Exposició de “Dibuixos Bibliogràfics” de Miquel Bohigas

Aquest passat dissabte 29 de desembre varem comptar amb la segona mostra de Dibuixos Bibliogràfics de Miquel Bohigas. 

En Miquel ens va portar les llibretetes que té amb dibuixos a bolígraf. A cada plana un dibuix diferent. 

Aquest cop va portar una làmina amb un dibuix ampliat que va regalar a un dels assistents. Va ser per la persona que va trobar el dibuix del cartell dins d’una de les centenars de llibretes. 

Aquesta segona mostra ens va aportar una estona lúdica, amena. On amics i desconeguts es varen trobar al voltant d’una taula per comentar art i cultura. 

D’aquesta manera tan especial, ells i la biblioteca, va acomiadar el darrer dissabte de l’any. Moltes gràcies a tots i totes!

“Dublinesos” de J. Joyce al Club DeLectura

Ahir vespre ens varem trobar per comentar Dublinesos de J. Joyce. De fet, ens varem concentrar en parlar dels Morts. 

Una de les frases que més hem pogut sentir al voltant de Joyce és : Joyce és un autor difícil, Mai he aconseguit llegir l’Ulises de Joyce, vaig començar a llegir-lo i no el vaig acabar, jo no l’he començat mai perquè sé que Joyce és impossible... i un sens fi de variants de la mateixa frase. El cas és que malgrat ser una literatura universal poques persones s’atreveixen a enfronta-s’hi. I aquesta por i/o inseguretat de l’Ulises s’escampa a tota l’obra de Joyce. 

En el Club DeLectura, molts de nosaltres, també teníem respecte cap a Joyce. Encara en tenim! Però és veritat que llegir Dublinesos ens ha acostat amigablement a aquest autor. 

No parlaré de l’obra ni de Joyce doncs la Carme Callejon ja ha creat un post  on en parla abastament. El que si faré serà parlar de la tertúlia. 

La Carme, un cop més, ens ha sorprès. Aquest cop hem iniciat la tertúlia mirant un fragment de dos minuts de la pel·lícula Dublinesos. En aquest tallet es produeix  el punt d’inflexió de la novel•la. A partir d’aquest mini passi cadascun de nosaltres ha anat desengranant els sentiments que ens ha produït l'obra i de quina manera ens ha afectat. 

La diversitat d’opinions ha estat gran. Sobretot pel que fa en entrar o no dins de la novel•la. Ara bé, amb el que sí hem coincidit la majoria és en el fet que per la lectura hem necessitat tranquil•litat i molta concentració. Cal que estiguis per ella i que li donis espai per pair-la. 

En tot cas ha estat una trobada amena

i enriquidora. I de s d’aquest raconet us encoratgem a llegir Joyce!

Taller Infantil de Decoració Nadalenca amb Taller Nimbe

A finals de novembre varem comptar amb Taller Nimbe per fer l'activitat de Decoració Infantil de Nadal. La varem fer en dos dies. 

Enguany va consistir en treballar el fang per crear figures que anirien penjades en un arbre nadalenc. Aquestes figures la Nuri se les va endur per enfornar-les. Així, quan hagin passat les Festes de Nadal cada persona se'n podrà endur una peça de ceràmica feta per ells. 

La mainada i els pares s'ho varen passr molt bé. Tot seguit teniu un recull d'alguns dels moments de l'activitat.

Recordeu que després de Reis ja podeu venir a buscar el vostre treball nadalenc!

Sardana Un Segle de Passions, de Cesc Corominas.

En Cesc Corominas ha compost una sardana Un segle de passions dedicada a als 100 anys del Grup Excursionista i Esportiu Gironí (GEiEG). Ell mateix va dirigir l’orquestra la Ciutat de Girona el passat 1 de novembre a l'Auditori del Centre Cultural de la Mercè de Girona, en el marc del 60è concurs individual de sardanes revesses de la ciutat. 

Per a la biblioteca és un orgull poder parlar d’en Cesc doncs ell ha tocat moltes vegades en els preludis musicals de l’hora del conte de la biblioteca com a estudiant de la Casa Groga.. També ha participat en les activitats musicals del poble. Entre aquestes el Bifonic del 2016 amb en el seu amic Genis Pujiula.

Foto del Bifonic del 2016

Segona trobada del club de lectura infantil 20-11-18

Dimarts ens vam tornar a trobar el club dels Petits Lectors. El primer que vam veure és que hi ha hagut canvis. Hi havia una nena i un nen nous, guai! però, oh! de moment no vindran més un nen i una nena que ja eren de la colla. 

Havíem llegit Els cinc altra vegada a l’illa de Kirring, de l’Enid Blyton, una escriptora que feia furor fa uns quants anys. A nosaltres no ens ha impressionat massa. La majoria, la veritat, no el recomanaríem tot i que tampoc l’hem trobat horrible. Ei! Però alguns si que el recomanaríem, eh! És un d’aquests llibres que els has de llegir fins al final perquè sinó no comprens el que es va explicant a la novel•la. Però si arribes fins al final, aleshores tot té sentit i pots lligar unes coses amb les altres i trobes que és genial. 

Per llegir per la propera trobada la Sessi ens ha donat un llibret molt prim, perquè diu que anirem atabalats entre els exàmens, el final de trimestre i els assajos pels pastorets. Gràcies Sessi, muac, muac! És un llibre de poesia, A compàs dels versos, de la Joana Raspall, de qui ja n’hem llegit coses a l’escola, fins i tot hem après una cançó amb la lletra d’una poesia seva. Tot el que hem llegit d’aquesta poetessa ens ha agradat, segur que el llibre també ens agrada. Però després la Sessi va i diu que a veure si ens aprenem una poesia de memòria, ui,ui! Ens ha semblat molt difícil, tot i que ella ens en ha recitat una de llarguíssima, i tota de memòria! 

Bé, hem de deixar d’escriure que tenim molta feina a treballar el múscul de la memòria, quina feinada! una poesia de memòria! I això com es fa? En triarem una de ben curteta, hihihi!

Visites escolars del 1rT. Curs 2018-2019

Aquests mesos d'octubre i novembre han vingut a la biblioteca alumnes de l'escola Agustí Gifre.

Han vingut els cursos de segon, tercer, quart i cinquè. Amb cadascun d'ells hem fet una activitat diferent. Tot seguit teniu algunes fotos de diferents moments:

« El carrer de les camèlies » al club DeLectura

Ahir al vespre ens varem trobar per parlar sobre Mercè Rodoreda i la seva obra. Ens varem centrar en la novel•la El carrer de les camèlies.

Per unanimitat ha estat una lectura que ens ha fascinat a tots/es. A uns per uns motius i a altres per altres. A uns ha estat la construcció dels personatges, per altres la falta de sensualitat, a altres els ha captivat l’estil i la sintaxi, ... 

Hem coincidit en veure una novel•la rodona, amb gran simbolisme, on Rodoreda aconsegueix que et perdis quan ella vol que et perdis. Alhora a tots ens ha semblat fàcil de llegir i per aquest motiu pensem que hi va haver molt de treball al darrera. De fet, aquesta novel•la va tardar 2 anys a escriure-la. I sabem, per la Carme i per haver llegit altres obres seves, que cada una de les paraules que hi surt són essencials i hi són per algun motiu en concret. 

La Carme ens fa adonar que la novel•la és la metàfora de la Catalunya de postguerra. On s’hi reflecteixen el ser un supervivent i la cerca de la nostra identitat. Dos eixos representatius de Catalunya que la repressió espanyola no sap veure i per tant, la novel•la arriba sencera als lectors. 

Una novel•la que potser no és la més indicada per entrar en l’obra de Rodoreda, però sens dubte és una molt bona lectura. Us la recomanem! 

 Gràcies Carme!