. Aquest autor es veu que va escriure molts contes. Alguns ja hem llegit El gegant egoista en una edició molt infantil i que també està en aquest llibre que llegirem. El príncep Feliç, que també hi és en aquest llibre, està editat, resumit, en un àlbum il·lustrat molt maco que ens hem estat mirant. El fantasme de Canterville és un conte que es veu que és famós, perquè n’han fet obres de teatre i pel·lícules que alguns hem vist. 

La Sessi ens ha explicat El príncep feliç i El gegant egoista i ens ha dit que, com a mínim, ens llegim aquests dos, però la majoria tenim ganes de llegir-nos-els tots. També ens ha donat adreces d’internet per si volem saber més coses d’Oscar Wilde. M’ajudaràs a llegir, mama? I tu, papa? Així veuràs que bon escriptor que és aquest Oscar Wilde i a mi no em costarà tan llegir, saps?

 

Carretó de còmics a l'escola!

La Central de Biblioteques  disposa de diferents recursos per promocionar la lectura. Aquest any n'hem demanat de diferents perquè s'estiguin un temps a l'escola Agustí Gifre.

Aquest mes de gener toca el torn al carretó de "còmics" :)