El passat 19 d’abril ens varem trobar per parlar d’Emma de Maria Barbal.
Aquesta novel•la l’aniran a comentar alguns dels membres del Club de Lectura amb la mateixa autora en una xerrada radiofònica i per tant, comentar-la entre nosaltres era una mena d’assaig.
El que passa a la novel•la ho podem trobar en molts altres blocs o premsa. Bàsicament ens diuen que és tracta d’una novel•la basada en un fet real: una dona que mort cremada en una cabina telefònica després d’esser, sense ni saber com hi va arribar, una indigent.
Així doncs, aquesta novel•la que pel tema no ens era excessivament atraient va resultar ser, després de comentar-la, molt interessant.
La Carme, en aquesta ocasió, ens va tornar a embolcallar en la trama com qui no vol la cosa: el primer que va fer va ser fer-nos escoltar el poema de Mario Benedetti corazon coraza i immediatament seguit ens va fer mirar el curt Paseo on hi ha una reinterpretació d’aquest poema.
Aquesta introducció a la nostra trobada va fer que ens obríssim i comencéssim a parlar de la novel•la amb una visió diferent a la que teníem.
Aquest fet junt amb ser una xerrada “nua”, o sigui sense cap mena “pressió” d’escriptor, crític, i o editor... va fer que les idees que en sortissin fossin idees netes.
A poc a poc varem disseccionar la novel•la buscant-li el perquè a tot el que se’ns acudia...però sobretot varem aprofundir en els personatges tant els principals com els secundaris.
En definitiva ens ho varem passar molt bé. A més d’un/a ens va quedar el “cuquet” de fer una segona lectura de la novel•la per assimilar tot el que havíem parlat!. GENIAL, Carme!
